Oliveri Clara, pegadog i ateneista - Ferran Aisa

 

Conferència pronunciada per Ferran Aisa a la Sala Fontova de Calonge i Sant Antoni el dissabte 6 d’agost de 2022. Organitzat per Colonico. Presenta l’acte Neus Vall Clara, sots-presidenta de Colonico

Títol: OLIVERI CLARA, PEDAGOG I ATENEISTA

Ponent: Ferran Aisa Pàmpols (Historiador, poeta i periodista, president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona de 1993 1998)

 

Oliveri Clara i Boada va néixer el 1892 a Calonge (Baix Empordà), fill de Patrici Clara i Carles (1858-1939) i de la barcelonina Maria Boada i Guarro (1861-1923). El matrimoni tingué dos fills Hèctor -que morí molt petit- i Oliveri mort als 29 anys. La família Clara eren fabricants de taps de suro a Calonge, Patrici Clara, que havia estat alcalde de Calonge el 1890, fou mestre de primària ampliant els seus estudis d’idiomes a França i a Anglaterra al seu retorn s’instal·là a Barcelona on es va casar i va fundar l’escola Cervantes. Patrici es va especialitzar amb l’ensenyament d’idiomes a l’estil Bertiltz a la seva escola del carrer Aribau, 36 de Barcelona.

El seu fill Oliveri Clara i Boada també estudià magisteri i exercí de mestre a Barcelona i conreà la poesia publicant un poema dedicat al Puig Cargol a La Veu de Calonge el 1914. La família Clara-Boada vivia a Barcelona, però estiuejava a Calonge a la casa pairal de la plaça de la Concòrdia.

A la Ciutat Comtal Oliveri Clara es va fer soci de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), una entitat cultural fundada el 1902 per un grup d’afeccionats a la lectura, entre els quals hi havia el paleta Josep Tubau, el cooperativista Eladi Gardó i el naturista Lluís Bulffi (autor de Huelga de vientres) que fou el primer president de l’entitat cultural. Els joves ateneistes van buscar el concurs de joves intel·lectuals com Francesc Layret, Lluís Companys i Lluís Zulueta. L’AEP es va dedicar a portar la cultura a les persones més necessitades a través de xerrades, cursets i tota mena d’activitats. L’ateneu a través de diverses Seccions fomentava l’excursionisme, el naturisme, l’esport, la literatura, el teatre, la ciència, l’art, l’esperanto, la pedagogia, etc. L’ateneu era escola, biblioteca, centre d’esbarjo i tribuna pública. La cultura i el foment de l’educació eren fonamentals pels ateneistes com també ho eren l’exercici a l’aire lliure i l’esport popular. Tant les aules com la tribuna del carrer del Carme, 30 de Barcelona, eren obertes a tothom que tingués interès en aprendre o formar-se culturalment. Per allà hi van passar personatges com Francesc Layret, el doctor Jaume Aiguader i Miró, Lluís Zulueta, Josep Zulueta, Miguel de Unamuno, Pedro Dorado Montero, Josep Maria de Sucre, Josep Comas i Solà, Francesc Macià, Amadeu Hurtado, Eugeni D’Ors, José Ortega y Gasset, Pompeu Fabra, Pere Bosch Gimpera, Cebrià de Montoliu, Andreu Nin, Pau Vila, Rosa Sensat, Salvador Seguí, Ángel Pestaña, Lluís Companys, August Pi i Sunyer, Gabriel Alomar, Josep Comaposada, Leonor Serrano, Rafael Campalans, Marcel·lí Domingo i molts altres que van significar per el jove Clara una ajuda fonamental a la seva formació pedagògica i humana.

Oliveri Clara s’havia fet soci de l’AEP quan encara era estudiant de magisteri l’any 1911 en l’etapa presidencial del que fou alcalde de Barcelona Albert Bastardas.

El jove estudiant participa a les activitats de la Secció d’Ensenyament que tenia cura de l’orientació pedagògica i de l’organització de les classes de l’ateneu. Feu les pràctiques de mestre a les aules de l’AEP, alhora que feia amistat amb els mestres de l’Escola Horaciana de Pau Vila, Manuel Ainaud i Sánchez (1885-1932) i Andreu Nin i Pérez (1892-1937), que tenia la seu al mateix local de l’Ateneu. Oliver Clara, dinàmic i entusiasta, va fer amistat amb la majoria d’ateneistes d’aquella època com el literat Josep Ferran i Torras, director de l’Esbart de Rapsodes; el poeta Joan Salvat-Papasseit, bibliotecari; els folkloristes Joan Amades i Sebastià Giralt de la Secció d’excursions; i el professor de boxa Raimon Larruy de la secció d’Esports; el periodista, artista i poeta Josep Maria de Sucre, que fou president de l’AEP entre els anys 1912 i 1915; el mestre Josep Parunella; el periodista i escriptor Josep Ferran i Mayoral; etc.

