Tomàs Garcés "Sobre Salvat-Papasseit"

 

“Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits” de Tomàs Garcés (Publicat per Lleonard Muntaner, Mallorca, 2026. Edició de Manuel Guerrero Brullet  i Epíleg de Marina Garcés. Intervenim també Jordi Cornudella, D. Sam Abrams i Ferran Aisa a la Llibreria la Central del carrer Mallorca el 30 de juny de 2026.

 

Manuel Guerrero en la presentació de Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits de Tomàs Garcés fa un balanç dels llibres que van aparèixer durant la commemoració del centenari des de les dues obres completes (Edicions 62 i Godall-Lo Diable Gros) edició de Jordi Cornudella i pròleg d’Enric Casasses i Jordi Martí Font amb pròleg de Joan Fuster i epíleg de Ferran Aisa i Mei Vidal. A més la traducció en català de Humo de fàbrica i la primera edició de Mots-Propis tal i com l’havia preparat Salvat-Papasseit. Altres edicions dels anys 2024 i 2025 són de Ferran Gadea, Àlex Pons i Àlex Darriba. També hem de citar la traducció de poemes, manifestos i proses de Salvat-Papasseit realitzada per Jordi Virallonga publicada per Cátedra en edició bilingüe el 2023. Dins de l’any del centenari aparegué una edició d’El poema de la rosa als llavis (Sembra Llibres-Gandia), Salvat-Papasseit i els nens de la meva escala de Jordi Folk), Joan Salvat-Papasseit de Pep Molist i Christian Inaraja i Obra literària infantil de Pep Molist (El Cep i la Nansa). A més van aparèixer dos novel·les gràfiques (o còmics) Salvat-Papasseit, l’esplendor davant l’abisme d’Agustín Comotto i Epíleg de Raquel Santanera (Comanegra) i Aigua i foc. Vida de Joan Salvat-Papasseit de Ramon Pereira i Israel Parada i pròleg de Ferran Aisa (Trilita Edicions) Enguany també ha estat editat per la Institució de les Lletres Catalanes les ponències presentades a la Jornada acadèmica de diversos especialistes en l’obra de Salvat-Papasseit Joan Salvat-Papasseit 100 anys a l’irradiador del port; finalment ha sortit el llibre que avui presentem obra d’un dels seus millors amics Tomàs Garcés Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits amb versió ampliada amb altres textos del mateix autor amb edició de Manuel Guerrero i epíleg de la neta de l’autor Marina Garcés. El llibre de Tomàs Garcés podem afirmar que és un llibre clàssic que feia falta reeditar-lo per acabar de complementar qui era Salvat-Papasseit, escrit per una persona que el va conèixer, que el va convidar a publicar a la revista de la Barceloneta Mar Vella on apareix el manifest “Concepte del poeta” i, a més, li va editar el seu primer llibre Poemes en ondes hertzianes (1919), Salvat tres anys després el va correspondre publicant-li Vint Cançons a la Llibreria Nacional Catalana. Tomàs Garcés enfoca dos dels mites que tenen relació amb Salvat-Papasseit el maragallisme i el món de la infantesa. Salvat-Papasseit, en el manifest Contra els Poetes amb minúscula. Primer Manifest Futurista Català, escriu: “Després de Maragall, Poeta de fe i de romanticisme que, és el que més s’escau a tot Poeta, no es troba a Catalunya un poeta veritat i representatiu.” Tomàs Garcés sobre el mite de la infantesa de Salvat, diu: <<Semblantment, qui sap si el mite de la infantesa que nodrí tan sovint la seva obra, va néixer i créixer en ell, perquè no va tenir infantesa o la va tenir tan mísera. Potser també l’“Asilo Naval” hi va ajudar. Salvat ha parlat més d’un cop al misticisme que en els seus tendres anys el posseïa: “Mi buena madre sabe cómo hablaba yo entonces de morir por los otros y de sacrificarme como Jesús lo hiciera.”>>

