Presentació Mei Vidal / Raval de Barcelona - Ferran Aisa

PRESENTACIÓ: EL RAVAL PER MEI VIDAL (resntació del llibre "El Raval de Barcelona" de Ferran Aisa, Editoial Amargord, Madrid, 2017)

Des del terrat, la sortida del sol és un espectable, entreveia el mar, en la llunyania sonaven les sirenes dels vaixells mercants, aviat les gavines voletejaven alegres en el cel doblement blau i marí. Les campanes que repiquen en la veïna església de Sant Agustí han despertat als coloms, que mig dormits, volen en cercles, enyoren els seus colomars. Els meus ulls de nena, filtraven l’energia del Raval. Vivia al número 55 de la Rambla dels Caputxins, anava al col·legi nacional de nenes de la Plaça Reial. A la sortida del col·legi jugàvem sota les palmeres. Salvador Dalí apareixia per les tardes. Tots el nens i nenes, l’envoltàvem per guaitar encisats el seu bigoti, mentrestant, genial, Dalí ens comptava històries. Quan arribava Nadal anava a portar la carta al rei Gaspar, assegut en el seu tro dels magatzems del Sepu. Els diumenges la meva mare em portava de la mà al cinema Unió o al Diorama. La Rambla que va a desembocar al port, estava flanquejada pels populars “limpiabotas” molt enfeinats i sempre plena de passejants fidels. Raval significa un lloc al marge, fora de les muralles de la ciutat, barri rebel, que apel·la al poder, barri de treballadors, cor de la ciutat. Barri popular, ple de vida, estreta convivència entre els veïns. La canalla voltàvem pels carrers buscant els misteris del Raval. El meu petit univers era el mercat de la Boqueria , verdures de tots el colors, olives a granel, perdius “en pepitoria”, també el carrer Hospital i el carrer Sant Pau. El famós carrer Conde del Asalto desemboca al Paral·lel, aquí comença el barrio chino de llegenda, El Molino, l’Apolo, l’Arnau, cabarets populars de vedets radiants com Matty Mont. Al meu voltat, tant llocs excitants, la perfumeria “Los Graneles”, el cafè de l´Opera, els gelats italians, l’Hotel Moderno, a la Plaça Reial l’Herbolari del Rey i El taxidermista amb un orangutan, lleons, óssos dissecats, tot un món màgic. En el Raval sud intuïa la part més fosca del barri xino dels llargs punyals, carrer de Robador, carrer de les Tapies d’aquest barri vell, barri portuari, prostituït, d’alegries i misèries, vida i mort. La meva mare era la portera y jo la filla de la portera. A la tarda baixava les sis escales de l´entrada i sortia a berenar fora, a la porta del carrer, que donava a la bulliciosa Rambla, allí m’extasiava mirant la riuada de gent que passava. Els marines del portaavions El Forrestal, que passejaven en parelles, em miraven curiosos, i em regalaven, sol·lícits, xiclets de maduixa. Quina vida! El Raval era un món en un mocador. Han passat els anys, la ciutat de Barcelona fou olímpica, després postolímpica, i va brillar per al món sencer. Ciutat de disseny, es va posar de moda fins ara. La ciutat ara és una ciutat postissa, sous baixos, turisme massiu al Raval, expulsió de la gent gran, expulsió del joves, dels emigrants de rentes baixes, la ciutat esta en venda. Com en altres barris emergents d’altres ciutats, amb l´urbanisme agressiu, el Raval deixa de ser un lloc d’acollida i de transit de treballadors, i es converteix en un barri artificial, amb cotxes de luxe, hotels de luxe, amb indigents en las seves portes. Terrasses “cool” en el cor del barri xino, barri sempre estigmatitzat, carrer Aurora, carrer Sant Rafael, un imant per a la classe fashion elitista, vanitas vanitatis. Busquen la seva particular Barcelona mítica, que ja no existeix i que portarà al Raval al naufragi, a la Barcelona postissa. Mei Vidal