Autogestió al Matarranya / Col·lectivizacions

QUERETES. LA COL•LECTIVITZACIÓ D’UN POBLE
ARAGONÈS DURANT LA GUERRA CIVIL (1936-1938)
ENCARNITA I RENATO SIMONI
Pròleg: Julián Casanovas
Editorial: L’Aladre. Associació Cultural del Matarranya
(Calaceit, 2013)
Pàgines: 311 pàgines
Preu: 15 euros

HISTÒRIA 

(Coberta llibre de Renato i Esncarnita Simone)

AUTOGESTIÓ AL MATARRANYA
 
FERRAN AISA
 

Encarnita i Renato Simoni van iniciar la investigació sobre l’autogestió a l’Aragó el 1977, quan va ser presentat en francès a la Facultat de Lletres de la Universitat de Gionebra. Aleshores era un llibre pioner en aquesta matèria, doncs se’n sabia molt poc de les col·lectivitzacions anarquistes a terres aragoneses durant la Guerra Civil. Aquest mateix assaig va ser publicat en castellà el 1982, i, posteriorment, l’any 2006 publicaven en italià Cretas, Autogestione nella Spagna Republicana (1936-1938).
L’historiador Renato Simoni ha dirigir la Societat Suïssa de Professors d’Història i és un especialista en la investigació de la Guerra Civil Espanyola que ha publicat en italià, francès i castellà. Encarnita Simoni, nascuda a Queretes (Matarranya), és llicenciada en història i professora d’espanyol al cantó de Ticino (Suïssa). L’assaig històric d’Encarnita i Renato Simoni ha estat editat en català per l’Associació Cultural del Matarranya dins de la seva col·lecció l’Aladre amb un pròleg del professor i historiador aragonès Julián Casanova, el qual afirma que aquest treball és: <<Una història aparentment menuda, sobre un poble petit, però que descobreix la profunditat de l’autèntica matèria prima de la que és feta la feina de la història: les creences i pràctiques dels éssers humans.>> 
Queretes, la col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) , és la versió revisada i ampliada de la seva investigació autogestionària. Els dos autors són uns veritables pioners en la investigació d’aquesta matèria econòmica i social de la Guerra Civil Espanyola a les terres republicanes d’Aragó. Els autors per fer el seu treball han fet servir la documentació dels arxius, la història oral i l’antropologia per indagar aquells esdeveniments que van fer possible la col·lectivització de les terres i la instauració del comunisme llibertari en una gran part dels pobles del Matarranya i d’altres zones de l’Aragó. Ens parlen de l’organització de la comunitat, l’eradicació del diner, les assemblees camperoles, la vida quotidiana, la llengua, la cultura i les tradicions. L’esperit llibertari de solidaritat i suport mutu formaven part de la col·lectivitat que havia abolit la propietat privada de la terra i dels mitjans de producció, tot creant una economia de signe solidària i autogestionària. Ens expliquen la funció dels comitès locals com òrgans de coordinació subordinats a l’Assemblea General del poble, la creació de la Federació Regional de Col·lectivitats i la constitució del Consell d’Aragó. L’organització del treball i la distribució dels bens, seguin el lema anarquista: -De cadascú segons la seva capacitat. A cadascú segons les seves necessitats. 
Els autors en la primera part del llibre fan un anàlisi de com era la societat aragonesa del primer terç del segle XX i s’endinsen en l’estudi d’uns pobles marcats per la pobresa. Aquesta promera part ja és un gran estudi sobre les terres de Terol i els pobles del Matarranya. També investiguen la situació política, cultural i social durant la Segona República i la influència dels moviments polítics i sindicals, amb una especial atenció al moviment anarcosindicalista. La CNT seria la força dominant que promouria amb els camperols i els obrers les col·lectivitzacions a la majoria de pobles del Matarranya. 
L’estudi se centrà sobretot en el poble de Queretes a la província de Terol, un petit poble on la revolució social fou una realitat que va durar un període molt breu, però de la seva experiència es poden treure encara avui grans lliçons. Per tant l’assaig d’Encarnita i Renato Simoni és una gran aportació a la memòria col·lectiva i als principis d’economia autogestionària que haurien de tenir una gran validesa com alternativa la capitalisme.

Ferran Aisa-Pàmpols,
(El Punt Avui, 23 de maig de 2014)