Als vint-i-un any Oliveri Clara ja formava part de la Junta Directiva presidida per Josep Maria de Sucre com a Vocal, coincidint amb Joan Salvat-Papasseit i Manuel Ainaud. Aquest mateix càrrec el tornaria a ocupar els anys 1916-1918 sota la presidència de Manuel Ainaud.

Oliveri Clara va participar en la formació de la Secció de Pedagogia i Actuació on va entrar en contacte amb el pedagog Manuel Ainaud i la mestra Maria Baldó. La Secció era formada per mestres, alumnes de magisteri i afeccionats a la pedagogia. Clara l’any 1917 fou Secretari de la Junta d’aquesta Secció que presidia el mestre Josep Parunella i Eulàlia. Una de les primeres accions de la Secció fou l’enviament d’una instància al Ministre de Instrucció Pública i Belles Arts en què li feien saber que l’AEP estava portant a terme una campanya oberta a la opinió pública per interessar-la en la construcció de noves escoles a Barcelona. Oliveri Clara conjuntament amb Manuel Ainaud i Josep Parunella van fomentar l’ensenyament entre les capes populars i van posar en marxa la Campanya pro Escoles Belles i Dignes. Era el temps de la Mancomunitat de Catalunya en què el país vivia un gran esperit creatiu, sobretot en el tema de fomentar l’educació sota els paràmetres de la modernitat pedagògica: Pestalozzi, Montessori, Decroly, Claparède...

L’AEP va posar en marxa la campanya cívica “Pro Escoles Belles i Dignes”, en el Manifest de sortida deien: <<L’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona creu complir la seva missió de treballar per el bé públic, iniciant una campanya que tingui per finalitat el interessar a les classes populars d’aquesta ciutat en la solució dels problemes relacionats amb l’edificació de locals destinats a les escoles públiques de Barcelona, per a que reuneixin condicions d’higiene i bellesa.>>

Els membres de la Secció es van dedicar a fomentar el seu projecte realitzant conferències per Barcelona i diverses poblacions catalanes. En aquesta difusió activa participen Manuel Ainaud, Oliveri Clara, Maria Baldó, Josep Parunella, Francisco Tch. Vidaurreta i Josep María de Sucre. En la Memòria de l’AEP del curs 1916-1917 es fa saber que la Secció d’Actuació i Pedagogia ha realitzat quinze actes fora del seu casal per expandir l’ateneu i fer publicitat del projecte de crear escoles belles i dignes. Els conferenciants han estat Manuel Ainaud, Oliveri Clara, Manuel Vinagre, Josep Coll, Lleonart Arraut i Francisco Tch. Vidaurreta. Destaquen les conferències d’Oliveri Clara al Círcol de Sants, a la redacció del diari Solidaridad Obrera, òrgan de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CNT) i la pronunciada a la seu del CADCI (Centre Autònom de Dependents del Comerç i la Indústria). La campanya tingué un gran ressò en la vida pública barcelonina i la premsa recollí gran part de les activitats de la campanya.

La campanya pública fou un èxit total, l’Ajuntament de Barcelona l’any 1916 havia creat la Comissió de Cultura de la Corporació Municipal, poc després va posar al front com Assessor Tècnic a Manuel Ainaud, que havia estat professor de l’Escola Horaciana, director del Nou Col·legi Mont d’Or i havia viatjat a l’estranger per conèixer de prop les noves tècniques d’ensenyament. Ainaud, des de la presidència de l’AEP, va arribar a l’Ajuntament de Barcelona per tractar de canviar les escoles miserables d’aquell temps per adequar-les a les noves idees educatives creant centres d’ensenyança pública, laica i catalana. Així, en poc temps, es posaren en marxa els grups escolars Baixeras a la Via Laietana i l’Escola Farigola a Vallcarca amb la col·laboració de l’arquitecte Josep Goday. El mestre Josep Parunella en un escrit al Noticiari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular feia una remembrança de la Campanya Pro Escoles Belles i Dignes: <<Recordo encara que en el darrer acte de la campanya de Sants, quan els obrers entregaren a l’alcalde la instancia demanant una escola, el nostre amic Oliveri Clara, que es trobava confús entre el públic plorà.>>

