Rambla del Raval / Llibre poesia F.Aisa (4)

BIBLIOGRAFIA FERRAN AISA-PÀMPOLS (S.XXI) - 4

(Coberta llibre Ferran Aisa)

FITXA TÈCNICA:

TÍTOL: RAMBLA DEL RAVAL
AUTOR: FERRAN AISA
PRÒLEG: DAVID CASTILLO
COBERTA: FOTOGRAFIA RAMBLA DEL RAVAL DE NITGARD JACAS
MATÈRIA: POESIA 
IDIOMA: CATALÀ
EDITORIAL: "Taller de poesia" de l'EMBOSCALL (VIC-OSONA)
1ª EDICIÓ: 2003
2ª EDICIÓ: 2005
PÀGINES: 130 
PRESENTACIÓ: CSIC (Centre Superior d'Investigacions Científiques), 6 de maig de 2003, a càrrec de David Castillo i Jesús Aumatell.
ALTRES PRESENTACIONS: Cor de Marina de Badalona (24-5-2003). Bar Galpón Sur de Gràcia (29-5-2003). Aula de Poesia de Barcelona (10-3-2004).


SINOPIS;

Llibre de poemes centrat en els records i les vivències de l'autor en el barri barceloní del Raval on va néixer i va viure durant molts anys. El recull poètic consta de tres parts: "L'illa del tresor", "El Raval" i "Terra de pas". 
"L'autor de La Rambla del Raval va néixer al carrer de la Cadena, que va desaparèixer amb la construcció de la rambla que dóna títol al llibre. (...) El poeta, amb els seus versos, recupera de l'oblit la memòria del temps perdut i ens enlaira un estel de delicada emoció..."



 LA RAMBLA DEL RAVAL

 
                                    No derrumben mi casa
                                    vieja, había dicho.
                                    No derrumben mi casa.
                                                  Javier Heraud   

 
Han obert la Rambla del raval perquè la brisa
ss passegi entre la gent que enyora els racons
on la lluna dormia la revetlla dels enamorats.
Han obert una Ramla al cor del Raval
i els àrabs prenen el sol sota les palmeres,
han obert una Rambla...,
i, a poc a poc, s’hi arreglen les façanes menjades
pels temps i la metralla
d’una guerra que sembla molt llunyana.
Han obert una Rambla al cor del Raval
i no sé si sóc al Marroc o al Senegal,
camino entre botiguers pakistanesos
i manobres i passavolants saharians.
Sona música hindú, argelina,
hi ha dones que passejant amb vel,
homes bruns de cabellera atzabeja,
i restaurants per cruspir “falafel”;
vells de barba blanca turbant i gel·laba,
que es saluden en el nom d’Alà
són Mohamend, Rachid, Mustafà
i van a la mesquita i celebren el Ramadà.
Han obert una Rambla al cor del Raval
perquè es barregi la gent,
ètnies i cultures diferents
caminen pel nou passeig...
Fills del desert, la selva i la globalització,
fills de les “pasteres” i la misèria,
immigrants sense papers
ganivets esmolats de la desesperació,
camins desesperançats...
Retorno al barri i no trobo les arrels,
gent estranya, en el carrer on vaig néixer,
em mira com si jo fos l’estrany,
han obert una Rambla...,
han fet bocins un “imaginari”,
han enderrocat la casa,
no ha quedat ni el nom del carrer
m’han deixat orfe...,
i ara sóc l’estranger
que camino cercant
els somnis perduts d’aquell infant
que despertava a la vida
pels carrers del Raval.

Ferran Aisa-Pàmpols
(publicat a Rambla del Raval (Emboscall, 2003)