Dalí / Patrick Gifreu

DALÍ, UN SENTIMENT “ULTRALOCAL” 

 
FERRAN AISA
 

(Coberta de l'edició francesa del llibre sobre Dalí de Patrick Guifreu)

El poeta i escriptor Patrick Gifreu (Perpinyà, 1952), guanyador de diversos certàmens poètics com el Rosa Leveroni amb Via dels ossos (2002) i el Vicent Andrés Estellés amb La seda d’un so (2003), ha realitzat un estudi sobre el terme “ultralocal” que va ser sovint empleat per Salvador Dalí. També és un estudiós del pintor surrealista Salvador Dalí, del qual va publicar l'any 1997 a França Dali, un manifeste ultralocal, que ara ha estat traduït al català.
El llibre Dalí, un manifest ultralocal (Parsifal-2003) s’obre amb la cita Montaigne que solia fer seva Dalí: <<Un no aconsegueix l’universal sinó a partir de l’ultralocal.>>
Gifreu ve a dir que l’ultralocal <<...vindria a ser doncs aquest moviment que faria del lloc un centre i una circumferència alhora, un eix del món i el món mateix.>>
L’autor de l’assaig s’endinsa en els vincles que va tenir Dalí, des de la seva adolescència, i que en part va recollir en el seu Dietari de 1919-1920. Patrick Gifreu presenta els anomenats <<oncles>> de Dalí, que tant van influenciar en la seva manera d’ésser, de pensar i de fer. Influències que van deixar petjades en la seva pròpia obra: Ramon Llull, Antoni Gaudí, J. V. Foix, Josep Pla, Eugeni D’Ors, Fages de Climent, Francesc Pujols, Lídia de Cadaqués, Alexandre Deulofeu, Marcel Pagès i Narcís Monturiol. Guifreu analitza la relació de Dalí amb cadascú d’aquests personatges i el que li han aportat al seu sentit d’aquesta filosofia “ultralocal”.
Salvador Dalí, davant l’entrada del seu Museu, al peu de l’escultura de Pujols va posar la frase d’aquest filòsof: “L’esperit català sobreviurà a l’atac del seus il·lusos enterradors”. Dalí va fer d’aquest esperit català quelcom també d’universal i, així s’expressava quan anava amb barretina i espardenyes per Nova York, des del punt més local al punt més universal, com diu l’autor d’aquest estudi: <<Queda clar doncs, que aquest darrers personatges han treballat un microcosmos in vitro, un alambí, una mena d’aparell d’exploració, vaixell espacial o nau sideral>>.
L’assaig s’endinsa també a l’univers de Dalí que va tenir el seu rerapaís, en el Cadaqués de la primera meitat del segle XX. Gifreu també parla de la relació pictòrica entre Dalí i Gala: <<En pintura, Gala roman enigmàtica i muda, com un “esfinx incomprès”>>.
L’estudi que ha fet el poeta del Rosselló és un a llum inèdita sobre de Dalí i la seva obra. El resultat és aquest manifest “ultralocal” del que Dalí va fer bandera.
 
Ferran Aisa-Pàmpols
(Avui, 1 d’abril de 2004)