La tasca de l’ateneu i en aquest cas del propi Clara, esdevingut ànima de la campanya, assolí l’èxit amb la promesa de construcció d’un grup escolar a Sants. La Campanya de l’AEP pro Escoles Belles i Dignes va donar el seu fruit amb la construcció en els següents anys d’onze Grups Escolars a Barcelona que s’estrenaren durant la Segona República. Entre els grups escolars construïts a Barcelona està el Lluís Vives a la barriada de Sants.

Una altra campanya de l’AEP en aquesta línia escolar és la reivindicació popular dirigida al govern perquè construís Jardins d’Infants, projecte que va fer seu la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. La campanya fou un èxit i, un any després, s’inauguraven els dos primers Jardins d’Infants a la plaça Sant Joan de Gràcia i a la plaça Osca de Sants. Paral·lelament al projecte de construcció de diverses biblioteques per la Mancomunitat de Catalunya arreu del territori català, l’AEP inicià una campanya dirigida a l’Estat perquè dotés Barcelona d’una Biblioteca Popular, cosa que l’Estat no va realitzar, i per tant, les biblioteques van haver de ser assumides per les institucions catalanes.

Oliveri Clara presidí els Cursets de Divulgació Cultural de l’AEP organitzats durant la seva etapa presidencial, les seves paraules son recollides per el Noticiari de l’entitat: <<Un dels punts més importants d’obrir de l’Ateneu Enciclopèdic Popular ve essent, pot dir-se, des de la seva fundació, el de proporcionar als nostres menestrals, obrers, empleats de comerç, etc., per l’organització de conferències, cursets, visites, excursions, serveis de biblioteca i altres mitjans, el que no pot dar-los-hi l’obligada i rutinària tasca diària de treball que acompleixin per tal de poder satisfer les necessitats més immediates de la vida: visió amplia del món, dels seus secrets i les seves belleses, aèria llibertat de l’esperit, joia, en fi, incommensurable del viure plenament i conscient. És una aspiració de cultura informada d’un sentit vital, d’enlairament de llibertat, de més alta llibertat, per damunt de les presons innombrables, infinites de la terra... Per això res menys l’Ateneu que un dels monstres ordenancistes i frigidíssims centres oficials de cultura; nascut de les entranyes mateixes del poble i concebut en sofriment i en nobilíssim deler espiritual té dels treballadors, del poble (i per això el seu ideal de cultura és perfecte) el viu afany de fer cada hora i cada dia, de créixer, d’influir i de triomfar. A tot aquest ample vol de sentiment i d’idees respon actualment l’organització d’un curset d’Humanitats.>>

Aquests Cursos de Divulgació Cultural es posaren en marxa el curs 1918-1919 amb el suport de la Secció de Pedagogia i de la Junta Directiva de l’Ateneu, cosa que feia més factible els ideals que havien animat als fundador de l’entitat a tirar endavant aquest projecte ateneístic veient-se aviat els fruits de millorament espiritual, de perfecció constant i conscient... En el programa del Curs 1918-1919, la Junta presidida per Oliveri Clara manifestava: <<L’Ateneu Enciclopèdic, que aspira a devenir la primera Universitat Popular, vol també ésser un casal per als elements obrers, i responent a l’esmentada finalitat, està estudiant una sèrie de reformes; algunes d’aquestes són: I. Creació de un museu d’arts i oficis. II. Instal·lació de sales de banys i dutxes. III. Creació de biblioteques circulants. IV. Instal·lació de laboratoris d’estudis.>>

La Secció de Pedagogia organitzà l’any 1920 un cicle d’onze conferències sota el títol de “Converses de Metodologia”, dirigides al professorat, per tal de discutir quines havien de ser les assignatures del curs següent. Aquell mateix curs l’Ateneu participa en l’Exposició Escolar organitzada per la Mancomunitat de Catalunya.

