Maria.Mercè Marçal / poeta

Biografies catalanes:

MARIA-MERCÈ MARÇAL, POETA COMPROMESA AMB LA VIDA 

FERRAN AISA

Maria-Mercè Marçal (1952-1998)

 Un dels poemes més coneguts de Maria-Mercè Marçal, “Divisa”, diu:           
                 A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
                de classe baixa i nació oprimida.
                I el tèrbol de ser tres voltes rebel.

Maria-Mercè Marça i Serra va néixer a Barcelona el 13 de novembre de 1952, però va viure tota la seva infantesa a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell)), d’on era la seva família. Maria-Mercè va estudiar el batxillerat a Lleida i el 1969 es traslladà a Barcelona a estudiar Filologia Clàssica. El seu pas per la universitat omple de sensibilitat els seus sentiments en tres camins diferents: polític, feminista i poètic. La jove estudiant participa activament al final del franquisme en les reivindicacions nacionals des de la seva visió independentista. Posteriorment va ésser professora de Llengua i Literatura Catalana a diversos instituts.

El 1976 ingressà al PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), essent membre del seu comitè executiu. El 1980 va col·laborar en la fundació de Nacionalistes d’Esquerra, organisme polític que agrupava catalanistes, ecologistes, gais i lesbianes. El 1981 havent nascut la seva filla Heura, va crear-hi l’associació de Mares Lesbianes. Maria.Mercè Marçal, en els anys de transició, participà en activitats culturals de signe feminista a espais com La Sal del carrer Riereta de Barcelona. Més endavant la seva reivindicació de la dona l’aproparà cap el feminisme filosòfic italià. Maria-Mercè Marçal serà la responsable de la secció feminista de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada entre 1979 i 1985. I el 1995 participarà en la creació del Comitè d’Escriptores del Centre Català del Pen Club.

Una gran poeta

Durant els seus anys universitaris hi participarà en la creació de l’editorial “Llibres del Mall”, conjuntament amb els poetes Ramon Pinyol, amb qui es va casar el 1972 i va viure quatre anys, i amb Xavier Bru de Sala. Maria-Mercè Marçal va aconseguir el 1976, amb el seu primer llibre Cau de llunes, el premi Carles Riba. A aquest llibre en seguiran d’altres: Bruixa de dol, Sal Oberta, Escarcers, La germana, l’estrangera, Desglaç i, pòstumament, Raó del cos. La revolta instintiva a tota submissió la porten a fer de la seva obra un referent en defensa de la dona. En un dels poemes d’Escarcers, diu:

Dones, baixeu, veniu

a la dansa de l’herba.

Enramem els balcons

i preparem la terra.

Reguem-la amb pluja i sol,

defensem-la amb les dents,

perquè hi arreli l’arbre

de l’alliberament>>.

El 1994 va aconseguir el premi Carlemany per la novel·la La passió segons Renée Vivien. Maria-Mercè Marçal, figura heterodoxa i controvertida, radical i rebel, tenia un públic fidel de la seva obra poètica. Des de la seva condició de dona, poeta i nacionalista va adquirir un compromís intel·lectual i social amb la vida. Maria-Mercè Marçal va morir víctima d’un càncer el 5 de juny de 1998.

Ferran Aisa
(Diari Més,15 de febrer de 2007)