Nou de la Rambla / xerrada F. Aisa

 Conferència 225 aniversari del carrer Nou de la Rambla 
al Centre Cívic Drassanes 25-6-2014

Raval, un barri dinàmic de la ciutat: el carrer Nou de la Rambla i les seves travessies


Ferran Aisa

(Entrada per la Rambla del carrer Nou de la Rambla)

El carrer Nou de la Rambla quan va ser obert per el capità general Comte del Asalto fou dedicat al monarca regnant, Carles II, però en lloc de posar el seu nom vam posar-li Sant Carles. El nom no va prosperar perquè ja n’existia un altre a la Barceloneta, aleshores es va canviar per l’oficial de Comte de l’Asalto, però el poble sempre l’anomenà carrer Nou de la Rambla. Primer es va traçar el carrer fins a la paret de la muralla, quan aquesta va ser enderrocada el carrer va continuar fins a Montjuïc. Malgrat que la calçada i la vorera del carrer es van fer aviat, els edificis es van anar construint poc a poc. Una gran part de les cases del carrer foren aixecades en el període constitucional dels anys 1830 i 1832, una època de prosperitat i puixança a Barcelona. Moltes de les cases construïdes en aquesta època van adornar les façanes amb el text de les disposicions de la Constitució de 1812, una d’elles es conservava al número 68 del carrer Nou de la Rambla. Les cases veïnes del carrer de l’Estrella eren conegudes per les cases d’Antoni Nadal, perquè van ser construïdes per un propietari anomenat així, el qual era l’amo del popular ball de La Patacada del carrer de les Tàpies. La darrera zona a ser urbanitzada i edificada fou la que tocava a la muralla i, posteriorment, al Paral•lel, coneguda durant un temps com carrer de les Canals.
Al carrer Nou de la Rambla, sobretot a la part que va de la Rambla fins a Sant Ramon, era la part més elegant tant per la construcció de palauets i cases d’una gran qualitat com per la instal·lació de botigues de luxe.
Durant molt de temps Nou de la Rambla fou el carrer més recte i més llarg de la ciutat, n’era l’escenari de moltes manifestacions i espectacles públics a l’aire lliure. Lloc destinat a les grans festes de la ciutat. A Nou de la Rambla se celebraven curses de velocípedes, que consistien en dues rodes molt grosses unides per una travessera de fusta, amb un seient. S’hi havia organitzats també curses de càntirs grossos plens d’aigua extreta de la font pública, des de la muralla fins a la Rambla. Solien concursar les dones que acostumaven a portar tres càntirs, un a cada mà i un altre al cap.
Un dels cafès més populars del segle XIX era el de l’Amnistia, on se celebraven les primeres reunions d’obrers que va donar origen a la primera societat obrera integrada per teixidors, coneguda per la Colla dels Ben Fets, els quals van organitzar la primera vaga a la nostra ciutat el 1844. Un altre cafè popular era el de la Granota, cantonada carrer de l’Om, on hi acudien colles humorístiques de caramelles, entitats obreres i els coneguts cors de Clavé. Un altre cafè important era l’Alegria, situat a tocar la Rambla.
Entre els carrers de Sant Ramon i Sant Oleguer es va aixecar una fàbrica d’indianes d’un empresari anomenat Frenc. A la zona del carrer Lancaster encara a primers del segle XIX hi havia un hort, on el general Lunardi va introduir a Barcelona l’elevació de globus com una de les grans atraccions de les festes celebrades en ocasió de la visita del rei Ferran VI i la seva esposa Amàlia. Tocant a la Rambla s’aixecava el Col·legi del Sant Àngel Màrtir dels carmelites.
Als carrers de Nou de la Rambla es va produir l’any 1842 una batalla campal entre les tropes del general Zurbano i el veïnat que llançava des de les seves cases tota mena de mobles. La tropa va haver de sortir a tota pressa per no quedar aixafada...
A Nou de la Rambla hi havia diversos teatres com el “Mecànic” situat al número 67; el teatre Triomf en un soterrani de la casa de la font i un altre al costat del carrer Sant Ramon mig secret on es feien obres desvergonyides.
A Nou de la Rambla va néixer l’heroïna Agustina Saragossa, que fou coneguda històricament com Agustina de Aragón. Un altre personatge lligat al passat de Nou de la Rambla és el filantrop, maçó i lletraferit Rossend Arús, el qual l’any 1885 va fundar el “Circulo La Luz Unión Barcelonesa de Librepensadores”, amb seu al carrer Nou de la Rambla, 61. Aquí va establir la redacció del periòdic La Luz i va iniciar a crear una biblioteca que seria la base de la futura Biblioteca Pública Arús, actualment al passeig de Sant Joan, 26. El Círculo la Luz va promoure també la creació d’Escoles Laiques, obrint-ne dos centres al Raval: “Centro de Amigos de la Enseñanza Laica”, Riereta, 13 i  “Centro cosmopolita de Enseñanza Libre Popular”, Carme, 95;
On avui s’aixeca el Palau Güell existia una casa de planta baixa coneguda com la Casa dels Carnestoltes, perquè hi havia un establiment que s’encarregava de vestir, preparar i empolainar al personatge Carnestoltes que presidia el Carnaval. Davant del carrer d’en Guàrdia hi havia el popular forn de l’Arengada, que feia unes coques amb pebrots que venien a buscar de tot Barcelona.
Els carrers que creuen Nou de la Rambla seguien la mateixa línia urbanística, d’aquest carrer. Lancaster (nom d’un capità general), es va construir en una travessia que passava entre les hortes de Sant Pau i que anava entre el carrer de Trenta Claus i el convent de les Penedides. El carrer d’En Guàrdia (nom del propietari del terreny). Jaume Guàrdia es va construir una casa senyorial en aquest carrer. Segons explica Amades en una casa d’aquest carrer es reunia la plana major del moviment carlista durant la segona guerra civil. El carrer de l’Est es va dir primer carrer de l’Alba. El desaparegut carrer d’En Cirés porta el nom del propietari d’una fàbrica que hi havia en aquesta zona prop del carrer Trenta Claus (actual carrer Arc del Teatre). El carrer va estar molt temps sense edificar i al voltant de la calçada hi havia camps de cirerers. El carrer de l’Om era un dels horts més importants del Raval. A l’urbanitzar la zona l’hort es va reduir, però van deixar al mig del camí un majestuós om, que fou respectat durant molts anys fins que, finalment, va ser tallat. Tocant al carrer Nou de la Rambla es van mantenir molt temps dos horts, el de n’Illa i el de Gallofré. 
El carrer de Santa Madrona fou urbanitzat en un terreny que havia ocupat un hort. Va prendre el nom de la porta de la muralla que hi havia ben a prop. Antigament per aquí passava un camí que sortint per la porta de la muralla de Santa Madrona pujava cap a Montjuïc en direcció a l’ermita del mateix nom. També des d’aquí sortia el camí de les hortes que foren conegudes com Sant Bertran situades a la falda de Montjuïc. Altres carrers com Sant Ramon o Sant Oleguer són de formació més moderna que els anteriors citats. Antigament eren horts lligats al cenobi del monestir de Sant Pau del Camp.

Ferran Aisa-Pàmpols
(Barcelona, 25-6-2014)