Oliveri Clara destaca com conferenciant al carrer del Carme, 30 de Barcelona, seu de l’AEP, la majoria de caràcter pedagògic: “La bona pedagogia” (1916) i “El maestro de Luis de Zulueta” (1917). El curs 1918-1919 se celebra un cicle d’història que anava des de l’antiguitat fins a aquells mateixos moments, amb l’anàlisi de la societat que sortia de la Primera Guerra Mundial, de les lluites socials i del triomf de la revolució dels bolxevics a Rússia. Aquest cicle és dirigit pels professors de l’AEP Jacint Gibert Viñas i Oliveri Clara i Boada, amb la col·laboració desinteressada de personatges de prestigi com els germans Domènec i Ferran Valls i Taberner que parlen de la història d’Europa i la història de Catalunya. Oliveri Clara llegirà vuit conferències amb el títol de “Les grans èpoques de la història d’Europa”. Aquell mateix any de 1918 havia estat elegit president de la prestigiosa entitat ateneista en una Junta on també hi figurava Josep Parunella, Enric Olivé. Raimon Larruy, Joan Amades, Josep Ferran i Torras, Francisco Tch. Vidaurreta, Josep Coll, tots ells bons amics del jove mestre de Calonge. Clara havia substituït a la presidència seu amic i mentor Manuel Ainaud que havia passat a treballar a les dependències educatives de l’Ajuntament de Barcelona.

Durant els anys de la seva presidència entre l’estiu de 1918 i l’estiu de 1920 l’Ateneu esdevé un centre important de refugi per a les classes menestrals i treballadores. Coincideixen en moments d’importants lluites socials com és la vaga de la Canadenca de 1919, la vaga general i el locaut. La majoria de societats obreres són tancades per el govern que limita els drets constitucionals de les persones. La CNT, principal organització obrera, és il·legalitzada. Els militants obrers troben la porta oberta del Ateneu per poder realitzar les seves reunions. La mà dreta d’Oliver Clara és fonamental perquè l’Ateneu continuï obert en temps difícils, cosa que aconsegueix després d’haver-se reunit amb les autoritats per fer-los saber que la tasca de l’entitat és completament cultural i educativa. Uns mesos després de la vaga general de 1919 s’inicia a l’Ateneu un nou cicle de pedagogia sobre “La qüestió de l’ensenyament i l’autonomia de Catalunya”, en què intervenen Josep Bofill i Matas, Josep Montúa i, entre altres, Oliveri Clara.

L’AEP s’havia adherit a la campanya en pro de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC). Les campanyes a favor de la normalització de la llengua catalana i les col·laboracions amb l’APEC, que es poden seguir en el butlletí d’aquesta Associació, li va valdre a l’Ateneu ajuda econòmica a través de subvencions anuals a l’ensenyament de la gramàtica i la llengua catalana. A poc a poc l’ateneu s’havia anat catalanitzant i, aleshores, se sentia atret també per la qüestió social. En aquells moments la cultura catalana estava sota l’ègida del noucentisme, el mateix Eugeni D’Ors realitza sovint conferències a l’Ateneu, però, malgrat això, no serà una entitat monolítica, en el seu sí, hi ha gent procedent de tots els colors polítics, sobretot de caire obrerista, català, àcrata, socialista i republicà. A l’AEP el que preval és la idea fonamental de l’ateneisme: llibertat, cultura i tolerància. Al Noticiari Mensual de la Secció d’Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular es publica una nota explicativa del que és i representa aquesta entitat: <<És l’Ateneu Enciclopèdic Popular una Corporació dedicada per complet a la cultura del poble. Deslligat en absolut de tota confessió política i religiosa, el seu ideal és contribuir al progrés moral, intel·lectual i físic dels ciutadans, unint-los a tots en una obra de pau i d’afecte recíproc. Per a la major efectivitat dels seus fins compta l’Ateneu amb una ben nodrida Biblioteca, un espaiós Gimnàs i un adequat Museu-Laboratori. A demés, per a atendre als variants aspectes de l’entitat, hi ha formades diverses seccions, podent-se ampliar indefinidament el nombre de les mateixes segons les pròpies iniciatives dels socis indiquin. El quadre de classes és molt variat i extens, les conferències, nombroses, tenen caràcter d’universalitat, puig no s’enclouen dintre límits de cap mena. Ésser soci de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, constitueix avui un títol que tot home progressiu, partidari de l’educació popular i amic dels bons costums, ha d’estar joiós podent-lo lluir, majorment costant la quota mínima mensual, la modesta quantitat d’una pesseta.>>

Clara col·labora a les pàgines d’aquest butlletí de la Secció d’Excursions i participa en diversos actes dels excursionistes. Un d’aquests actes són les excursions marítimes que porten els ateneistes a visitar l’Escala i Empúries sota el guiatge del professor Pere Bosch i Gimpera. I la realitzada a la Costa Brava, visitant Sant Feliu de Guíxols i Palamós.

