Estiu a ponent / poesia

ESTIU A PONENT 
Ferran Aisa

(Església de Santa Maria d'Agramunt)

Un altre dia desperta Agramunt, sentim les campanes de Santa Maria, 
però de cop i volta s’acosta
una bèstia per Marià Jolonch via Cervera, 
brama una màquina brutal que desperta el veïnat,
la Mei em diu: -sembla un dinosaure...
Sí, m’ho sembla mentre creua la vila amb la seva devastadora presència,
pel centre de la vila grans camions amb bestiar, camions de grans tones,
no seria hora de fer una desviació per una altra via?
Els matins matiners a la fresqueta passegem per la banqueta del Canal,
    camps esplèndids, ametllers, horts, remor d’aigua fresca...,   
guaitem a l’horitzó pobles que semblen llunyans, allò és Montclar,
ah, sí, som al Canal d’Urgell, el famós túnel, els presos del Canals,
els carcellers, els ocells que volen lliures... Sí, els presos del Canal
i nosaltres caminem per la banqueta, lliures?
Solitaris carrers d’Agramunt de migdia, sota el sol d’estiu, hora de sesta,
per l’aire ni un pardal, capbussada a la piscina, panxacontenta al sol.
A la tarda la gent s’arreplega al xiringuito del parc per passar l’estona
davant d’un refresc o d’una cervesa, al llit del riu canta el Sió.
    Des de la plaça del Pou veiem la cigonya a la seva talaia,
    i a la plaça de Mercadal roda la sardana i, mentre sona la tenora,
novament sentim les batallades de Santa Maria, missa de vuit?
Carretera de Balaguer, a tres quilòmetres Preixens,
el mecànic fa vacances, al bar brinca una molesta mosca
i a la botiga de la Carme comprem uns gelats.
Plaça de la Vila, tranquil•litat somorta,
a l’antic Ajuntament s’hostatja l’Associació de Dones
que regala una festa a la Pilar, al Castell oneja la senyera.
Aprofitem el dia per fer excursions per les comarques de Ponent,
pobles amb noms màgics: Belianes, Nalec, Rocallaura, Maldà,
Vallbona de les Monges, Rocafort, el mercat medieval de Guimerà,
els balnearis de Vallfogona de Riucorb, Ciutadilla, Santa Maria de Queralt,
els castells medievals de la Segarra, Moncortés i l’Aranyó. Pedrolo,
a l’abast de tothom, la Cua de palla amb un assassinat
en un castell de la Segarra?
El nou canal, l’aeròdrom de la guerra, la cruïlla Guissona-Tàrrega,
a onze quilòmetres Agramunt,a prop Florejacs, les Pallargues, les Sitges,
ara passem per les terres d’Ossó, Bellver, Montfalcó,
el campanar de Puigverd, el record de Dolors Piera, mestra i comunista.
De nou Agramunt: els torrons Roig, el Blanc i Negre, el camp de futbol,
torrons Vicens, la poesia visual a “Lo Pardal”, l’art magistral de Guino,
el teatre avantguardista del Teatredetics, l’art a les golfes d’en Farreny,
històries de Viladot, la Biblioteca tancada..., per què la tanquen a l’estiu?
Les Veus del Sió, l’Escola Municipal de Música, la magnífica portalada
de l’Església, l’Ajuntament amb la bandera catalana al vent... 
La paella de Sant Joan, la xocolatada, tal vegada Jolonch,
un pastisset a Cal Batistet, la revista Sió a l’Espiga,
tertúlia a Cal Crich, olor especial a movie road als Kipps,
a la carretera d’Artesa el Molinet amb tota mena de coses pel bricolatge...
Les nits d’estiu, pluja d’estrelles, música a Més Cafè, cinema al Casal,
les caminades al Pilar d’Almenara. La calor que mata la marinada,
la melangia del mar, el xumba-xumba del Dj del Wai Kiki,
el soroll nocturn dels nuvolaris del Kronic,
que no ens deixa dormir, per cert aquesta nit
les llàgrimes de Sant Llorenç no les veurem perquè hi ha núvols,
aviat serà la Festa Major, després arribarà la Fira del Torró,
aleshores ja serà la tardor...
Agramunt, com va dir el nostre amic Bob, una site,
així és l’estiu a ponent.
 
Ferran Aisa-Pàmpols, (Agramunt, agost de 2011)
(Sió, la revista d'Agramunt i la Ribera de Sió, num. 574, desembre de 2011)