Joana Raspall / escriptora catalana

MOR JOANA RASPALL, UNA ESCRIPTORA CENTENÀRIA

FERRAN AISA

 

(Joana Raspall al seu despatx de Sant Feliu de Llobregat)

Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913-Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013). L’escriptora mor després de tot un any dedicat als events del seu centenari. Durant tot
l’any 2013 va rebre nombrosos homenatges tant al seu poble d’adopció com a Barcelona. Joana Raspall era poeta, contista, dramaturga, novel·lista, lexicòloga i bibliotecària. Es va especialitzar en la literatura i la poesia infantil, però també va conrear la poesia per adults. Va obtenir diversos premis literaris i distincions honorífiques per la seva obra com ara el Premi de la Crítica Serra d’Or i va promoure el premi de poesia Martí Dot per a joves. La seva obra bibliogràfica és extensa
amb llibres com ara Petits poemes per a nois i noies (1981), Ales i camins (1991), Llum i gira-sol (1994), Contes del si és no és (1994), Bon dia poesia (1996) Contes increibles (1999), Arpegis i haikus (2004), Instants, haikus i tankas (2009) i Jardí vivent (2010).
Joana Raspall és contemporània dels poetes Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i, entre altres, Màrius Torres.
 
La Mei Vidal i jo vam conèixer Joana Raspall l'any 2005 quan vam presentar el nostre llibre, Camins utòpics, Barcelona,1868-1888 (Edicions de 1984, Barcelona, 2004), a l’Ateneu de Sant Feliu de Llobregat gràcies a la gentilesa de la Secció d’Excursions del referit ateneu. La presentadora de l’acte era la filla de Joana Raspall (i aleshores companya de feina de la Mei a TVE), la pintora Lluïsa Cahue Raspall. Acabat l’acte vam visitar l’escriptora nonagenària però plena de vitalitat Joana Raspall, que ens va atendre al seu despatx carregat de llibres, revistes culturals i records.
L’escriptora ens va parlar del seu pas per l’escola de bibliotecàries que dirigia Jordi Rubió i Balaguer. Joana amb una gran memòria i entusiasme ens va explicar com va dedicar-se a salvar en els darrers moments de la guerra a Catalunya llibres en català de la biblioteca pública de Vilafranca del Penedès (on treballava de bibliotecària) que corrien perill de ser destruïts per les forces feixistes que anaven
conquerint els pobles catalans. Joana Raspall i una altra noia bibliotecària van carregar com vam poder els llibres a un camió de l’exèrcit republicà per traslladar-los a la Biblioteca de Catalunya.
Sentíem la seva emoció d’aquells perillosos fets enmig dels bombardeigs que patien les poblacions catalanes, les vegades que havien de baixar del camió i buscar amagatall contra les bombes i la metralla. Finalment l’arribada de nit a Barcelona el gener de 1939 en un moment que ja semblava tot perdut. La ciutat era
contínuament bombardejada. Les dues bibliotecàries van haver de dormir a la cabina del camió mentre esperaven que es fes de dia i poder descarregar el valuós material bibliogràfic a la biblioteca. Era com una pel·lícula... En aquest país la heroïcitat actualment no és premiada. Aquesta història mereix una novel·la o un film que
ressalti la proesa de la gent que es va dedicar a salvar la cultura catalana de les garres del feixisme.
La Joana Raspalla ens va regalar una revista local que parlaven d’ella i un recull de poemes i ens vam acomiadar fins aviat, però no la vam veure mai més. Fins i tot aquest any del seu centenari vam assistir a l’acte d’homenatge que li va tributar la Generalitat de Catalunya al Palau de la Generalitat, però la Joana Raspall no va poder ser-hi en persona perquè aquell dia es va trobar malament i es va quedar a casa. Amb la Joana Raspall desapareix una escriptora de primera línia i una activista de la llengua catalana.

Ferran Aisa-Pàmpols
(Barcelona, 5 de desembre de 2013)