Oliveri Clara l’any 1920, encara com a president de l’entitat, pronuncia la conferència “Els ideals de vida i transcendència a l’escola”. La seva passió per l’ensenyament i per la pedagogia el porta a escriure articles culturals i pedagògics per la premsa barcelonina com La Publicitat i El Diluvio. També escriurà en el Noticiari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que apareix per primera vegada el maig de 1920, un mes abans de deixar la presidència: <<Feia algun temps que’s sentia la necessitat d’una freqüent o cordial comunicació entre’ls socis qui actuaven en la direcció de l’Ateneu i aquells altres socis qui restaven inactius, ajudant a la tasca social només que amb llur calorosa i incondicional adhesió.>> Clara es farà càrrec de la direcció del Noticiari de l’AEP, essent substituït a la presidència de l’AEP per Josep Vidal i Tarragó. Des de les pàgines del Noticiari de l’AEP, Clara anuncia una nova campanya dedicada aquesta vegada a la higiene: <<Veus aquí la causa de la serenitat, de la puresa i de l’eficàcia de les campanyes ciutadanes que realitza, en períodes de la seva vida, l’Ateneu. Són conseqüència de l’ambient constant de la Casa, d’idees exposades tal vegada en vàries conferències efectuades en època diferent, i que arribà un instant que, per iniciativa d’un company en el que neix miraculosament una nova fe, es resolen en una actuació vigorosa i sincera; són fruit, també, de l’obra callada i a més fecunda que realitzen els llibres de l’Ateneu duts al taller, al despatx, a la llar... En la tradició de la nostra Casa cal, doncs, cercar el sentit just i amplíssim amb que la campanya d’higiene ha començat  ha estar concebuda.>>

El 30 de novembre de 1920 havia estat assassinat el fundador de l’AEP Francesc Layret quan sortia de casa seva per anar a l’Ajuntament per protestar per la deportació a Maó de 36 sindicalistes de la CNT, entre els quals hi havia el popular Salvador Seguí “El Noi del Sucre” i l’advocat republicà Lluís Companys. El Noticiari de l’AEP, el gener de 1921, es feia ressò del vil assassinat efectuat per pistolers a sou de la patronal amb escrits de Gabriel Alomar, Eugeni d’Ors i una potent editorial que deia: <<La mort tràgica d’un dels més antics socis de l’Ateneu, el qual havia presidit, ha sigut per nosaltres una nota de dolor. Els que coneixíem la bondat d’En Layret, els que sabíem que sempre es trobava disposat a sacrificar-se pels altres, no ens expliquem c om ha pogut caure, víctima d’un esclat d’odi. Davant del seu cadàver, sols podem avui senyalar el perill que representa aquest esclat d’odi dirigit especialment contra els directors de determinats corrents socials. Creiem més en les coses organitzades amb intel·ligències actives davant, que no amb les desorganitzacions i per això mateix desorientades. Recordem, ja que s’escauen en aquest tràgic fi del lluitador i enamorat d’un ideal, les paraules que el poeta Machado digué en ocasió de la mort d’un altre lluitador, En Francisco Giner de los Ríos, el retrat del qual presidia el despatx d’En Layret.

                       

¿Murió...? Sólo sabemos

                        que se nos fue por una senda clara,

                        diciéndonos: Hacedme

                        un duelo de labores y esperanza.

                        Sed buenos y no más, sed lo que he sido

                        entre vosotros: alma.

                        Vivid, la vida sigue,

                        los muertos mueren y las sombras pasan;

                        lleva quien deja y vive el que ha vivido.

