Antonio Orihuela / Obra Completa

ESPERAR SENTADO
(Poesía completa, 1992-2012)
Editorial
Ediciones La Baragaña
(Palma de Mallorca, 2013)
Pàgines: 861
Preu: 30 euros

 POESIA

ORIHUELA COMPLET



FERRAN AISA

Antonio Orihuela (Moguer, 1965) és un dels poetes crítics més actius de la poesia espanyola actual. La seva obra marcada per la qualitat i amb un univers propi la fa completament original, que no està exempta ni d’ironia ni de sarcasme: Yo nací el año que Peter Twnshend escribió “My generation”, és un dels versos de l’Edad de hierro, que el poeta fa servir per emmarcar la seva generació. Orihuela, com el cantant de The Who, també ha creat el seu gran cant pop en el poema “Que el fuego recuerde nuestros nombres”, una mena de manifest o testament vital i generacional, tal vegada un dels millors poemes de la seva obra: "Adiós poemas, no habrá más palabras para la mente. / Adiós Bing Bang, no me quedaré para ver el final, / porque todo caerá."
El poeta de Moguer ha sabut sintetitzar amb els seus versos la decadent societat occidental i posar en solfa l’estafa de les crisis fomentades per el capitalisme global, i ho ha fet a través de la denúncia poètica sense caure en el pamfletisme: "Vi a un banquero diciendo que el Estado del Bienestar / era econímicamente insostenible / antes de ser imputado por evasión de impuestos / y luego indultado por el gobierno / esto vi."
Antonio Orihuela és un militant activista de la poesia, que no solament escriu sinó que fomenta, alhora que coordina els “Encuentros poéticos las Voces del Extremo de la Fundación Juan Ramón Jiménez”. Poeta actiu, incansable i prolífic en edicions on els seus versos ens arriben, en mig del caos i de tanta indignació retinguda,  com un bàlsam d’esperança: "Los libros, / recuérdalo, / la única patria / de unos pocos hombres / sin ella." 
Ara acaba de publicar la seva Obra Completa on ha inclòs disset poemaris des de 1992 fins el 2012, Esperar sentado és un títol extret d’un escrit de la revista contracultural barcelonina Star de 1976: <<El poder establecido, al estrenar su “democracia”, pretende que cada vez haya más gente sentada y mirona...>> Orihuela recull l’esperit llibertari de la transició de no fer del ciutadà un simple espectador , sinó un ésser creatiu i participatiu. 
A Esperar sentado suren els llibres més antics com Perros muertos en la carretera; Edad de hierro; Lo que piensa la ballena del arponero; etc., fins els més nous com La ciudad de las croquetas congeladas; Durruti en Dudilandia; Todo el mundo está en otro lugar; Autogobierno y Cosas que tiramos a la basura. En definitiva aquest voluminós volum és magnífic per entrar a l’univers d’un dels autors més compromesos de la poesia espanyola dels nostres dies.

FERRAN AISA-PÀMPOLS.
El Punt Avui, 2 de maig de 2014