Joan Amades - La Corberlla - Ferran Aisa

Joan amades, l’Ateneu Enciclopèdic Popular i la cultura popular Ferran Aisa

Joan Amades fou soci i un dels membres més actius de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), des de 1905 fins els darrers moments de l’ateneu republicà. Puntal de la Secció d’Excursions, de la que fou diverses vegades president, va esdevenir un dels excursionistes més dinàmics. Amades va destacar en aquesta Secció per fomentar l’excursionisme, alhora que fundava l’Esbart Folklòric i el de Ciències Socials; també va destacar com esperantista, essent important la seva participació en la Secció d’Esperanto. Va col·laborar assíduament al butlletí Noticiari Mensual de la Secció d’Excursions, entre 1915 i 1934, on escrigué nombrosos articles, cròniques i apunts científics de caire naturista i etnogràfic. Al butlletí trobem la seva firma tant amb el seu nom com els pseudònim de Jeroni Picornell i el d’Argonauta. El meu interès per Joan Amades ve de lluny, però té una data concreta en l’any 1983 quan vaig participar en la coordinació de l’exposició i els actes dedicats al 80è aniversari de la fundació de l’AEP. En aquells dies, gràcies al testimoni de vells socis de l’Ateneu, vaig descobrir la tasca realitzada per Amades tant a favor de l’ateneisme com de la cultura popular i del folklore català. Des d’aleshores em vaig dedicar a investigar el seu lligam amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular fruit del qual fou la publicació de diversos estudis de la seva obra dins del Noticiari Mensual de la Secció d’Excursions de l’AEP que van aparèixer a diversos números de la revista Quaderns de l’AEP i la d’ opuscle l’any 1991 sobre Joan Amades i l’AEP. També han estat moltes les xerrades sobre aquesta estreta relació d’Amades ja sigui amb l’ateneisme o amb l’esperanto. A través d’aquest escrit estudio la relació d’Amades en totes les matèries que va desenvolupar en la seva etapa d’ateneista: excursionisme, esperanto, entomologia, filologia, idiomes, etnografia i folklore. Per tal d’esbrinar molt millor la seva faceta d’ateneista vaig haver de consultar els 150 números del butlletí Excursions, un veritable tresor per la seva informació i per tot el que recull del folklore català, sobretot per les frases proverbials i per les cançons populars que foren recollides i comentades pels membres de l’Esbart Folklòric de l’AEP, Joan Amades i Sebastià Giralt. Joan Amades i Gelats va néixer el 13 de juliol de 1890 a Barcelona, fill d’una família humil i treballadora, de pare serraller i mare calcetera. Va néixer en ple barri del Raval, el mateix ens ho diu: <>1 De petit Amades passà llargues temporades a casa dels avis paterns a Bot (Terra Alta) on descobreix i s’enamora del camp de Tarragona. El seu pare, Blai Amades, per problemes de salut, deixà l’ofici de serraller i per guanyar-se la vida es dedicà a traginar amb quincalla. La seva mare, Teresa Gelats, també deixà la feina al sector tèxtil i es dedicà a ajudar el seu marit en el negoci de la quincalla La família Amades des d’aleshores busca, compra i ven quincalla, articles de pell, ventalls, llibres, etc., als mercats o fires de Bellcaire. Els Amades negocien amb articles de segona mà, productes que venen als Encants que, aleshores, eren situats al Paral·lel cantonada Ronda de Sant Pau i que, posteriorment, van passar a l’entorn del Mercat de Sant Antoni. Més endavant van muntar una draperia al número 10 del carrer Peu de la Creu. Amades va anar a estudi fins els nou anys, a partir de llavors va posar-se a treballar amb els seus pares. Els seus anys de vida pels carrers del Raval i la seva anada a estudi ho explica Amades: <>2 Els pocs anys en què fou a escola ho féu al Col·legi Víctor Hugo que estava situat al carrer Robadors cantonada Sant Rafael, es tractava d’un pis menut, fosc i amb poca ventilació. Allí s’amuntegaven els vailets amb els seus mestres amb molt de cridòria i amb poc temps d’aprendre l’abecedari. Amades, continua: <>3 Entre una escola i l’altra tot just aprengué a escriure, a llegir i alguna regla aritmètica. Amb aquest bagatge a l’edat de nou anys va començar la seva lluita per a la vida com la majoria dels infants de la seva condició social en aquell barri popular de la