Eusebi Carbó, militant CNT / Ferran Aisa

(Coberta Eusebi Carbó)

EUSEBI CARBÓ I CARBÓ VIDA I MILITÀNCIA.
UN ANARQUISTA AL SERVEI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Margarita Carbó i Eusebi  Carbó
Traducció: Clara Martín
Editorial: Cossetània (Valls, 2014)
Pàgines: 286
Preu:17,50 euros




MEMÒRIA  FERRAN AISA





LA FEINA DELS ANARQUISTES NO TÉ FRONTERES

Margarita Carbó, historiadora i néta del militant històric de la CNT Eusebi Carbó, ha publicat el diari del seu avi del viatge que va fer a Nova York a finals de 1937 i inici de 1938. La historiadora introdueix el personatge a través d’una breu pinzellada biogràfica en què assenyala els aspectes principals de l’activitat del seu avi. Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, 1883-Mèxic D.F., 1958), mestre i periodista, va ser un veritable rodamón anarquista. Carbó va estudiar magisteri a Girona i va treballar a la indústria del suro i
per la seva implicació amb la causa obrera fou detingut per primera vegada l’any 1902, i, al llarg de la seva vida, seria empresonat altres trenta-sis vegades equivalents a deu anys de captiveri. Carbó va fer de mestre racionalista a l’Escola Moderna de la Bisbal, a l’Instituto  Libre de Enseñanza de Valladolid i a l’escola racionalista d’Elda. L’any 1910 va participar en la fundació de la CNT, ocupà càrrecs de responsabilitat a l’Organització Confederal i fou director del periòdic Solidaridad Obrera de València.
La seva col·laboració periodística és molt extensa a periòdics com Reivindicación, Tierra y Libertad, Cultura y Acción, Guerra Social, La Voz del Campesino, España Nueva, Catalunya  i, sobretot, Solidaridad Obrera. Carbó era de la generació dels històrics militants cenetistes Salvador Seguí, Àngel Pestaña, Josep Viadiu, Hermós Plaja, Manuel Buenacasa, Salvador Quemades, Joan Peiró... Durant la Guerra Civil va ocupar càrrecs de responsabilitat a la Generalitat com ara vocal del Comitè d’Economia i delegat del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Des d’el
Comissariat que dirigia Jaume Miravitlles fou enviat per la Generalitat, per ordre expressa de Companys i Tarradellas, a viatjar a Nova York per contactar amb els immigrants italians anarquistes perquè ajudessin econòmicament a la Catalunya revolucionària. El diari d’Eusebi Carbo és una meravella que no té pèrdua tant per la
informació de primera mà com per les descripcions que fa de les ciutats de París i Nova York. La ploma de Carbó habituada a l’escriptura periodística no s’atura ni un moment
alhora de reflexionar, opinar o meditar sobre els afers que estan succeint al món aquell mateix moment. També es força interessant la crònica que fa del viatge en el transatlàntic Normandie des de Le Havre fins a Nova York. La seva estada a la ciutat dels gratacels l’explica fil per randa amb les festes i reunions on és acollit pels italians i espanyols immigrats als Estats Units. El diari de Carbó és una veritable joia, recuperada ara per la seva néta Margarita Carbó, de la memòria històrica del nostre país.

Ferran Aisa-Pàmpols
(El Punt-Avui, 12-12-2014)