Eduardo Mendoza / Llàtzer Moix

(Eduardo Mendoza firmant un exmplar del seu darrer llibre: El enredo de la bolsa y la vida)

UNIVERS LITERARI MENDOZA 
   

FERRAN AISA

Llàtzer Moix (Sabadell, 1955) és periodista, autor de diversos llibres d’assaig i, actualment, cap de Cultura de La Vanguardia. El seu nou llibre Mundo Mendoza (Seix Barral, Barcelona, 2006) és un exhaustiu i amè reportatge sobre la vida, l’obra i els “miracles” del novel·lista barceloní Eduardo Mendoza. Tots els fans literaris de l’autor de La verdad del caso Savolta, El misterio de la cripta embrujada o La ciudad de los prodigios tenen l’oportunitat de capficar-se en la cuina i la rerabotiga on Mendoza va cuinar i va tenir cura dels seus projectes literaris. Moix amb una gran fluïdesa va desenvolupant cronològicament el relat, descobrint-nos tots els detalls de l’autor barceloní, des de l’apunt biogràfic, a les seves predileccions literàries i el seu anhel per explicar-nos històries. 
L'autor apuntala el seu assaig amb la veu d’amics, crítics literaris, familiars i parelles sentimentals de Mendoza. Però si l’aportació de l’entorn de l’autor és important, encara és més fonamental la participació d’Eduardo Mendoza en l’arquitectura del llibre. Mendoza li exposa al periodista d’una manera sincera plantejaments importants del seu pensament, de la seva vida, de la influència rebuda en la seva obra i, fins i tot, de l’absurd del món. Tot plegat fa d’aquest Mundo Mendoza un assaig que no té intenció de ser una biografia, ni un estudi acadèmic, ni un llibre de conversacions, sinó un gran reportatge de periodisme cultural. Moix amb una escriptura àgil va cercant els misteris de Mendoza, el seu univers literari, l’amor per Barcelona i la passió per Nova York. Fou precisament a la ciutat dels gratacels on Mendoza, lluny de la seva ciutat, va escriure la seva primera novel·la: <<Pensaba –admite Mendoza. que La verdad sobre el caso Savolta había sido un gran ensayo, y que una vez superado ya me podía meter en honduras>>.
L’assaig de Moix, no exempt d’humor, manté l’interès en peu durant tots els capítols del llibre. Mendoza explica que l’estiu de 1977 va tornar a Barcelona i es va trobar en una ciutat festiva que bullia amb un esperit completament llibertari: <<...la sensación de libertad era nueva y embelesadora. Se intuía que aquel clima sería flor de un día, que no podía durar. El momento sabía a gloria>>. Llàtzer Moix va desenvolupant, una rere l’altra, totes les obres de Mendoza des de la primera fins Mauricio o las elecciones primarias, passant per El laberinto de las aceitunas, La isla inàudita, etc., així com les seves obres dramàtiques i les publicades als diaris. Una de les aportacions més interessants i desconegudes sobre l’autor és la seva idea de l’anarquisme, present en algunes de les seves obres. Els seguidors de les novel·les de Mendoza i els amants de la bona literatura estem d’enhorabona per aquest assaig, que retrata d’una manera agradable i amb sentit de l’humor, l’humanisme literari i vital d’un gran autor del nostre temps.
 
Ferran Aisa-Pàmpols
(Avui, 16 de novembre de 2006)