Barcelona de primers de segle XX. Els seus pares l’any 1902 deixaren el negoci de la quincalla però conservaren la parada dels Encants del carrer d’Urgell. Joan Amades, amb 12 anys, es féu càrrec del lloc dedicat a la compra i venda de llibres vells, novament, ens diu: <>4 El seu afany per aprendre era molt gran, tots els llibres que queien a les seves mans els devorava amb passió abans de posar-los a la venda. Aquest negoci dels llibres li va servir doncs per aprendre a estimar-los. Com tants joves del seu temps, Amades va tenir una formació autodidacta. La formació dels obrers d’aquells anys passava per l’associacionisme populars i, sobretot, per l’ateneisme. L’any 1905, quan tenia 14 anys, s’apropà per primera vegada a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, aleshores encara al número 64 del carrer del Carme, és a dir a dos passos de casa seva. Allà s’obrirà el seu esperit vers el món de la cultura i la curiositat científica. L’Ateneu Enciclopèdic Popular havia estat fundat arran de la vaga de 1902, essent inaugurat el vuit de juliol de 1903. Entre els seus fundadors hi havia els joves obrers Eladi Gardó (cooperativista) i Josep Palau (paleta), els quals cercaren el concurs de joves estudiants de l’Associació Escolar Republicana com Francesc Layret, Lluís de Zulueta i Lluís Companys. També formaren part de l’AEP d’aquesta etapa fundacional personatges de la cultura com el neomalthusià Lluís Bulfi, el dramaturg Eduard Marquina, el tipògraf Roc Tucat, el periodista Ignasi Bo i Singlà, el doctor Josep Cembrano, el mestre Pau Vila i, entre altres, el crític d’art Josep Pijoán. L’AEP pretenia crear un nou model d’associacionisme popular allunyat de molts dels vells centres culturals creats el segle XIX que malgrat portar el nom d’obrers havien acabat al servei dels interessos de l’Església o de la burgesia. En contra d’aquests ateneus neutres naixien els ateneus populars i, posteriorment, els racionalistes i els llibertaris. L’Enciclopèdic naixia com una eina per ajudar a l’educació dels més necessitats, és a dir dels obrers, des d’un punt de vista de tolerància i sense estar vinculat a cap partit polític mantenia un aire anarquitzant como moltes de les associacions d’aquella Barcelona rosa de foc de primers de segle. Pere Solà, escriu: <>5 En aquell ambient de fervor cultural i de fraternitat era fàcil trobar joves amb ganes de superar-se, que en plegar del treball rutinari podien tenir un lloc on reunir-se, llegir o estudiar. Ja en aquells moments l’Ateneu realitzava classes nocturnes, conferències i tertúlies. L’Ateneu era una escola, una biblioteca, un centre d’esplai lúdic i esportiu i un cent6re social on es discutien totes les filosofies i s’organitzaven tota mena de campanyes cíviques. Joan Amades es matriculà a les classes de cultura general amb el viu desig i afany d’aprendre. El jove barceloní seria un dels tants joves que feren de l’Ateneu una de les Entitats culturals de més prestigi de la Barcelona anterior a la Guerra Civil, entre els joves que freqüenten aquesta entitat cultural hi ha Joan Salvat-Papasseit, Joan Alavedra, Manuel Ainaud, Salvador Seguí... L’AEP serà un veritable refugi espiritual per molts dels joves que vivien en el Raval, segons Francesc Fazio (antic soci de l’AEP i amic d’Amades): <>6 Per Amades l’Ateneu no solament serà un lloc d’estudi i de trobada amb els seus companys, sinó que les seves inquietuds el portaran a adherir-se a altres seccions i a participar en les activitats generals de l’Ateneu. Les seves primeres passes van encaminades cap l’excursionisme esdevenint amb el temps un veritable pilar de la Secció d’Excursions. Aquesta Secció s’havia fundat el 1904, l’excursionisme d’aquesta primera època pretenia ser científic, descobrir la natura i recollir materials per crear un futur museu a l’AEP. Segons comptava Sebastià Giralt, la Secció havia entrat en una certa fase de crisis, quan en una segona etapa entraren a formar part d’aquesta: <>7 En aquesta nova de la que parla Giralt, la Secció d’Excursions emprendrà la iniciativa de les excursions marítimes, l’excursió turística col·lectiva. Per primera vegada sortien del port de Barcelona vaixells plens de gom a gom d’un passatge que anava a fer turisme. D’aquells primers