Galicia / Costa da Morte

VIATGE A LA COSTA DE LA MORT 

(Far a la Costa da Morte - Galícia)

 

FERRAN AISA
 


He viatjat durant uns dies per les terres gallegues de Rosalía. Ha passat un any i escaig de la catàstrofe del Prestige però sembla que tot s’hagi solucionat, però a la costa de la mort i sota la sorra de la platja encara apareix el color negre del “chapapote”.
A una cèntrica llibreria de la Corunya es presenta el llibre, Viaje a la Costa da Morte, de l’assagista i poeta César Antonio Molina. L’assaig mostra un passeig pels pobles de la costa gallega, l’autor fa un recorregut històric, cultural i turístic, des de la Corunya a Muros, passant, entre altres llocs, per Malpica, Arteixo, Camariñas, Pindo, Laxe, Corcubion, Muxía i Fisterra. César A. Molina parla de les pedres i del que aquestes han significat en la literatura i en la vida dels gallecs. Em venen a la memòria els versos del desaparegut Celso Emilio Ferreiro que va cantar La longa noite da pedra com un clam contra la barbàrie del franquisme i que ara es podria continuar aplicant amb tot el que ha passat amb el “chapapote”: 

               Hei de chorar sin bágoas duro pranto
               polas pombas de luz aferrolladas,
               polo espiritu vencido baixo a noite
               da libertá prostituida.

César A. Molina, al seu assaig, escriu: <<Les pedres de la Costa da Morte no són metàfores més que de la seva pròpia nuesa de segles. A vegades, com en el cas de Pindo signifiquen el vincle entre el cel i la terra>>.
En el seu caminar pels carrers de la Corunya, l’autor s’introdueix al carrer Real, centre neuràlgic de la ciutat dels dos darrers segles, en una de les cases hi va realitzar la seva primera exposició el nen Picasso, també en aquest carrer va tenir la seva seu la revista avantguardista Alfar -que per cert he pogut consultar a l’arxiu municipal- en la que col·laboraren els artistes Barradas, Dalí, Gris, Picasso i Castelao; i els literats Risco, Buñuel, Machado, D’Ors, Huidrobo, Alberti, Azorín Borges, Mistral, Diego, Unamuno...
El llibre de Molina es complementa amb una breu recull poètic, El fin de Fisterra, en el poema “A Coruña”, diu: 

                   Construíron tan altos edificios 
                   que dende ningún punto 
                   se ve xa o faro da miña infancia. 
 
Aprofito la meva estada, sota la pluja de la Corunya, per visitar els companys de l’Ateneu Libertario Ricardo Mella. L'Ateneu està situat molt a prop del passeig marítim, actualment no són molts socis però fan una revista interessant i ben editada, Anarquista. A la portada del darrer número hi ha un voltor negre i el president Bush devestit de pistoler. La revista amb grans lletres anuncia: “Entre o chapapote e o mísil”. Es tracta d’una interessant reflexió sobre la guerra d’Irak i la catàstrofe ecològica del Prestige. 
Aquest Ateneu, situat en un carrer costerut, comparteix seu amb la Federació Local de la CNT-AIT de la Corunya. L’Ateneu Llibertari Ricardo Mella edita opuscles sobre la història confederal i llibertària de Galícia: les lluites del sindicat de pesca, els ateneus històrics i les escoles racionalistes durant la República. Entre els opuscles em crida la intenció un d’escrit per Frederica Montseny, és una crònica de la gira de propaganda confederal que va efectuar els anys trenta. L'escrit de la coneguda militant anarquista té tot l’aspecte d’una guia sentimental per Galícia. Frederica Montseny, a més, sap retratar l’ambient, l’època en què realitzar el viatge i presentas companys gallecs com Xosé Villaverde, militant confederal que va ésser afusellat pels feixistes el 1936. A la sala de l’Ateneu presidida per un retrat de Bakunin hom pot llegir exemplars de la premsa anarquista de finals del segle XIX, com El Corsario, o d’altres del segle passat com Despertad i Solidaridad Obrera -periòdic editat a la Corunya els anys vint-, a més de tota la premsa actual del moviment llibertari. 
Els companys gallecs de l'Ateneu (Rosa, Pepe, Martiño...), no solament ens fan de cicerone per la platja de Riazor i per la ciutat vella, sinó que ens mostren les curiositats de pobles com Betanzos. I el dia següent ens convidaran (a mi i a la meva companya Remei) a casa seva a passar el cap d'any. El marisc, el ribeiro, el raïm, el cava i la pandereta ens introdueixen al nou any amb el so de la campana "La Berenguela" de la Catedral de Santiago que retrasmeteix en directe la TVG.
A la premsa gallega s’anuncia també la immediata aparició de les memòries d’Alejandro Finisterre, l’home que va inventar el futbolí a Monistrol, durant la guerra, mentre feia de mestre pels nens refugiats. Finisterre va ser amic de literats com Pablo Neruda, que l’acollí a casa seva, de Cernuda  i de León Felipe del qual va esdevenir el seu editor. També m’assabento de la presentació de llibres dels coneguts escriptors gallecs, Suso de Toro i Manuel Rivas, el primer publica Españoles todos; i el segon, Contos do Nadal, il·lustrats pel dibuixant Miguelanxo Prado que, precisament, realitzava, aquests dies, una exposició dels seus còmics al modernista Kiosco Alfonso de la Corunya. 
Manuel Rivas, en una entrevista a La Voz de Galícia, respon una pregunta dient: <<Jo escriuria encara que no tingués cap lector. Escriuria en una illa deserta, enmig d’una guerra... aquest ofici té que veure amb una obligació inexplicable>>. Sí, com el Finisterre que canta César A. Molina: 

                            O final en Fisterra buscas 
                            pero nada do final en Fisterra atopas.
 

Ferran Aisa-Pàmpols
(Avui, 10 de juny de 2004)