SALVADOR SEGUÍ "El Noi del Sucre" / sindicalista CNT

 Biografies catalanes:

SALVADOR SEGUÍ “EL NOI DEL SUCRE”

 

FERRAN AISA

Salvador Seguí "El Noi del Sucre" (1887-1923)

Lloc del carrer Cadena-Sant Rafael on van matar "El Noi del Sucre"

Salvador Seguí “El Noi del Sucre” fou un dels més destacats militants catalans de la CNT. Salvador Seguí Rubinat, conegut popularment pel sobrenom d’ "El Noi del Sucre", va morir assassinat pels pistolers del Sindicat Lliure, a sou de la patronal catalana, el dia 10 de març de 1923 en la cruïlla del carrer Cadena amb Sant Rafael, al Raval de Barcelona.

Salvador Seguí havia nascut a Lleida l’any 1887, fill d’una família humil i camperola de Tornabous (Urgell), que treballava a les terres dels pares del que fou president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, al poble del Tarrós (Urgell). 
Salvador Seguí quan tenia quatre anys es va traslladar amb els seus pares a Barcelona, instal·lant-se en un pis de l’anomenat, aleshores, districte cinquè. Era el Raval actual, i casa seva estava molt a prop d’on seria assassinat uns anys després. Anà a una escola de la plaça de Sant Agustí fins els deu anys i a continuació es va posar a treballar d’aprenent de diversos oficis. Treballà en una drogueria, de forner amb el seu pare, en un magatzem de sucre i de pintor de parets. De ben jovenet va acudir a l’Ateneu Sindicalista del carrer Ponent on ajudava a l’encarregat del bar a servir les taules. Fou allà on li van treure el mot de Noi del Sucre per la seva mania –diuen- de rosegar tarrons de sucre.

Salvador Seguí va entrar aviat en contacte amb la injustícia social dominant, la seva joventut rebel el va portar cap les idees anarquistes i va enforcar la seva vida cap a la lluita de l'emancipació humana. Des de ben jove freqüentà biblioteques i ateneus, fent-se soci de la Biblioteca Arús, del Centre d'Estudis Socials i  de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. El Noi esdevingué no solament un gran llegidor, sinó també un gran tertulià amant de la filosofia i de les ciències socials. Seguí es va convertir en un gran orador tant de conferències com de mítings, on expressava clarament el seu pensament llibertari i anarcosindicalista.

El 1907 s’afilià a la nova societat obrera de resistència “Solidaridad Obrera”, guanyant-se la simpatia dels seus companys per la seva capacitat sindical. El juliol de 1909 va participar en la lluita a les barricades de l’anomenada Setmana Tràgica. I un any després fou un dels fundadors de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, embrió de la Confederació Nacional del Treball (CNT), fundada el 1910 al Palau de les Belles Arts de la Ciutat Comtal.

Salvador Seguí, que formava part de la Societat de Pintors, va prendre part en la constitució del Sindicat de la Construcció, que va presidí. Per la seva activitat sindical i lluitadora a favor dels treballadors va ser detingut i empresonat diverses vegades. L’any 1916 com a Secretari del Comitè Regional de Catalunya va signar el Pacte CNT-UGT i un any més tard va formar part del comitè de Vaga General a Barcelona.. A conseqüència de la qual va haver-se d’exiliar una curta temporada a París.

Les vuit hores de treball

L’any 1918 va tornar a ésser elegit secretari del CR de Catalunya al Congrés de Sants. Seguí va ésser un dels grans defensors del Sindicat Únic o d’Indústria, pilar del sindicalisme modern. El Noi del Sucre fou un dels membres més actius de la Confederació durant la Vaga de la Canadenca de 1919. Aquesta vaga fou un gran triomf per els treballadors que aconseguiren l’aprovació del decret de la jornada de vuit hores de treball a tot l’Estat espanyol. Però la intransigència de la patronal catalana recolzada pels elements polítics-militars, com els cèlebres generals Martínez Anido i Arlegui, va fer que el terrorisme, els atemptats personals i la llei de fugues fossin un instrument “normal” de la lluita de classes. En aquest temps conegut històricament com els anys del pistolerisme foren molts els sindicalistes abatuts pels pistolers. Entre els centenars de caiguts cal citar Francesc Layret, Eveli Boal, Francesc Comas “Peronas” i Salvador Seguí. 

Ferran Aisa
(Diari Més, 31 de maig de 2007)