viatges marítims la premsa diària i la gràfica es feu ressò, publicant cròniques i reportatges fotogràfics dels excursionistes en arribar al lloc de destí, en el qual eren rebuts moltes vegades per les autoritats locals. La primera d’aquestes excursions marítimes fou a Mataró el 21 de juliol de 1907 a bord del Vapor Toro en què embarcaren 103 persones. L’any 1910 s’organitza el viatge marítim a L’Escala i a Empúries on sis-cents-quaranta-sis passatgers (entre els quals hi havia Joan Amades) van pujar a bord del vapor Tintoré. Nou anys després Amades tornava a Empúries en una visita de l’AEP, a les ruïnes gregues i romanes, guiada per el prestigiós professor d’arqueologia Pere Bosch Gimpera. El creixement de l’Ateneu havia fet possible la necessitat d’aconseguir un local més espaiós i alhora més higiènic, així del petit pis del carrer Carme, 64, es va passar a ocupar dos principals del número 30 del mateix carrer. Quan es va fer aquest canvi de local el president de l’entitat era Francesc Layret. En el nou estatge l’Ateneu Enciclopèdic Popular creixerà i es farà famós a la ciutat, esdevenint l’aixopluc d’obrers i menestrals àvids d’aprendre. La formació passà per l’organització de nous cursets, ampliació de les classes nocturnes, més conferències, obertura més hores de la biblioteca, construcció d’un gimnàs, creació de noves seccions, posada en marxa de campanyes cíviques, etc. El jove Amades estudia a l’Ateneu matemàtiques, astronomia i idiomes (francès, alemany i esperanto). El seu apassionadament per la llengua inventada per el doctor Llàtzer Zamenhof el portarà a convertir-se en un propagador de la llengua internacional esperanto. Amades, sobre aquesta època, escriu: <>8 La primera noticia que trobem d’Amades fa referència al lliurament d’uns vells pergamins per el museu de la Secció d’Excursions: <>9 Joan Amades no solament fou un gran animador de la Secció d’Excursions sinó també dels Esbarts de Folklore i el de Ciències Naturals. En una altra de les seccions de l’AEP en què destacà fou en la d’Esperanto. Amades arribà a ser un veritable expert en la llengua auxiliar creada per el doctor Zamenhof amb la que mantingué correspondència amb esperantistes d’arreu del món. A més fou professor d’aquest idioma a les classes normals de l’Ateneu. Durant la seva etapa ateneística ocupà diverses vegades càrrecs de responsabilitat tant a les seccions que pertanyia com a la Junta Directiva del Ateneu. El seu primer càrrec com a vocal fou l’any 1907 a la Secció d’Excursions, ell mateix ho recorda en un article publicat en el butlletí de la secció: <>10 Però l’experiència com a Vocal fou completament positiva, Amades descobrí per se lo que una munió de joves il·lusionats pot arribar a fer amb pocs mitjans, les reunions en lloc de ser ensopides o encarcarades, esdevenien enriquidores i plenes de xerinola. Amades ens parla de les reunions d’aquella primera època: <>11 Dotze anys després, el 1919, quan escriu en el butlletí de la Secció d’Excursions, els seus “Grats records”, manifesta: <>12 La seva participació en la Junta de la Secció coincidirà també amb l’organització de les excursions marítimes que ja hem comentat anteriorment i en les que Amades participarà com un dels responsables de l’Ateneu. Conjuntament amb l’excursionisme i l’esperanto, Amades s’aficiona a l’estudi de l’entomologia. L’estudi dels insectes el fascinava i solia organitzar amb altres companys sortides nocturnes pels volts de Barcelona per a tal d’estudiar-los in situ. En el butlletí de la secció publicarà 25 articles sobre els insectes amb un dels seus seudònims, Jeroni Picornell. Però fou cap a l’any 1915 quan Joan Amades descobrí la seva afició vers l’estudi del folklore. La seva amistat amb Sebastià Giralt seria decissica.13 Tots dos fills del mateix barri i, aproximadament, de la mateixa edat, compartirien les mateixes aficions i l’esperit ateneista. Tots dos membres de la Secció d’Excursions, pels mateixos afanys començaren a interessar-se pel folklore de Catalunya, dedicant-se d’una manera amateur i autodidacta al seu estudi i a fer recerca. L’any 1915, el doctor Tomàs Carreras i Artau havia creat l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, un dels seus col·laboradors, el musicòleg Robert