20/3/12

Preixens-Preixana-Agramunt


DE PREIXENS A PREIXANA


FERRAN AISA



Castell de Preixens



De Barcelona a ponent
pluja d’estiu
i aire serè,
l’agost és viu
al nostre castell,
amb la bandera
desplegada
al vent!
De Nyack a New York
via Preixana
l’Alice i el Bob,
Preixana
l’Adam i la Rose,
amics americans,
tornen al born
revestits de lleidatans.
                                                Festa Major
sardanes a la plaça
música de ball
Veus del Sió,
sonen les campanes
visca la tradició!
Verdú,
càntirs i joguines,
un vell futbolí,
antigues nines,
Mickey Mouse
un ratolí
de fira!
De Raval a Raval,
a Preixens
calenta el sol,
canta el gall
remuga
la pubilla
i hi ha un congrés
de gats
a la teulada veïna.
De Preixens a Preixana
carretera rural
a una banda el rec
a l’altra el secà,
els pagesos
treballen els camps,
una àguila
guaita a dalt estant
Canal d'Urgell a Preixens (Foto Mei Vidal)
un conill que corre
i s’amaga
entre cols i enciams.
De Preixens a Preixana,
de la Noguera
                                   a l’Urgell,
                        núvols blancs,
la Mei i jo
anem a cercar
els americans
seguint el Canal,
Castellserà, Ivars,
Maria Mercè Marsal,
les vinyes del Remei,
les pomeres,
i els negres, negres
sota el sol,
bellcaires, molleruses,
segarres i garrigues,
creuem la Nacional II,
un puig bell, Bellpuig,
l’escala de l’Església,
la fortor de ponent

Pont de Ferro Canal d'Urgell (Agramunt)
                        coltell fi, horitzó,
Preixana
la pròxima estació.
De Preixana a Preixens,
Sant Martí de Maldà,
l’estació de l’Alsina
Tàrrega,
art i cultura,
carrers i hostes,
orxata a l’Ateneu
sol i més sol d’agost.
Claravalls, isolat,
camí d’Agramunt,
la Riella de Viladot
l’imaginari de Guinovart
Santa Maria,
el refugi antiaeri,
l’Ajuntament,
les voltes de Sant Joan,
la plaça del Torró,
els Museus
cadascun d’ells
d’avantguarda.
Un cafè
a Més Cafè,
           més cafè
que és la guerra!
El diari
a l’Espiga,
a prop,
entre arbres,
flueix silenciós
el Sió.
A cal Crich,
plaça del Pou,
menú del dia:
macarrons
xai a la brasa
peretes al vi;
de cal Crich
             al Kipps,
la benzinera,
a la dreta
      cap Artesa,
el Molinet
i la Casa del Torró.
Carretera de Balaguer
el Pont de Ferro
a tres quilometres
Preixens,
el Canal,
la casilla del guarda,
el niu de metralladores
que entusiasma Adam,
el poble
el nou Ajuntament
piramidal,
el Bar,
campionat
de botifarra.
El pati
de l’escola,
l’Església
el Castell
amb la senyera
al vent!
La casa
de la Pilar
i la Mei
que parla
de Carson McCullers,
i els amics
s’ho passen
d’allò millor,
ara la Rose,
amb un matamosques,
ha matat una mosca.

(Preixens, agost del 2008)

(Publicat a Terra de Pas, Fonoll, Juneda, 2008)


Els versos de Terra de pas (1999-2008) són el meu viatge a la memòria a través dels sentiments. Són un recorregut que va de Barcelona a les terres de ponent a través del somni esdevingut vers o del vers esdevingut somni. La terra de pas no és altra cosa que un camí que porta cap a un altre camí, tal vegada, cap a l’horitzó on viuen les quimeres i les utopies. 

De Preixens a Preixana, a Alice, Bob i als seus fills Adam i Rose.

 Ferran Aisa-Pàmpols



 


No hay comentarios:

Publicar un comentario