Barcelona balla/Blanca Espacio

 

ARTICLE DE BLANCA ESPACIO SOBRE EL LLIBRE BARCELONA BALLA, DELS SALONS ARISTOCRÀTICS A LES SALES DE CONCERT DE FERRAN AISA

PUBLICAT AL PERIODICO DE CATALUNYA 

 

LLIBRE. UNA HISTÒRIA DE LA CIUTAT A TRAVÉS DELS SEUS BALLS | Propostes Dijous. 15. 3. 2012

'Barcelona balla' recorre dos segles d'història de la ciutat a través de les seves sales de ball, les carpes i discoteques i dels músics que hi han posat la banda sonora.

La Barcelona que balla

BLANCA ESPACIO
BARCELONA Carpes, carrers i terrasses, cabarets, salons i discoteques. Barcelona ha estat sempre una ciutat amb ballaruga i festiva capaç d'improvisar una pista de ball on fos, fins i tot quan l'autoritat no ho permetia. Una ciutat que va ballar el vals i els rigodons, va fer seus el cancan i el txa-txa-txa, es va convertir en tangòpolis en temps de Gardel i va ser abanderada del rock. Barcelona balla. Dels salons aristocràtics a les sales de concert recorre dos segles d'història de la ciutat a través de totes aquestes sales de ball i dels músics que hi han posat la banda sonora.

Portada del llibre. PÉREZ DE ROZAS

Edició Impresa

Editada per Base i l'ajuntament, aquesta crònica és obra de Ferran Aisa, que va dedicar un any a rastrejar arxius i col·leccions privades a la recerca d'informació i, seguidament, un altre any a confeccionar un volum rigorós i completíssim. «Em van impressionar l'enorme quantitat de societats festives que hi havia al segle XIX -explica Aisa-, vaig descobrir artistes de la talla de Carmelita Aubert i Rina Celi i vaig poder constatar aquesta tendència tan barcelonina a destruir llocs emblemàtics com al seu dia ho van ser l'Olimpia i el Price».
Organitzat en 11 capítols, el llibre comença amb els balls que les famílies de l'aristocràcia -els Dalmases, Centelles, Sentmenat...- organitzaven als seus palauets, les festes de màscares de la burgesia al Principal, el Liceu i la Llotja, les revetlles a l'Hort d'en Murlà i l'aparició de les primeres carpes a les places d'Isabel II i Catalunya. Parla dels cafès-concert que van sorgir amb el nou segle XX, com la Maison Dorée, i de la construcció del Paral·lel i el seu món de faràndula. L'itinerari té moltes més parades. Del cabaret al swing, el Jamboree i el Molino, el mambo, els Beatles, les ferstes, el twist i les boîtes del carrer de Tuset, la gauche divine, Planeta 2001, Boccacio, Zeleste, la Paloma i la rumba catalana. Gairebé 350 pàgines d'història que, en realitat, és necessari agrair a Eusebi i Pilar. «Els meus pares eren aficionats al ball i s'havien conegut a mitjans dels 40 a la sala de festes Rialto», recorda