PAULÍ PALLÀS, UN ANARQUISTA VINDICADOR
(Text pel programa de BTV “Va passar aquí”)
Ferran Aisa
Paulí Pallàs Latorre va néixer a Cambrils (Tarragona),
l’1 de desembre de 1862, era fill de Pasqual Pallàs i Andreu, picapedrer
natural de Maella, i de Francesca Latorre i Brusau, natural de Gerri de la
Sal. Fou batejat a l'església parroquial de Santa Maria de Cambrils l'endemà de
néixer, i li posaren els noms de Paulino Francisco Plácido. Va
tenir una infància molt difícil i va arribar a passar períodes de fam. Va
aprendre sol a llegir i escriure i fins i tot des d'adolescent va treballar de
venedor viatjant per tot Espanya, a més de França i Itàlia. En els seus
viatges va contactar i va conèixer als anarquistes i la seva literatura. Aviat
va esdevenir un gran lector.
El 6 de gener de 1884 es va casar a l’església de
Santa Madrona de la barriada del Poble Sec de Barcelona amb Àngela Vallès i
Climent, nascuda el 1863 a Barcelona. La parella va tenir tres fills,
Ricard (1885), Pasqual
(1888) i Paulí (1892).
Viatjà a l'Argentina on va connectar amb els grups
anarquistes i va coincidir amb el teòric anarquista Errico Malatesta, amb qui
va fer un viatge a la Patagònia. Malatesta és un dels principals teòrics de
l’anarquisme conjuntament a Proudhon, Bakunin i Kropotkin. De tendència
anarcocomunista va ser autor de nombrosos llibres com Al Cafè, Entre
camperols, La anarquia, Ideari, etc. A l’Argentina va fundar la Societat
Cosmopolita de Resistència. Paulí Pallàs residí a Rosario on es va dedicat a
fer conferències i va participar en mítings de caràcter anarcocomunista. Va ser
un dels organitzadors del primer “Primer de Maig” a Rosario el 1890. De
l’Argentina va viatjar a Brasil on va fer proselitisme anarquista entre les
poques associacions obreres del moment i s’indignà per les precàries condicions
laborals dels treballadors brasilers. Se’l va acusar -sense proves- de llançar
una bomba en el Teatre Alcántara de Rio
de Janeiro el 1 de maig de 1891, essent aleshores perseguit per la policia
brasilera. Pallàs retornà a Barcelona on va retrobar-se amb Malatesta. Pallàs com
no trobava feina es va posar a treballar pel seu compte, va comprar una màquina
de cosir que el va permetre fer feina per a una fàbrica tèxtil. En aquesta
època participa en el col·lectiu “Benvenuto Salud” amb els seus companys Manuel
Archs i Solanelles i Pere Marbà i Collet, tots ells van aprendre l’ofici d’impressor
i es van dedicar a publicar textos anarquistes.
El gener de 1892, després de dos anys de persecució
estatal, s'inicià a Jerez de la Frontera una rebel·lió camperola. Les
organitzacions camperoles d'inspiració anarquista van ser severament
reprimides. L'estat va mobilitzar a les forces armades que van intervenir
violentament de manera desproporcionada detenint i torturant a centenars de
persones. Setze homes van ser jutjats i condemnats amb penes que anaven des
dels 10 anys de presó a cadena perpètua. L'anarquista Fermín
Salvochea Álvarez va ser jutjat per incitació a la rebel·lió malgrat que estava
empresonat a la presó de Cadis, durant l'incident. Quatre d'ells van ser
executats sumàriament a garrot vil el 10 de febrer de 1892. Davant de tantes
injustícies Pallàs va decidir actuar contra la vida de l'autor principal de les
operacions, el general Arsenio Martínez Campos.
El 24 de setembre de 1893, per tant de festejar el sant
de la Princesa d’Astúries, el capità general de Catalunya Arsenio Martínez
Campos havia disposat una desfilada militar a la Gran Via de Barcelona a
l’alçada del carrer Muntaner. Paulí Pallàs va llançar dues bombes Orsini contra
les potes del cavall i lateral del carro del capità general al crit de
"Visca l'anarquia" i li causà ferides lleus, a ell i als generals
Castellví i Clement i matà al guàrdia civil Jaime Tous; a més, van quedar
una desena de ferits. Paulí Pallàs no va intentar fugir, per contra, va llançar
el seu barret a l’aire i va continuar cridant "Visca l'anarquia". Va
ser detingut immediatament, jutjat i condemnat a mort el dia 29 de setembre i
afusellat el 6 d'octubre al pati de la presó del Castell de Montjuïc de
Barcelona. Abans de morir Pallàs va clamar als seus executors que la
venjança per la seva mort seria encara més terrible que les causes per les
quals el mataven.
