Genís Cano/Poeta

GENÍS CANO

VERSOS COM SERPENTINES D’UNA FESTA...

Genís Cano (1954-2010)

 FERRAN AISA

El poeta Genís Cano ha publicat Els traus postmoderns (Emboscall, Vic-2006) amb pròleg de David Castillo. Genís Cano i Soler és un agitador cultural, un animador de la contracultura, un escriptor maquinista, un poeta submergit, un arrauxat barceloní de l’Empordà, un franctirador del vocabulari català, etc. Genís Cano és professor de la Facultat de Belles Arts de Barcelona i col·laborador del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Acaba de coordinar, conjuntament amb Sílvia Alemany, l’exposició “L’Escola de Belles Arts”. 

En el bell llibre-catàleg de l'exposició, el nostre poeta escriu sobre “els focus llibertaris i les llums lliberals de l’Empordà”. Cano és un enamorat de la contracultura dels anys setanta, del món hippie, de la psicodèlia, dels “fanzines”, dels concerts de rock, del món underground, dels còmics i de les jornades llibertàries del Park Güell. Des de la Universitat ha recuperat els textos dels poetes “maleïts” d’aquella època que van viure ràpid i van morir joves. El poeta escriu d’ell mateix: <<...des que el 1974 un periodista policia el va fitxar dins l’OLLA (Organització Lluita Armada) que se’n va de l’olla en forma de poemaris.>> 

El 1991 una col·lecció d’heterodoxes publicava Els sots psicodèlics amb pròleg d’Enric Casassas. Genís Cano, després d’haver escrit també una trilogia poètica inspirada amb l’olor, l’aire, el mar, la terra, la llum i el lèxic de Sant Feliu de Guíxols, presenta ara uns traus postmoderns per dur-los a la bragueta d’uns pantalons texans. El prologuista del llibre, David Castillo, afirma: <<Quan el vaig conèixer a començament dels vuitanta, el Genís semblava sortit d’una hivernació després de la festa i la ressaca que varen ser els últims setanta>>.  

Els traus postmoderns evoquen aquella època de canvi, crisi i desencís que va començar els anys vuitanta. Els versos suren en el territori de la imaginació, de la ironia i de l’humor de l’activista poètic que és Genís. Aquest recull ha fet un salt en el temps i enllaça perfectament amb Els sots psicodèlics. 

El poeta en el seu nou llibre continua jugant amb les paraules, la fonètica musical i les cacofonies. Genís mostrà el seu esperit avantguardista en alguns dels seus versos que són com serpentines d’una festa llibertària i altres versos com la desfilada de paraules-formiga de Salvat-Papasseit. Cano, en el poeta titulat “Bali”, escriu:   <<cada sopa una mosca cada moguda un reuma cada

temple un basar / cada habitació un zoo cada passeig un hivernacle / cada becaina un malson cada paradís un infern...>>

Ferran Aisa

(Avui, 19 d’octubre de 2006)

P.S. Genís Cano Soler (Barcelona, 1954-2007)