Gherart havia recollit de llavis de Teresa Gelats (mare d’Amades i filla d’Olot) un grapat de cançons populars catalanes. Aquestes circumstàncies determinarien l’afició d’Amades i Giralt al folklore. L’any 1916, seguint les directrius manifestades per l’Arxiu d’Etnografia i Folklore, dins l’AEP com a subsecció de la Secció d’Excursions, l’Esbart Folklòric, sota la iniciativa de Josep Maria de Sucre, Sebastià Giralt i Joan Amades. L’Esbart Folklòric, des d’aleshores, es dedicà a recollir cançons populars i frases proverbials catalanes. Cada excursió de la secció de l’AEP pels pobles i muntanyes de Catalunya servia per anar enriquint aquest important bagatge del folklore i els costums de Catalunya. L’Esbart comptava amb la col·laboració musical inestimable del mestre Joan Tomàs. Aquesta recerca folklòrica era publicada mes rere mes en el butlletí de la Secció d’Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, fins a convertir aquesta revista en un veritable tresor i un testimoni viu de l’etapa ateneística de Joan Amades. L’Ateneu, per iniciativa de l’Esbart, organitzava actes folklòrics, recitals de cançó popular, lectura de rondalles, exhibició de danses i conferències amb la participació de gent com Aureli Capmany, Valeri Serra i Boldú, Apel·les Mestres, Josep Maria Batista i Roca, Lluís Millet, entre altres. En algunes ocasions era el propi Amades el que feia la introducció al recital de cançons. Amades i Giralt havien començat a publicar frases proverbials i refranys, conjuntament, com una tasca científica de l’Esbart, sobre aquest particular, Giralt escriurà: <>14 Entre els anys 1917 i 1923, Joan Amades, viurà la seva etapa de major plenitud ateneística, durant aquests anys ocuparà vàries vegades la presidència de la Secció d’Excursions, i també càrrecs a la Junta Directiva de l’Ateneu, participarà en les activitats dels Esbarts de Folklore, Ciències Naturals, Esperanto i Filologia; escriurà en el butlletí de la Secció, propagarà l’esperanto i serà President de la Federació d’Entitats Esperantistes Catalanes (1923) que tenia la seva seu en el local de l’AEP, carrer del Carme, 30. Durant aquests anys no va deixar de recórrer tots els indrets de Catalunya amb el mestre Joan Tomàs per recollir cançons, rondalles i llegendes de viva veu dels vilatans. També amb l’ajuda del dansaire J. Agulló recollia les velles danses dels pobles. Agulló tenia la gran virtut d’aprendre de seguida totes les danses, tots els passos de ball de tots els indrets per on passaven. Això facilitava la tasca de recopilació que era aprofitada per Amades per a dibuixar acuradament els passos. La seva participació en l’Esbart de Ciències Naturals, també ens ho recorda S. Giralt, dient-nos: <>15 La importància com a folklorista d’Amades aviat fou reconeguda, passant a ésser col·laborador de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya i membre de l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnografia i Prehistòria. Participà també en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya de l’Institut Patxot. Amades escriví en aquesta època molts articles en butlletins i revistes d’institucions, centres excursionistes i associacions culturals; però fou en el butlletí de la Secció d’Excursions de l’AEP, on no solament escriví els seus primers articles i reculls folklòrics, sinó que podem trobar-hi una gran quantitat d’ells en el temps que va de 1915 a 1934. Joan Amades, l’any 1931, es casa amb Enriqueta Mallofré i Coca, la seva dona també era del barri del Raval, filla del carrer Ponent (actual Joaquim Costa), on els seus pares tenien una botiga de gèneres de punt. La parella, en casar-se agafaren un pis a l’Eixample, al carrer Provença cantonada Balmes. Tant Enriqueta com la seva germana Consol col·laboraran estretament amb Amades en els seus estudis i recerques. L’any 1933 va començar a publicar pel seu compte la “Biblioteca de Tradicions Populars”, arribant a editar 42 títols entre els anys 1933 i 1939. L’any 1935 es féu càrrec de la Secció d’Etnografia del Museu Arqueològic de Barcelona. Per aquests mateixos anys tenia una col·laboració diària a Ràdio Associació de Catalunya. Tampoc durant aquesta època, Amades, deixarà de participar en algunes de les activitats de la Secció