                        ¡Yunques sonad, enmudecer campanas!>>

                       

L’abril de 1921, al Noticiari de l’AEP, Clara escriu l’article: “La valor ideal de l’Ateneu i la seva actuació ciutadana”, on hi fa referència de la nova campanya que iniciava l’Ateneu per aconseguir millorar les condicions de vida dels ciutadans de Barcelona: <<Han col·laborat -escriu Clara- en l’organització de la mateixa elements varis, treballadors i intel·lectuals, els noms dels qui, per fina modèstia llur, ens veiem privats de publicar; havent-hi aportat uns la seva informació real i dolorosa de les nostres barriades i dels llocs de la ciutat més infectes; i els altres la crítica definitiva i les peremptòries i successives solucions que els nostres problemes avui demana. Només desitgem, per finalitzar, que el fervor que uns i altres companys han posat a la tasca redemptora, encengui igualment a tots els nostre conciutadans d’un esperit prou pur i lliure a creure, encara, a la Barcelona dels nostres dies, en l’eficàcia, en l’exemplar eficàcia d’una nobilíssima i desinteressada actuació popular.>>

L’AEP publicà un Manifest adreçat als ciutadans de Barcelona en què acaba dient: <<Per a la salut del teu organisme i, per tant, per a una major eficàcia de la teva existència, de l’existència de tots, coopera a l’èxit de la campanya d’higiene que ben bé pot titular-se, conseqüentment, “Per a la vida de la ciutat”.>>

Per promoure la campanya s’organitzà un cicle de conferències, que presidí Oliveri Clara, a càrrec de diversos metges i científics: Enric Mías, Eduard Xalabarder, Miquel Cabeza, Hermenegild Puig i Sais, Francisco Bordas, Guillem Busquets, Guillem López, Santiago Gras, Mer i Güell i Jaume Aiguader i Miró. Els temes tractats van ser amplis, des de les malalties venèries fins el problema social de la tuberculosis, passant per la mortaldat infantil, el problema de la natalitat, les cases barates i higièniques, els efectes socials de l’alcoholisme, manera d’organitzar Barcelona en cas d’una epidèmia, l’aigua de les ciutats, l’assistència social des del punt de vista higiènic en hospitals, asils, etc.

Les conferències pronunciades a la sala d’actes de l’Ateneu van començar el 5 d’abril i es clogueren el 24 de maig de 1921. La següent Campanya projectada encara durant la presidència de Clara tenia molt a veure amb la situació social que es vivia a Barcelona on el pistolerisme campava al seu aire i la repressió governativa queia sobre els obrers.

L’AEP havia enviat una carta a la Casa del Pueblo de Madrid i una altra al govern espanyol explicant la situació crítica que es vivia a Barcelona amb els atemptats i les detencions. Fins a la seva inesperada mort, Clara continua escrivint articles al Noticiari de l’AEP que són publicats uns en vida i altres pòstumament: “Nova Campanya”, “Pedagogia i actuació”, “La naciente y la gran idealidad religiosa” “Nòtules”, “Les idees i els ideals”, “El juramento de las multitudes”, “Notes sobre Aristòtil i la evolució social”. Clara també tradueix del francès els articles “De l’origen de la Universitat Popular” de Gabriel Seailles i “De la consciencia i la seva grandesa” de Maurice Maeterlinck. A la seva mort el nou director del Noticiari és el poeta, crític i publicista Josep Maria de Sucre, també la presidència de l’Ateneu havia passat el juliol d’aquell mateix any al doctor reusenc Jaume Aiguader i Miró.

Oliveri Clara i Boada va morir el 19 d’agost de 1921 mentre estava de vacances al seu poble de Calonge. La premsa de l’època tant de Girona com de Barcelona es va fer ressò de tan sensible pèrdua. El diari del Baix Empordà El Programa, deia: <<L’Oliveri Clara comptava 29 anys i ja s’havia revelat per la seva intel·ligència i son proïsme. Havia sigut president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona deixant en la seva labor un rastre perenne d’humanitat.>> El diari barceloní El Diluvio feia referència del traspàs de Clara: <<Oliverio Clara fue un verdadero apóstol, un místico

de la libertad. Socio del Ateneo Enciclopédico Popular, esta importante entidad cultural le elevó a su presidencia y bien puede decirse sin hipérboles que no cuadrarían al hacer su elogio póstumo, que jamás se vio tal cargo más honrado ni tan bien regido. Desde la presidencia de dicho Ateneo, que él acepto gustoso y elevó a su sacerdocio, trabajó incansablemente por la cultura del pueblo, poniendo en ello todo su esfuerzo y toda su fe inagotable en un mañana en el cual los Hombres estén más capacitados de sus deberes y sus derechos.>> La Veu de Catalunya comentava la mort de Clara: <<Pena profunda ha causat entre els elements amants de la cultura la mort de l’estimable publicista N’Oliveri Clara i Boada. Treballador infatigable, les grans preocupacions pedagògiques eren el seu afany. Va ocupar la presidència de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, contribuint en un seguit d’iniciatives culturals. Comptava 29 anys i ha mort a Calonge, on estiuejava.>> També el periòdic anarcosindicalista de Sant Feliu de Guíxols, Acción Social Obrera parlava de Clara de la manera següent: <<Socio del Ateneo Enciclopédico Popular, con unos cuantos amigos entusiastas como Ainaud, Vidaurreta, Sucre, Parunella, Montúa y otros, tomo parte en mítines y dio conferencias, para que el Ayuntamiento de Barcelona dotara a la gran Ciudad de edificios escolares, según las necesidades de nuestro tiempo.>>

