Rossend Arús / dramaturg i filantrop

  Biografies catalanes:

ROSSEND ARÚS, UN FILÀNTROP CATALÀ  

 

FERRAN AISA 

Rossend Arús i Arderiu (1845-1891)

Les societats filantròpiques eren filles de la il·lustració i per tant acollien en el seu si a persones que manifestaven un gran sentit de solidaritat vers el progrés del país.

Rossend Arús fou un d'aquests filàtrops. La seva generositat va servir, perquè Barcelona heretés la seva casa del passeig de Sant Joan i una important biblioteca. La Biblioteca Pública Arús, actualment en obres de millora, està especialitzada en maçoneria, republicanisme, catalanisme, anarquisme i moviment obrer.

A Catalunya destaca la tasca filantròpica realitzada per Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), promotor d’iniciatives lliurepensadores, escoles laiques i biblioteques. Entre les seves obres hi ha la creació de publicacions i societats lúdiques i solidàries. Va ésser director del periòdic lliurepensador La Luz, va fundar la societat la Tertúlia Catalana i fou col·laborador de La Societat del Born, de Lo Niu Guerrer i del “Centro de Amigos de la Enseñanza Laica”. 

Rossend Arús va promoure el teatre i la llengua catalana, així consta en un document que es guarda a la Biblioteca Arús: <<Jo vaig fer que to en la Societat tot fos escrit en català...>>

Rossend Arús, filantrop, lliurepensador i maçó va defensar el republicanisme federal. El 1882 va formar part de la Comissió Organitzadora del Centre Català, entintat impulsada per Valentí Almirall, que reivindicava el catalanisme cultural i polític.

Fou el benefactor de la construcció de la Casa Comú de Das (Cerdanya), poble nadiu de la seva mare, on féu aixecar un edifici públic per encabir les escoles municipals i la Casa de la Vila, segons un projecte d’Eduard Fontseré. I sufraga les obres de construcció de la Casa de la Vila de l’Hospitalet de Llobregat.

La Biblioteca Arús

La seva gran obra pòstuma fou la creació de la Biblioteca Arús, al passeig de Sant Joan, 26, de Barcelona, que fou inaugurada el 24 de maig de 1895. Els dos primers bibliotecaris foren Eudald Canibell i Valentí Almirall. L’obra d’adequació de l’edifici va ésser encarregat a Bonaventura Bassegoda i la decoració al pintor Josep Lluís Pellicer. Les parets lliures de prestatgeries de la sala de lectura van ser decorades amb retrats de personatges de la cultura universal: Plató, Llull, Miquel Àngel, Shakespeare, Galileu, Darwin... Es construí una escalinata a l’entrada de la biblioteca, presidida per una reproducció de l’estàtua de Fréderic-August Bartholdi, “La Llibertat il·luminant el món”, la famosa estàtua de “La Llibertat” de Nova York, símbol d’una època i d’un pensament lliure. 

Ferran Aisa
(Diari Més, 1 de febrer de 2007)