Els col·lectivitzadors/Victor Alba

Ferran Aisa al MHC disfressat d'obrer de principi s. XX

REVOLUCIÓ ECONÒMICA DE VÍCTOR ALBA

 FERRAN AISA

Les col·lectivitzacions van ser l’obra constructiva més important i original de la revolució espanyola. El fet revolucionari, iniciat després de la derrota dels militars aixecats contra la República, va fer possible, sobretot a Catalunya, Aragó i Llevant, un canvi en el sistema productiu i econòmic. Per primera vegada, els obrers, d’una manera espontània, anticipant-se a les decisions de les seves organitzacions, van prendre el control de les fàbriques, tallers, transports, serveis, el món de l’espectacle i l’agricultura. Les col·lectivitzacions van trobar, ràpidament, el suport de les organitzacions sindicals, CNT i UGT, i de la Generalitat de Catalunya, que va legislà el Decret de Col·lectivitzacions i de Control Obrer.

L’escriptor Víctor Alba, en el llibre Los colectivizadores (Editorial Laertes, Barcelona, 2001), presenta una sèrie d’entrevistes que va fer els anys seixanta, a militants obrers que havien participat, durant la guerra civil, en el procés de les col·lectivitzacions. Les entrevistes les va realitzar en un moment que es tornava a sentir una il·lusió autogestionària. Víctor Alba, manifesta que aquest llibre tenia que haver-se publicat fa un quart de segle, quan estava de moda entre la gent d’esquerres parlar d’autogestió. Hi exposa per a les noves generacions, ara que ningú en parla, la memòria d’aquella experiència autogestionària, i ho fa a través de testimonis directes. L’autor situa l’època, les condicions socials i les ànsies d’aprendre i de llibertat dels treballadors que va fer possible la revolució a la indústria i al camp.

Alguns dels entrevistats en època franquista, per raons òbvies, van preferir quedar a l’anonimat, altres tenen noms i cognoms: Joan Farré, Fèlix Carrasquer, Jerónimo López Abril, Rafael Sardà i Josep Robusté. En el llibre queda recollit l’important testimoniatge obrer, així com l’esperit d’aquella generació que va lluitar per canviar la societat. Els set entrevistats, adherits la majoria a la CNT i al POUM, eren abans que res col·lectivitzadors, lliurant-se, en cos i ànima, a la tasca de la nova empresa, però sense deixar de banda la formació humanista. L’empresa col·lectivitzada no era únicament una experiència econòmica, sinó que ho fou també cultural. Els militants obrers expressen la seva opinió d’aquella pràctica revolucionària de la que van ser protagonistes i manifesten que, malgrat els entrebancs, només fou la pèrdua de la guerra, qui va acabar, definitivament, amb les col·lectivitzacions.

Els col·lectivitzadors van viure la plenitud d’una època de lluita solidària i de gran creativitat, fou el segle d’or del moviment obrer. I en paraules d’una de les persones entrevistades: <<Fue lo mejor de toda mi vida.>>

Ferran Aisa
(Avui-Cultura, 12 de setembre de 2002)