Frederica Montseny / escriptora anarquista

BIOGRAFIES CATALANES

FREDERICA MONTSENY, ESCRIPTORA I ANARCOSINDICALISTA 

Ferran Aisa

(Xerrada de Frederica Montseny el 19-7-1986 a Ca l'Ardiaca de Barcelona. Darrera d'esquerra a dreta: Guillem Pizarro, Josep Xena i Ferran Aisa. Foto: Antonia Fontanillas)

La Montseny fou la primera dona ministra d’un govern a Eu

La Montseny fou la primera dona ministra d’un govern a Europa El novembre de 1936 va ésser nomenada Ministra de Sanitat i Assistència Social en el Govern de Largo Caballero. Durant la seva etapa davant el Ministeri de Sanitat va aprovar importants lleis de protecció a la dona, a l'avortament, a l'assistència als infants i als refugiats.


Frederica Montseny i Mañé va néixer l’any 1905 a Madrid, ciutat on vivien els seus pares desterrats de Catalunya. N’era filla de Joan Montseny (Federico Urales) i de Teresa Mañé (Soledad Gustavo), catalans de Reus i de Vilanova i la Geltrú, respectivament. Tots dos anarquistes i fundadors de la prestigiosa publicació La Revista Blanca. Els seus pares van esdevenir els vertaders mestres de Frederica, sobretot la mare que havia estat mestra laica al seu poble natal. De retorn a Barcelona van establir-se a una torre del Guinardó. Frederica Montseny aviat es va afeccionar a la lectura i a escriure i la majoria dels seus treballs literaris van ésser publicats a “La Novela Ideal”. Al llarg de la seva vida va escriure nombrosos articles de premsa, novel·les de caire social i assajos de signe llibertari.
Els anys vint s’hi va afiliar al Sindicat Únic de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT), organització que ja mai més no abandonaria. Fou redactora de Solidaridad Obrera, La Revista Blanca i altres publicacions llibertàries. Durant els anys de la Segona República va entrar a formar part de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i va participar activament en el Congrés de Saragossa de la CNT de 1936.
 
Líder anarquista
 
Frederica Montseny va ocupar càrrecs de responsabilitat en el Comitè Regional de Catalunya de la CNT i va destacar com conferenciat i oradora. El 4 de novembre de 1936 va ser nomenada ministra de Sanitat i Assistència Social, càrrec que va exercir fins la seva dimissió després dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona. 
L’any 1939, acabada la guerra, s’exilià a França on s’hi va dedicar a reorganitzar el moviment anarcosindicalista. Frederica Montseny, des del seu exili a Tolosa de Llenguadoc, va dirigir els periòdics CNT i Espoir i va lluitar a favor de la llibertat a la Península Ibèrica dominada per les dictadures. 
Durant la transició, després de la mort de Franco, va concórrer sovint a mítings i conferències arreu de l’Estat espanyol. El 2 de juliol de 1977 la seva presència en la tribuna de la CNT a Montjuïc va arreplegar més de dos-cents mil persones. Frederica Montseny va deixar publicades les seves memòries, Mis primeros cuarenta años (Plaza & Janés, Barcelona, 1987), on relata la seva infància, la seva joventut i el seu pas pels comitès, el ministeri i l’exili. Frederica Montseny va morir als 88 anys, el 14 de gener de 1994.
 
Ferran Aisa-Pàmpols
(Diari Més, 22 de febrer de 2007)