El Noticiari de l’AEP número 17 de setembre de 1921 el dediquen íntegrament al expresident Oliveri Clara i Boada. L’editorial del butlletí presenta la bonhomia del company i amic desaparegut: <<Amb l’aire aparentment encongit, un xic carregat d’espatlles, les ulleres fixes als ulls presos de miopia de les vehements silencioses lectures, propici al desinteressat diàleg, és difícil  que t’esvaeixis de la nostra memòria, Oliveri Clara. I és que per contrast amb la teva figura de noi pacífic, de maneres polides, dites temoroses i suggestives insinuacions, el teu cervell i el teu cor cremaven de fervor humanitzant. Diguin-ho, si no, les teves campanyes al nostre Ateneu i especialment a la Secció de Pedagogia i en la Presidència amb que ens honrares; i en aquest mateix Noticiari, que, sense tu, amatent, de noble romanticisme idealista, es mou sense desinvoltura. Donaves la sensació d’un explorador que, vol semblar distret, estava atent a les més exaltades ideologies, àvid de sincera comprensió. Ànima liberal, cultivada, d’entusiasta tossuderia educadora, místic de la cultura popular, no has de prendre a mal que t’alabem. Ho fan, per tota la Casa, un dels més antics en ella, mestre de mestres, i un dels més nous, company entranyable teu, jove i digníssim professor. També ens hauràs de permetre que et reproduïm quelcom de ço per tu escrit i del que traduïes, pàl·lid reflex de la teva somiadora i decidida personalitat; i de en que ço que de tu han dit els diaris. Si per tu no ho féssim, exemple de generositat, Oliveri amic, Oliveri fraternal, ¿quan el nostre cor bategaria d’honesta emoció, de condolença profunda, de protesta irada contra la mort que se te`ns ha endut? Es cosa que es sàpiga que tu, Oliveri Clara Boada, has sigut dels pocs que no t’has volgut del poble per triomfar en una desinvolta situació política no en el més lleu benefici burocràtic. Ens costa avesar-nos a la teva absència. En aquestes hores doloroses quan hom més s’adona de l’insuficient de les humanes possibilitats, i el seny, centrant el cor, l’incita, per dubtes, a treballar incessantment, en una noble solidaritat social, per la Ciutat del bon acord.>>

El butlletí de l’AEP publica alguns dels condols rebuts per el traspàs de Clara, la Societat Cooperativa de Sants “Modelo del Siglo XX”, el Casino Obrero La Fraternidad de Calonge, la Asociación de Maestros de la Provincia de Gerona y la revista El Magisterio Catalán. El Noticiari de l’AEP també publica articles de condol dels seus companys de l’Ateneu Josep Parunella, Josep Ferran i Mayoral i la del prestigiós advocat republicà Lluís de Zulueta.

El mestre Josep Parunella i Eulàlia, sobre la mort del seu amic Clara, escrivia: <<Poques vegades haurà sigut la mort tant cruel com en aquest cas de l’amic Clara, Sembla com un escarni el seu optimisme, freturós de noves ideologies, àvid de més fondes humanitzacions. La meva amistat amb en Clara datava de la campanya pro escoles de Sans. D’aquela campanya ell en fou l’ànima, i tant era el seu optimisme, tanta la seva atracció, que, entorn d’ell, ens aplegàrem un estol de mestres que, indiferents uns, pessimistes altres, romanien sense actuar prop del poble per fer-li sentir noves ideologies relacionades especialment amb l’escola. I aquells mestres portats per l’entusiasme, per la fe que En  Clara posava en totes les accions, parlaren al poble i fins ho feren bellament. (...) Els problemes culturals, la formació d’una comunitat més humana, no eren per a ell paraules; eren idees que arrelaven en el seu esperit, les quals il·lustrava amb un constant estudi i vivificava amb un ric fons sentimental. (...) Després

