Biografies catalanes:
TERESA CLARAMUNT, L’ANARQUISTA DE SABADELL
FERRAN AISA
Teresa Claramunt (1862-1931) |
Virus Editorial ha publicat enguany, la biografia Teresa Claramunt, la “virgen roja” barcelonesa de María Amalia
Pradas Baena. Teresa Claramunt, nascuda a Sabadell, filla de família humil, va
començar molt jove a treballar en una fàbrica tèxtil. Molt aviat va prendre
consciència de la doble explotació de la dona i es va lliurar a la lluita per
l’emancipació humana.
Teresa Claramunt Creus (Sabadell, 1862-Barcelona, 1931)
va ser considerada la “verge roja de Barcelona o la Louise Michel espanyola”
pel seu lliurament a una doble lluita, la classe treballadora i l’alliberament
de la dona. Als vint anys va participar en l’anomenada “vaga de les set
setmanes”, que fou durament reprimida pel somatent de Sabadell. Però a la jove
Teresa li va servir per adonar-se’n de l’explotació a què era sotmesa la classe
obrera i per prendre consciència ideològica.
Teresa Claramunt, com tants obrers
d’aquella època, militarà en l’anarquisme. El 1884 es va casar amb el teixidor
de Granollers Antoni Gurri, també llibertari. Teresa Claramunt esdevindrà una
propagandista incansable del seu ideal emancipador, que la va portar a escriure articles
de caire social a publicacions àcrates com
El Rebelde, La Revista Blanca, El Productor...
La Teresa i el seu marit,
l’any 1893, van ésser detinguts per primera vegada, a causa d’uns disturbis a
l’acabament d’un míting d’estudiants liberals al centre de Barcelona. El
matrimoni serà condemnat a quatre mesos de presó i a pagar una multa de 125
pessetes.
L’esclat de les bombes a Barcelona durant la dècada dels noranta
portarà greus conseqüències pel moviment obrer organitzat i, especialment, per
l’àcrata. Així que, novament, el 1894, després de l’atemptat del Liceu
realitzat per Santiago Salvador, es produeix una gran ràtzia d’anarquistes, 415
en total, entre els quals hi ha Teresa Claramunt. Aquesta vegada va quedar en
llibertat per falta absoluta de vinculació amb l'atemptat. Però, en aquella ciutat de les
bombes, la tranquil·litat no era a l’ordre del dia. El 7 de juny de 1896, al
pas de la processó de Corpus al carrer Canvis Nous va esclatar una bomba que causà
sis morts i diversos ferits. El resultat fou fatal pels treballadors, doncs, es
va iniciar una persecució dels líders sindicals, dels intel·lectuals i dels
propagandistes. Teresa Claramunt, Antoni Gurri i centenars d’obrers van ésser
detinguts i tancats al castell de Montjuïc.
El Procés de Montjuïc mobilitzarà
l’opinió internacional a favor dels detinguts, alguns dels quals patiran
tortures. Teresa Claramunt i Antoni Gurri seran condemnats al desterrament. D’aquesta manera,
entre presidis i exilis, va transcórrer la vida de la lluitadora anarquista, però la seva veu es va fer sentir en mítings a favor de la dona i de
la classe explotada. Els seus escrits van continuar omplint pàgines de la
premsa àcrata contra la desigualtat de la dona, contra la religió, contra
l’explotació capitalista i contra el militarisme.
Teresa Claramunt, la “verge
roja” de Barcelona va sembrar als quatre vents la idea emancipadora de
l’anarquisme.
Ferran Aisa
(Diari Més, 14 de desembre de 2006)
(Diari Més, 14 de desembre de 2006)
No hay comentarios:
Publicar un comentario