FERRAN AISA
Del atol·ló Bikini a la Sala de Festes
 |
| (Bikini a la confluència Diagonal-Anglesola) |
disposava de mini golf i bolera i dues pistes de ball. A Bikini, el 15 de maig de 1957, actuà Francis Ducase, procedent de París, amb els éxits de la chanson i s’acomiadava al popular trompeta barceloní Ramon Aragay.
Bikini va nèixer a l’època de la guerra freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica, era el moment en què Espanya acabava de firmar un pacte amb el govern nordamericà. Bikini era el nom d’un atol·ló on els ianquies havien fet les primeres proves nuclears. L'edifici s'aixecà en els antics terrenys ahrícoles de la masia de Can Cusó.
La sala Bikini va obrir per primera vegada les seves portes l’any 1953, es tractava d’una sala luxosa i moderna a l’estil de les sales dels Estats Units. Bikini fou construïda a l’estil dels clubs privats amb una zona, aleshores, poc edificada i més aviat tranquil·la de la Diagonal. El local disposava d’un mini golf, una sala de ball, una pèrgola i una bolera. En els seus primers anys fou un local destinat a la burgesia barcelonina que acudia a ballar al so de l’orquestra Bikini. A la sala de la Diagonal es van presentar productes comercials i fins i tot industrials com el popular Seat 600. També es van fer exhibicions de ball modern: twist, madison i yenka.
El Sandwich "Bikini"
La Sala de Festes Bikini fou la precursora del entrepà conegut pel nom de Bikini. La sala va introduir el popular sandwich francès Croque Monsieur, que era un entrepà calent de pernil york i formatge. A l'època franquista no estava permès utilitzar noms estrangers en la publicitat, per tant els gestors de la Sala de Festes Bikini el van anomenar "Bocadillo de la casa". L'entrepà es va fer tan popular que aviat tothom va començar a anomenar-lo "Bikini" i aquest sandwich va passar de la Diagonal a la degustació de tots els bars de Catalunya adoptant el nom de la Sala de Festes Bikini.
De la bôite-discoteca a la sala actual
A l’època de les bôites-discoteca va transformar l’escenari en una cabina de disckjockey. Els anys setanta va desaparèixer la bolera i es va canviar la decoració del local. Els anys vuitanta es va fer càrrec de la sala l’empresa Turmix que va dinamitzar Bikini amb concerts en directe i va promoure novament el ball, dedicant una pista al rock i l’altra a la salsa.
El Diari de Barcelona (21-11-1988) parlava de la metamorfosi de Bikini, doncs era el moment en què s’estava tractant del canvi de local, doncs el vell local havia estat adquirit per una societat per construir l’Illa Diagonal. L’any 1990 va tancar-hi portes per a la remodelació urbanística d’aquesta zona de Barcelona, amb la construcció de l’Illa Diagonal. Dos anys més tard obria novament les portes...., al nou complexe comercial de l’Illa, amb entrada pel carrer Déu i Mata, 105 i Diagonal, 547, on continua essent avui un referent emblemàtic de la ciutat. Bikini disposa de tres ambients diferenciats: Arutanga, BKN i DRY. Cadascuna de les àries ofereix, cada dia de la setmana, una música diferent. Tot aquestes musical és acompanyat amb dry, cocktails i, naturalment, sandwiches. Bikini, en la seva nova etapa, ha funcionat com discoteca i com sala de concerts.
Ferran Aisa-Pàmpols (Article inèdit).
(Fons: Barcelona balla, de la sales aristocràtiques a les sales de concert, de Ferran Aisa, Base-2011)
No hay comentarios:
Publicar un comentario