de la campanya, la nostra amistat arrelà més en trobar-nos a la Junta de l’Ateneu. Aleshores fou quan donà noves proves del seu valer. Les seves inquietuds, els seus ideals portaven a l’Ateneu a nova vigoria; i s’obrà altra vegada aquell acoblament d’obrers i intel·lectuals portats tots per un desig de millorament cultural, amb el cor optimista i els ulls espurnejant d’humana simpatia. L’amic Clara tingué en aquells moments la seva vida intensa i provà la sinceritat de les seves conviccions. Ens trobàvem en aquelles setmanes d’angoixa, motivades per la vaga de la Canadenca. El Governador privà la celebració de tot acte, i fins clausura alguna activitat. Davant d’aquesta privació que significava l’atur de l’obra cultural que venia realitzant l’Ateneu, actuà amb la mateixa fe que un apòstol. Anà a parlar amb el Governador i li explica quina era la tasca que realitzava la nostra entitat; li parlà de portar la cultura

als elements populars; dels beneficis que aquesta cultura suposava en la solució dels problemes socials. Tanta sinceritat veié el Governador en les paraules de l’amic, que ens autoritzà d’una manera especial a continuar la nostra tasca. Am quina efusió, amb quin goig ens ho contava després, glossant tots els detalls d’aquella entrevista. (...) Devem, honorar d’una manera digna al nostre amic continuant la seva obra, meditant constantment en les virtuts que el distingien, fins que assolim, amb la mateixa intensitat que ell ho feu, l’entusiasme, la ideologia i la sinceritat que en tots els actes manifestà.>>

El periodista Josep Ferran i Mayoral recorda en el seu escrit la vegada que va estar a Calonge amb el seu amic Clara: <<Fa dos estius (anava a dir, te’n recordes?) aquelles tardes passibles, lluminoses dolçament, ens ajèiem sota aquells pins de soca dreturers i amples de copa, com l’ànima teva, dreturera i ampla al cap d’amunt d’idealitat. Vivíem la vigorosa elegància d’Horaci i l’espiritual harmonia de Plató; i ens commovíem amb la Crònica del Rei En Jaume, seriosa i joiosa, gran i pura com els versos de Sòfocles, i interpretàvem els versos pensadors i senyors d’Ausias March, i ens delectàvem amb la retòrica passional de Pere Serafí, i parlàvem interminablement d’art, o de nacionalisme, i de sindicalisme, i de les cames i els braços formosos, com no n’hi ha en lloc més a la terra, que donen als ulls les noies d’aquelles contrades... (...) Segurament ja no tornaré a Calonge. No podré llegir els autors estimats sota aquelles pinedes, i el cant dels grills a la nit em faria plorar. I quan veiés aquelles noies assegudes a la barana del pont i no esperant-te a tu, i les trobés per la carretera i amb altres joves i les sentís riure, se m’apretaria el cor, germà Oliveri, de pensar en la teva despulla tota sola allà a dalt, tota marcada com deu estar encara, dintre de la terra, sota la pedra, dels teus neguits i les teves dolors i les teves esperances. I tu qui per a mi sempre t’ornares de tota gentilesa, on ets amic?>>

 

Ferran Aisa-Pàmpols

Barcelona, juliol de 2022

 

Bibliografia:

Ferran Aisa, Una història de Barcelona, l’Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999). Virus, Barcelona, 2000.

Ferran Aisa, “Excursió marítima de l’Ateneu Enciclopèdic Popular a l’Escala i Empúries (1910)”, Fulls d’Història Local de L’Escala, núm. 85, març-abril 2002.

DD.AA., “Oliveri Clara Boada”, Quadern de l’AEP , núm. 4, 10 de març de 1988.

AEP, Campanya pro Escoles, Barcelona, 1916.

AEP, Memòria llegida pel secretari D. Francisco Tch. VIdaurreta, Barcelona, 1917.

AEP, Curs de Divulgació Cultural, Barcelona, 1919.

Noticiari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (Anys 1920-1922)

Noticiari Mensual de la Secció d’Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (Volum Segon, juny de 1917-juny 1919).

Maria Dolors Rotllant, “Centenari de la mort del calongí Oliveri Clara i Boada (1892-1921)”, La Revista Ateneu Popular de Calonge / Sant Antoni, núm. 78, Primer Trimestres de 2021.