Miguel Hernández

EL 28 DE MARÇ VA FER 70 ANYS QUE EL POETA MIGUEL HERNÁNDEZ VA MORIR A LA PRESÓ D'ALACANT

MIGUEL HERNÁNDEZ, ARTICULISTA 

Miguel Hernández (1910-1942)

 FERRAN AISA

Les edicions Flor del Viento ha iniciat una col·lecció de 10 títols per commemorar el 70 aniversari de la Guerra Civil Espanyola. El primer llibre editat és el recull d’articles, Crónicas de la Guerra de España, de Miguel Hernández publicats a la premsa del front republicà i del PCE. Aquesta edició de Flor del Viento s’ha fet conjuntament amb col·laboració a la Fundació Domingo Malagón.

Miguel Hernández Gelabert (Oriola, 1910-Alacant, 1942) va viure l’època de la guerra com soldat, poeta i comissari cultural. El poeta en aquells tràgics anys escrigué el seu llibre Viento del Pueblo i altres poemes que va donar forma al seu llibre El hombre acecha.

Els seus versos de guerra són un cant humà de llibertat, d’amistat i d’amor. 

Miguel Hernández escriu també poemes revolucionaris d’homenatge a la URSS i als soldats republicans i als líders de l’Exèrcit Popular. El poeta va ésser Comissari Cultural del Batalló d’El Campesino format per el PCE. El poeta realitzarà recitals poètics al front i farà campanya per ajudar a mantenir alta la moral dels milicians. Hernández escriu sense parar versos, teatre i articles. Si la seva obra poètica és més coneguda, ara, amb aquesta edició, podem acostar-nos a l’autor periodístic. Són escrits realitzats a la primera línia de foc i publicats a les revistes: Al Ataque, Frente Sur, Acero, La Voz del Combatiente, Frente Extremeño, Nuestra Bandera, Avanzadilla i Pasaremos. 

El llibre recull també la interessant entrevista que li va fer el poeta Nicolás Guillén, on el poeta oriolà es mostra sincer, optimista i obert a la vida. A l’entrevista hi parlen de Lorca, d’Alberti, de Raúl González Tuñón, d’Octavio Paz i del poeta cubà Pablo de la Torriente, mort en combat. Guillén i Hernández també parlen de literatura i de revolució. El final de la guerra significarà pel poeta la presó, la malaltia i la mort. Condemnat a la pena capital li serà commutada per la de trenta anys de presidi. Miguel Hernández viurà un tràgic peregrinar per les presons espanyoles, malgrat això encara tindrà força per escriure nous poemes que formaran el seu darrer llibre, Cancionero i Romancero de ausencias. 

Crónicas de la guerra de España recull també l’informe dels escriptors joves al II Congrés Internacional d’Intel·lectuals Antifeixistes, entre els quals hi ha la signatura de Miguel Hernández. El poeta oriolà va morir tuberculós, el 28 de març de 1942, a la presó d’Alacant. A la seva mort va deixar escrits aquests versos: 

        Adiós, hermanos, camaradas, amigos 

        despedidme del sol y los trigos.

Ferran Aisa
(Avui, 1 de febrer de 2006)