Montserrat Roig / escriptora

Biografies catalanes:

MONTSERRAT ROIG, ESCRIPTORA COMPROMESA 

 

FERRAN AISA

Montserrat Roig (1946-1991)

La carrera literària de Montserrat Roig no es va centrar en un sol gènere sinó que va conrear la novel·la, l’assaig, la biografia, el teatre, el periodisme escrit, la ràdio i la televisió.

L’obra de l’autora d’El temps de les cireres i d’Els Catalans als camps nazis continua tenint vigència. Montserrat Roig va guanyar el Premi Víctor Català l’any 1970 amb el llibre de narracions Molta roba i poc sabó i tan neta que la volen, era l’entrada a la literatura catalana d’una noia jove que molt aviat va assolir una gran popularitat. Afeccionada a les lletres va guanyar-hi als vint anys els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili celebrat a Caracas en l'apartar de prosa.

L’escriptora Montserrat Roig Francistorra havia nascut a Barcelona el 1946, filla de l’escriptor Tomàs Roig i Llop i d’Albina Fransistorra. Montserrat Roig es va llicenciar en filosofia i lletres i fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol.  L'any 1966 es va afiliar al PSUC i va participar en la "Caputxinada", la tancada d'estudiants al Convent dels Caputxins de Sarrià pro sindicat democràtic universitari. Aquell mateix any es va casar amb l'arquitecte Albert Puigdomènech. L'any 1970 el seu compromís polític la va portar a participar en la tancada d'intel·lectuals de Montserrat en protesta pel procés de Burgos contra activistes d'ETA condemnats a morts. 
Després de la separació amb el seu marit va mantenir una relació sentimental amb Joaquim Sampere director de la revista Treball. Montserrat Roig tingué dos fills fruit de les seves dues relacions.

L'any 1972 va publicar la seva primera novel·la, Ramona, adéu, on relata la història d’un món que s’enfonsa, a través de tres dones de la petita burgesia barcelonina: l’àvia, la mare i la filla. El 1976 amb El temps de les cireres, obtingué el Premi Sant Jordi. Aquesta novel·la narra el tarannà de la joventut nascuda a la postguerra i que va arribar a la Universitat amb uns grans anhels de llibertat, uns anhels que tenien el seu origen en el Maig francès de 1968. Altres obres de l'autora barcelonina en narrativa són: L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982), La veu melodiosa (1987) i El cant de la joventut (1989). Com assagista també va desenvolupar una gran varietat, doncs el 1976 va publicar Rafael Vidiella, l’aventura de la revolució, dos anys més tard aconseguia el Premi de la Crítica Serra d’Or, per l’assaig Els catalans als camps nazis, un excel·lent treball d’investigació. Paral·lelament va publicar llibres de viatges i estudis sobre la condició de la dona, amb L’agulla daurada va obtenir el 1986 el Premi Nacional de Literatura Catalana.

Entrevistes a televisió

Del seu pas per Televisió Espanyola va deixar testimoni amb la publicació de Retrats Paral·lels, entrevistes efectuades a diversos personatges. També a TVE va dirigir l’any 1986 la sèrie de 26 capítols “Buscate la vida”.

El 1987 va estrenar a TV3 la seva obra dramàtica El mateix paisatge. L’any 1991, uns mesos abans de la seva mort, publicava: Digues que m’estimes encara que sigui mentida.

Ferran Aisa
(Diari Més, 9 de novembre de 2006) 

P. S. L'any 2011 coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort l'editorial Acontracorrent va publicar una antologia de premsa de Montserrat Roig, Diari d'uns anys, 1975-1981, amb pròleg del seu fill Roger Sampere).