d’Excursions de l’AEP. Entre la seva participació en alguna que altra excursió, n’és present a les festes anyals que celebra la Secció, com són les castanyades, els homenatges a companys veterans, la diada dels ullerats, etc., d’aquesta darrera festa, Amades, escriu: <>16 Si aquest comentari és de 1927, en una ressenya publicada a Excursions sobre la festa anyal de la Castanyada celebrada en el local del carrer del Carme el novembre de 1933, un dibuixant anònim farà la caricatura dels diversos assistents a l’acte entre els quals hi trobem a Joan Amades. En aquests anys de plena II República espanyola, l’AEP, aconseguirà una gran volada, noves generacions s’acostaran a l’Ateneu que gaudirà de una fama merescuda entre les capes populars de Barcelona. Joan Amades no deixarà gairebé mai de publicar en el butlletí fins el darrer número aparegut l’octubre de 1934. Els fets polítics d’aquells dies influencien també en les activitats de les entitats socials catalanes que veuen reduir la seva influència. Precisament en el darrer número publicat, Amades havia iniciat un nou lliurament d’articles sota l’interessant títol: “Dels gremis barcelonins”, que malgrat el <> va quedar interromput en deixar de publicar-se el butlletí de la Secció d’Excursions. Un dels darrers articles publicats a Excursions el dedica a recordar, tot fent memòria a la mort del seu vell amic, Ramon Camprubí: <>17 Dels companys trobarà sempre col·laboradors desinteressats que l’ajudaran en la seva tasca com és el cas de Pere Bosquets i de Francesc Fazio18, i fins i tot després de la Guerra Civil tindrà amb ells uns fidels amics. Tant Bosquest com Fazio, no solament són companys d’Amades de la Secció d’Excursions, sinó també de l’Agrupació Amics del Sol”19, entitat creada a l’empar d’aquesta secció excursionista de l’AEP l’estiu 1915, es tractava d’una colla d’amants de la natura que practicaven un anarquisme integral: naturistes, vegetarians, pacifistes, enemics del tabac i de l’alcohol, que practicaven el nudisme a l’aire lliure, estimaven la dansa, la cançó i la poesia. En un opuscle publicat el 1923 manifestaven els seus principis sota la pregunta “Qui són Els Amics del Sol?”, responien: <>20 En el mateix opuscle parlaven de la seva ideologia: <>21 Doncs els companys de l’Ateneu i, posteriorment, els Amics del Sol ajudaran a Amades a la seva tasca de recerca folklorista. Bosquets, Fazio, Boadas i altres esdevindran veritables germans per Amades que, poc a poc, va anar perdent la vista fins a entrar gairebé en la ceguesa. Els seus companys de la Secció d’Excursions seran alpinistes, esquiadors, amants de les muntanyes i fidels als seus principis. Joan Amades escriurà nombrosos escrits al butlletí de la Secció d’Excursions, entre els temes tractats trobem: “Les cançons populars catalanes” (117 articles); “Meteorologia popular” (5 articles); “Apunts de dansa popular” (3 articles); “Botànica popular” (2 articles); “El insectes” (24 articles); etc., i, alhora, escriu cròniques d’excursions, d’activitats culturals de l’Ateneu, ressenyes, etc. També col·labora des d’un principi de l’Esbart Folklòric a la recerca de frases proverbials conjuntament a Sebastià Giralt. Joan Amades fou un gran animador de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, una persona lligada a la cultura del poble com diu Pere Solà: <>22 En acabar la Guerra Civil, Amades continuarà la seva tasca folklorista essent nomenat Conservador del “Museo de Industrias y Artes Populares de Barcelona”, i, poc després, serà col·laborador del “Consejo Superior de Investigaciones Científicas”. Però el seu lloc de treball principal el tindrà a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona. A partir de 1945 retorna a la seva col·laboració a través de les ondes hertzianes, ara des de Ràdio Barcelona com a guionista d’un programa de divulgació històrica de la ciutat de Barcelona, La seva activitat cultural el portarà a participar en activitats de la UNESCO. Ja a l’any 1946 torna a publicar en llengua catalana mentre treballa fervorosament en les que serien les seves principals obres: “Folklore de Catalunya” (1959) i “Costumari català” (1950-1956). Com es diu en un estudi de la cultura popular a Catalunya: <>22 En els darrers anys de la seva