Salvat-Papasseit i Garcés freqüenten les tertúlies de la Sastreria d’Antoni Miquel del carrer Maquinista, el fill del sastre Salvador Miquel-Laporta, fou entrevistat per Teresa Ibarz per la revista Serra-d’Or (juliol 1976): <<Hi havia “Lo Tràngol” –fundat pel meu pare-, l’Ateneu, la Lliga Regionalista, el Centre Excursionista Barcelonetí, Acció Catalana, Defensa de la Barceloneta... Bé, em deixava quasi conscientment el “Centro Republicano Radical”, lerrouxista, però no ens el podem deixar, hi tenia molts vots... ¿Diaris i revistes? Molts: “El Vigia”, “Llevant”-butlletí de “Lo Tràngol”-, “La Riba” –de Defensa de la Barceloneta, creada pel doctor Alomar, regidor de Barcelona-, el butlletí de l’Ateneu –institució per als senyors, ja que la gent anava a les cooperatives, el 1917-18 surt “Psiquis”, amb l’Emili Ferrer, en Tomàs Garcés i en Josep Jordà, les Joventuts Nacionalistes van treure “Mar Vella” –que feia referència no a la ciutat, sinó al que nosaltres coneixíem amb aquest nom: més enllà del port era la mar vella, més ençà era la mar nova. (...) La vida cultural a la meva joventut era molt intensa. A casa meva es va editar el primer llibre d’en Salvat-Papasseit, els Poemes en ondes hertzianes>>

L’amistat de Salvat des de ben jove amb Joan Alavedra, Emili Eroles, els germans Palau serà molt positiva a nivell cultural i de lectures. Aviat freqüentaran l’Ateneu Enciclopèdic Popular (Carme, 30) on primer col·laboraran amb la Campanya antiflamenquista i contra les corrides de toros després d’haver assistit a la conferència d’Eugenio Noel.. Salvat l’any 1913 és elegit bibliotecari i Alavedra arxiver. És l’etapa presidencial de Josep Maria de Sucre que havia conegut Maragall, el 1914 l’AEP farà un sentit homenatge al poeta de Sant Gervasi mort el 1911. Per aquesta època Salvat-Papasseit, que forma part de la secció literària de l’AEP, és elegit pel càrrec de secretari general, tal com diuen els comunicats de Las Noticias (12-7-1913): “En la Junta celebrada anteanoche por la Sección de Literatura y Bellas Artes del Ateneo Enciclopédico Popu­lar, fueron elegidos presidente don José Artís y secretario don Juan Salva”. I en el segon comunicat (18-7-1915): «La Sección de Literatura y Bellas Artes del Ateneo Enciclopédico Popular ha elegido presidente a don Armengol Alsina, secretario a don J. Salvat-Papasseit, y vocal a don Pablo Felisart”. La Secció organitzarà un cicle de poesia catalana i castellana on hi són tots els poetes representatius d’aleshores: Josep Carner, Joan Alcover, Josep M. López-Picó, Guerau de Liost, Gabriel Alomar, Josep Maria de Segarra i Josep Lleonart, Rubén Darío, Juan Ramón Jiménez, Eduardo Marquina, Antonio Machado, Manuel Machado, Miguel de Unamuno, Macias Picavea, Ramón M. del Valle Inclán i Francisco Villaespesa.

Quan Salvat escriu en castellà a les revistes ultraistes madrilenyes com Grecia un dels primers poemes porta per títol “A Tomás Garcés” (núm. XLV 1 de juliol de 1920)

mi puerto es mi teatro de la guerra

                                    todos mis gallardetes espasmos de victoria

                                    y los erectos gánguiles mis consignas audaces

                                    ahora os contaré un cuento

                                    de cuando los vapores pintaban de banderas sus costados:

                                    el barco petrolero toda la santa noche ha llameado al aire

                                    de babor a estribor

                                                             las estrellas de fuego han cantado

                                                            sus danzas

                                    y la bandera gualda y encarnada

                                    ha ondeado borracha de alegría

                                    cuando el sol ha nacido en la mullida plana se ha

                                    rizado el cabello con el betún del agua artificial

sobre el cobalto-mar yo tengo por grumete las

                                    5 puntas blancas

                                                               solitarias

Per acabar considero que aquesta aportació que ha fet Manuel Guerrero amb l’edició d’aquest llibre és fonamental per continuar avançant en el coneixement d’un dels més grans Poetes en Majúscula de la literatura catalana.

 

Ferran Aisa Pàmpols

(Barcelona, 30 de junio de 2026)