LA BARANA DEL VENT
IL·LUSTRADORS DE LA SOLI EN TEMPS DE LA REPÚBLICA
FERRAN AISA
Josep Antoni Pimentel Clavijo ha publicat recentment un
llibre interessant sobre els dibuixants de la Soli durant el primer bienni de
la Segona República. Voces críticas
il·lustrades ha estat publicat per
La pedagogia de la imatge ha estat sempre present en els
publicacions llibertàries, sobretot en les del segle XIX i l’inici del XX n’era
molt habitual trobar entre els escrits dibuixos d’autors com Pellicer, Opisso,
Casas, Apel·les Mestres i molts altres dibuixants anònims. Conforme avançava el
temps la pedagogia n’era una altra i el cas que ens ocupa d’aquets llibre n’és
un altre. Sí, els dibuixos són visualment importants per explicar un fet, però
a la vegada esdevé un punt crític a fets concrets de la política i de la vida
quotidiana i de la lluita obrera. Xavier Díez, en el pròleg, escriu: “La
estètica, mediante las manifestacions artísticas, resultan una insustituible
fórmula de conocimiento histórico. Y cuando habló de conocimiento histórico no
me estoy refiriendo a una mera reproducción de los hechos, sinó a su difícil
inserción en su contexto, a la capacidad de captar esencialmente el espírutu de
un instante.”
Josep Pimentel s’ha immergit en la investigació del diari
confederal en uns moments d’aquets període que transcorre entre els anys 1931 i
el 1933. Anys d’esperances però també de frustracions i que l’òrgan de la CNT,
aleshores dirigit per militants com Joan Peiró (1931), Felipe Alaiz (1932) i
Liberto Callejas (1933), va saber estar a l’altura de les circumstàncies. Temps
en què la Soli llançava diàriament entre 26.000 i 40.000 exemplars. Pimentel ha
analitzat tots els números d’aquesta època en què proclamada la República
s’havia constituït un govern republicà-socialista, és a dir entre la data de la
constitució d’aquest govern el 15 de desembre de 1931 fins el 19 de novembre de
1933 data de les eleccions generals que donarien pas al segon bienni republicà,
anomenat bienni negre. L’autor d’aquest treball ha tingut que investigar a fons
els diversos números publicats en aquest període (del 333 al 827), una gran
tasca de formigueta i de paciència per anar descobrint la riquesa que amaga una
publicació com la Soli d’aquella època i que fins ara no havia estat estudiada
com cal. Els dibuixant de l’època sabien plasmar amb les seves il·lustracions
l’esperit del moment amb la crítica corresponent al fet diari al que feien
referència. Entre els dibuixants de la Soli estudiats per Pimentel destaquen
NIU, pseudònim de Melcior Niubó i Santdiumenge (La Fuiola-Lleida, 1912-1982);
GRAPA (Gustau Vila i Berguedà (Sabadell, 1894-Toulouse, 1939), BOY (Ramon
Estany i Serra (Capellades, 1899-Barcelona, 1960). El llibre reprodueix
nombroses il·lustracions dels dibuixos que anaven en portada o entre les
pàgines comentant un tema concret d’actualitat. L’autor segueix amb les il·lustracions
els temes candents del moment com són la política del govern republicà, la
reforma agrària, l’Estatut de Catalunya, l’ERC, la repressió, la fam,
l’aixecament militar, l’abstencionisme, el panorama internacional, etc. Un bon
treball de Josep Antoni Pimentel que feia falta en la bibliografia de
l’anarcosindicalisme ibèric.
Ferran Aisa-Pàmpols (Solidaridad Obrera núm. 364, 21-4-2016)
No hay comentarios:
Publicar un comentario