L'atemptat de la Gran Via, com es va conèixer en aquesta
època, va tenir gran repercussió en la conferència anarquista de Chicago
d’aquell any, on es va considerar l'acció de Pallàs justificada pels terribles
actes comesos fins llavors per l'estat espanyol, no només en contra dels seus
ciutadans, sinó també a les seves colònies. Els anarquistes de tot el món van
recolzar l'acció de Pallàs i molts periòdics anarquistes de l'època, entre els
quals La Controversia, El Oprimido i La Revancha, van expressar el
seu suport a l'acció contra Martínez Campos, considerant un delicte contra la
humanitat que fos nomenat capità general de Catalunya.
Un dia després de la seva execució, una carta
autobiogràfica, escrita per Pallàs el 3 d’octubre de 1893 va ser publicada en
el diari El País. La popularitat de Pallàs va fer que molts poetes li
escrivissin poemes i romanços. Vicente Gregorio, li va dedicar el Romance de
Paulino Pallàs, les darreres estrofes diuen: <<A la paterna del foso / del grandiosos Castillo. /
Pallàs fue a derramar / su sangre, como agua un río. / Ha muerto sin confesar /
ni recibir sacramentos, por fin que Dios nos libre / de los malos pensamientos.
/ Para Pallàs el Valiente, / hermanos míos, rogad, / que Dios tenga su alma / en
descanso y Libertad.>>
Curiosament, probablement impulsat per la culpa després
de l'execució de Pallàs, el general Martínez Campos va protegir la família de
Pallàs emprant a la seva parella per treballar com a ajudant en la cuina de
casa seva i cuidant de la salut i l'educació dels seus fills durant tota la
seva vida. En l'edat adulta, el fill petit de Pallàs, Paulí Pallàs i Vallès, va
acabar convertint-se en un activista capdavanter de la Unió de Lliure Comerç
(Sindicat Lliure) del que va formar part com pistoler contra els obrers de la
CNT.
L'execució de Paulí Pallàs va ser part d'un llarg cicle
de revenges entre els anarquistes espanyols i l'Estat. El 7 de novembre de
1893, en venjança per la seva execució Santiago Salvador i Franch va llançar
dues bombes Orsini (només hi va explotar una, l’altra es conserva al Museu
d’Història de la Ciutat) contra la platea (integrada principalment per
membres de la burgesia catalana) de l'òpera del Liceu de Barcelona durant la
presentació de l'òpera Guillem Tell. Hi van morir vint persones i
diversos ferits. Santiago Salvador
fou detingut l’1 de febrer de
1894 a Castellseràs (Terol), on s’havia refugiat a casa d’uns amics, condemnat a mort, serà
executat el 21 de novembre a garrot vil al pati dels Corders de la presó del
carrer Reina Amàlia. L’any 1894, dins del
mateix sumari, foren condemnats a mort, com a
col·laboradors Josep Codina, Manuel Archs, Mariano Cerezuela, Josep Sabat,
Jaume Sogas i Josep Bernat Cirerol. Els quals el 21 de maig de 1894 foren
afusellats a Montjuïc. Aquell mateix dia era batejat a la parròquia de Santa
Madrona l’infant Joan Salvat-Papasseit.
El 7 de juny de 1896, també a Barcelona, una bomba
explota enmig de la processó de Corpus Christi al seu pas pel carrer Canvis
Nous. Dotze persones van morir i 44 van quedar ferides. Malgrat que l’acte
terrorista no va ser reivindicat per ningú la culpabilitat i la repressió va
recaure en el moviment anarquista i societari de Barcelona. La
criminalització de les associacions
obreres de signe anarquista, és un fet real, i arran del Procés de Montjuïc són
tancades i els seus militants perseguits. Centres culturals, ateneus,
escoles laiques, revistes, societats obreres, etc., són clausurades per
l’autoritat governativa i centenars de militants obrers detinguts tancats i
torturats al Castell de Montjuïc. El 4 de maig de 1897 són afusellats al fossar
del Castell cinc anarquistes: Tomás Ascheri, Antonio Nogués, Joan Alsina, Josep
Moles i Lluís Mas. Els condemnats abans de morir clamaren: <<Mori la
inquisició! ¡Som innocents!>>
Barcelona, 2 de desembre de 2025
No hay comentarios:
Publicar un comentario