El tunel del tiempo-David castillo / Ferran Aisa

EL TÚNEL DEL TIEMPO (POEMAS ADOLESCENTES

Y DE PRIMEROS ANTECEDENTES PENALES)

David Castillo

Pròleg: Antonio Orihuela

Editorial: Sial / Contrapunto (Madrid, 2016)

Pàgines: 123

Preu: 16 euros.

POESIA

EL TÚNEL DEL TEMPS D’UN JOVE POETA

FERRAN AISA

 El túnel del tiempo era una sèrie de ciència ficció de força èxit que s’emetia per televisió durant la segona meitat dels anys seixanta. David Castillo (Barcelona, 1961) també ha fet com els protagonistes de la popular sèrie una immersió al seu passat a través d’un viatge per el túnel del temps per rescatar-ne, entre un miler de poemes que guardava dins d’unes carpetes de joventut, cinquanta-cinc. Poemes escrits en llengua castellana que marquen un temps d’ebullició humana, política i social. Versos on ja trobem molts dels mites, dels símbols i bandes sonores que ja formaran part del Castillo poeta en llengua catalana autor de llibres com Game Over (Premi Carles Riba-1997) o El Pont de Mülhberg (2000). Alguns dels poemes porten data de composició per la qual manera podem trobar-nos amb un incipient David Castillo adolescent de 14 anys que l’any 1975 ja escrivia versos com aquest: “el craneo de la noche / vela el lápiz / busca la rectitud / en las baldosas del lavabo / para retar el poema / a la esclavitud del papel / desenfundar / disparar / ver su sonrisa / antes de caer / inerte / burt Lancaster.” El poeta Antonio Orihuela, prologuista del llibre, manifesta que El túnel del tiempo és un exercici d’arqueologia del sentiment, un intent de rescat selectiu dels poemes d’un adolescent que es llança amb 14 anys a omplir el seu món de poesia: “En efecto -escriu Orihuela- como hemos dicho, en este libro podremos ver hasta que punto ya estaban asenstados los pilares y trazados las guías sobre las que se ha construido toda la poesia posterior de David Castillo: la desnudez formal, el poema río, torrencial, lleno de imágenes surrealistes y automatismes psíquicos, la huella del rock, del pop, del situacionismo, del mundo de sus querencias libertarias y el paisaje y el paisanaje de la Barcelona canalla.” El jove poeta escriu sense parar i llegeix tot el que cau a les seves mans i per sort per a ell és un moment apropiat per descobrir poetes com Dylan Thomas, Lezama Lima, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, Neruda, Rimbaud, Ginsberg, García Lorca, Cernuda o les cançons de Lou Reed, David Bowie, Jimi Hendrix, Sex Pistols, The Rolling Stones, Bob Dylan, Leonard Cohen... Tot un món vital obert a la sensibilitat poètica d’un jove barceloní que escriu poemes com “Oda a Kid Tano”, “La memòria del tiempo nuca se olvidará de ti lector”, “Hijos del viento” o “Libertad”, per dir alguns dels títols que formen aquest recull poètic. Poemes que formen el clar testimoni d’un temps de lluites, de dubtes però també d’esperances. En el poema “Resurgimiento” (datat el 1979), David Castillo escriu: “tantes batalles perdidas para comenzar de nuevo / la realidad fue una penalización estúpida / en la que aparentava ser la recta final / el túnel del tiempo a los que nos aferramos / los que creímos en la historia de la cultura / y quizá también en la tradición / y aquí estoy de nuevo / absorto y confundido en las cocheras de Sants / en un primero de mayo dubitativo disperso / derribado después de idealizaciones tan banales / como el túnel del tiempo que descubrimos / por nuestra necesidad de creer / del catolicisme a la anarquia / en una espera insomne, / sin descanso ( como la derrota de bardamu...”  No vull acabar aquesta ressenya sense manifestar que El túnel del tiempo és tal vegada un dels millor llibres de poemes que ha escrit David Castillo en la seva ja llarga trajectòria com a poeta.

Ferran Aisa-Pàmpols

(Barcelona, junio de 2016)