Federica Montseny - Antonina Rodrigo / Ferran Aisa

EL FAR
 
FEDERICA MONTSENY, PRIMERA DONA MINISTRA D’EUROPA
 
FERRAN AISA

(Coberta del llibre d'Antonina Rodrigo)

La historiadora i escriptora Antonina Rodrigo s’ha especialitzat en el gènere literari de la biografia, entre les seves obres destaca les realitzades sobre la vida de García Lorca, Margarida Xirgu, Ana Maria i Salvador Dalí, Mariana Pineda, Doctor Trueta, Amparo Poch, María de Lejárraga, etc. Ara amb l’editorial Base acaba de publicar Federica Montseny, primera ministra electa en Europa. Un treball realment excel·lent que t’atrapa des de les primeres línees del llibre. Antonina d’una manera planera desgrana la vida de la “leona”, com recorda l’autora, per la seva força d’oratòria davant de milers de persones. 
La biografia arriba en un moment oportú, doncs el pas del temps va corcant la memòria i la va desfent com un tarró de sucre. A més enguany es compleix el vintè aniversari del seu traspàs, que ha passat completament desapercebut. Federica Montseny Mañé va néixer circumstancialment a Madrid el 1905, on els seus pares vivien extraditats després del Procés de Montjuïc. Filla dels mestres racionalistes i propagadors de l’anarquisme, Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo), fundadors de La Revista Blanca, Federica Montseny s’educà en l’ideal llibertari. Antonina va relatant la vitalitat dels Montseny al seu retorn a Catalunya, les seves diverses residències (Horta, Sant Andreu, L’Hospitalet, Cerdanyola i el Guinardó). L’educació rebuda a l’entorn de la seva mare i la formació cultural a base de lectures escollides van fer d’ella una dona intel·lectualment avançada al seu temps. Els primers impactes socials de la jove seran les vagues de 1917 i la de 1919, també en aquest anys coneix a personatges del sindicalisme, del periodisme o de les lletres com Salvador Seguí, Lluís Companys, Juli Vallmitjana, Peius Gener..., que li aporten grans coneixements. Que complementa amb els mítings sindicals que s’efectuen al Clot on parlen els cenetistes Ángel Pestaña i Paco Miranda. Aviat debuta com escriptora a la premsa amb el pseudònim de Blanca Montsan. 
L’any 1923 la jove Federica amb 18 anys s’afilia al Sindicat d’Oficis Varis de Cerdanyola-Ripollet i comença a col·laborar a Solidaridad Obrera en la secció “Relieves sociales”, però la suspensió governativa del diari anarcosindicalista farà que les seves col·laboracions apareguin habitualment a La Revista Blanca. L’any 1926 ja n’és autora de novel·les curtes de tipus social que apareixen publicades a “La Novela Ideal”, la primera d’elles porta per títol La Victoria, on se centra en la llibertat sexual de la dona, tema que continua i supera a El hijo de Clara (1927). A la segona meitat dels anys vint Federica Montseny coneix a Germinal Esgleas, el qual es convertirà en el seu company sentimental. 
Antonina Rodrigo desenvolupa un treball excel·lent en què la popular militant llibertària esdevé el centre d’una època de tensió però d’esperança. Són els anys de la II República i de l’adveniment hegemònic de la CNT en el moviment obrer ibèric. Per aquesta època la Federica s’afilia al Sindicat de Professions Liberals per la seva professió de periodista. Antonina  ens narra el naixement de la primera filla de Montseny, Vida, així com totes les vicissituds viscudes de l’escriptora anarquista en el temps convuls de les grans lluites del anys de la República. L’aixecament militar de 1936 i la defensa del poble són presents en el capítol “A las barricadas!”; així com el seu ingrés a la FAI. La gran activitat desplegada per Federica Montseny no decaurà fins el final de la guerra. El seu pas per el Ministeri de Sanitat i Assistència Social, on es converteix en la primera dona ministre d’Europa, és narrat per Antonina Rodrigo amb una gran quantitat de dades sobre l’activitat incansable de la ministra anarquista: Hospitals de sang, dispensaris i clíniques d’urgència, alliberament de la prostitució, decret d’avortament, ajuda als refugiats, protecció de la infància, etc. Al front del seu ministeri va col·locar dues metgesses, Amparo Poch (CNT) i Mercedes Maestre (UGT). Federica Montseny mantindrà també una bona relació amb l’Agrupació Dones Lliures. Antonia Rodrigo relata els difícils moments en què va viure amb motiu de les Jornades de Maig de 1937 i el final de la guerra amb els terribles dies de la fugida a França. La seva tasca al davant de la Confederació a l’exili i el seu retorn a la península, una vegada mort Franco, per continua treballant a favor de l’anarcosindicalisme i de les idees llibertàries. Finalment Antonina narra l’enterrament de Federica Montseny a Toulouse el gener de 1994, on va ser-hi present la ministra de Sanitat y Consum del govern espanyol María Ángeles Amador, però, com diu Antonina,  no va assistir-hi cap autoritat ni de la Generalitat ni de l’Ajuntament de Barcelona.
  
Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya, núm. 163, julio-agost de 2014)