vida, Amades havia assolit un prestigi internacional entre els estudiosos del folklore, havent participat en diversos congressos arreu d’Europa. A la seva mort, el dia 17 de gener de 1959, dia de Sant Antoni Abad, festa tradicional dels Tres Tombs, Joan Amades i Gelats deixà una gran part de la seva obra inèdita que per sort s’ha anat publicant gotim a gotim. Al nostre país, però, ha costat que es reconeix clarament la seva obra immensa, malgrat que alguns intel·lectuals l’hagin menyspreat amb el qualificatiu de ser poc científic, però, no es pot negar, que el seu treball és una gegantina i important obra divulgativa de la cultura popular publicada sobre les tradicions i els costums de Catalunya escrits per un autodidacte. Notes bibliogràfiques: 1.- Joan Amades, Quan jo anava a estudi, Barcino, Barcelona, 1982, s/d., p. 5. 2.- Ibídem, p. 6. 3.- Ibídem, p. 7. 4.- Joan Amades, Folklore de Catalunya III, Selecta, Barcelona, 1950, p. 796. 5.- Pere Solà, Els Ateneus Obrers i la Cultura Popular. L’Ateneu Enciclopèdic Popular, La Magrana, Barcelona, 1978, p. 99. 6.- Francesc Fazio i Miquel Dídac Piñero Costa, “Joan Amades: investigació i ateneisme”, Conferència a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Barcelona, 2 de desembre de 1983. 7.- Sebastià Giralt, “Trajectòria vital”, Noticiari Mensual de la Secció d’Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, n. 100, Barcelona, agost de 1922. 8.- Joan Amades, “XV Aniversari de la Secció d’Excursions”, Noticiari Mensual de la Secció d’Excursions de l’AEP, n. 54, 1 d’octubre de 1919. 9.- Boletín de la Sección de Excursiones y Museo del Ateneo Enciclopèdico Popular, Barcelona, n. 3, marzo de 1907. 10-. Joan Amades, “Grats records”, Noticiari Mensual de la Secció d’Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, n. 54, 1 d’octubre de 1919. 11.- Ibídem. 12.- Ibídem. 13.- Sebastià Giralt i Turet (1885-1941). Nascut a Barcelona, concretament al carrer d’En Robador on els seus pare tenien una estoreria, fou autodidacte i, des de molt jove, freqüentà l’AEP, participant activament en la Secció d’Excursions. L’any 1916, junt a Amades, fundà l’Esbart Folklòric. Fou director del butlletí de la Secció d’Excursions, membre de la Junta de la Secció i President de l’AEP l’any 1925. Recollí les frases proverbials comentades en el Noticiari d’Excursions. Sebastià Giralt esdevingué un puntal de l’Ateneu i un dels millors cronistes de les activitats de la secció d’Excursions publicades al butlletí tant amb el seu nom com en els pseudònims de Rosalba i Criollín. 14.- Sebastià Giralt, “Tres característiques de la Secció”, Noticiari Mensual de la Secció d’Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, n. 100, agost de 1923. 15.- Ibídem. 16.- Joan Amades, “Els ullerats de la Secció”, Noticiari Mensual de la Secció d’Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, n. 124, març de 1926. 17.- Joan Amades, “A la memòria del bon amic perdut”, Noticiari Mensual de la Secció d’Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, n. 139, maig de 1931. 18.- Sobre Pere Bosquest i Francesc Fazio veieu l’article de Pere Solà i Gussinyer, “Ateneu Enciclopèdic Popular: Educació d’adults, excursionisme i folklore. L’Avenç, n. 37, Barcelona, abril de 1981. 19.- Joan Posa i Molné, Amics del Sol. Una història. 75 aniversari 1915-1990. Dedicada a Pere Bosquets i Codorniu (1894-1983). Amics del Sol, Barcelona, 1991. 20.- Amics del Sol, Qui són els Amics del Sol? Barcelona, 1923. 21.- Ibídem. 22. DD.AA., El món de Joan Amades, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona, 1990, p. 257. 23.- Ll. Prat / D. Llopart / J. Prat, La cultura popular a Catalunya, Serveis Populars de Cultura, Barcelona, 1982, p. 120. Bibliografia: Ferran Aisa-Pàmpols, és autor també Una història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999, Virus, Barcelona, 2000. Joan Amades i l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Edicions El Vaixell Blanc-Ateneu Enciclopèdic Popular, Barcelona, 1991. Excursió marítima de l’Ateneu Enciclopèdic Popular a l’Escala i Empúries (1910), Fulls d’Història Local, L’Escala, n. 85, mar-abril 2002. Ferran Aisa.Pàmpols (La Corbella. Revista d'Estudis Llibertaris del Camp de Tarragona, n'um. 5, 2019)