ELS INTOCABLES: LA BARCELONA SILENCIADA
FERRAN AISA
 | |
| (Coberta La Barcelona Rebelde, Octaedro) |
La ciutat de Barcelona ha estat cantada i explicada per poetes, narradors, historiadors i periodistes. També s’han editat guies de tota mena. Ara l’editorial Octaedro publica una guia titulada La Barcelona Rebelde. La guia d’aquesta “ciutat silenciada” pretén fer una nova lectura dels carrers i les places de Barcelona a través de les lluites revolucionàries i dels personatges oblidats que van ser crítics amb el poder establert. Els editors a la introducció manifesten: <<Avui la ciutat oficial recorda altres noms, no el d’aquest barcelonins protagonistes de la Barcelona rebel, sinó al dels seus amos. (...) Aquesta guia pretén retornar el protagonisme a aquesta gent que van treballar per una altra Barcelona en la que ens reconeixem>>.
La guia estructurada per barris explica els esdeveniments que ha viscut cadascun d’ells al llarg de cent seixanta anys. El grup editor inicia aquest treball amb un reguitzell d’insurreccions a Barcelona entre1835 i 1951: l’incendi de convents i de la fàbrica Bonaplata, la Jamància, la setmana tràgica, la vaga de 1917, el juliol de 1936, el maig de 1937 i la vaga dels tramvies. A continuació s’agrupen els escrits dels diversos autors que van omplint aquest passeig pels barris de Barcelona amb una inconnexa descripció de fets històrics, anècdotes i biografies de personatges destacats del moviment obrers i del moviment cultural popular àcrata.
Entre les pàgines del llibre hi ha breus estudis de Pere Coromines, Francesc Ferrer i Guàrdia, Felip Cortiella, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Seguí, Joan Peiró, Buenaventura Durruti, Quico Sabaté, Camilo Berneri, Andreu Nin, Teresa Claramunt, Jean Genet, George Orwell, Katy Horna i molts altes. Els articles que parlen de La Barcelona Rebelde també recullen fets més actuals en el temps com la lluita autònoma del barri del Besòs, les Jornades Llibertàries Internacionals de Barcelona, les revistes underground dels anys setanta, el moviment okupa, etcètera.
Els editors manifesten que pretenen retornar el veritable significat de les paraules i posen per exemple que la <<Rosa de foc>> es va convertir aviat en <<La ciutat de les bombes>>. Amb aquesta guia pretenen ajudar a la recuperació de la memòria històrica i ho fan traçant alguns itineraris per vagar per aquesta Barcelona rebel. Els editors avisen de que no es tracta d’una Guia convencional per fer una visita de caràcter turístic, artístic o per anar llocs exòtics o d’oci: <<Es tracta de conèixer la singular història de la ciutat a través de llocs, moments, persones i grups que van trencar l’ordre establert per les minories que tenien la totalitat del poder econòmic i polític sobre la major part de la població, aquesta paradoxa bé relatada a través dels barris de Barcelona>>. Malgrat la bona intenció dels editors hi ha algunes llacunes de les revoltes barcelonines, tal vegada una de les ciutats més riques del món en aquest aspecte, que han quedat fora del llibre. I altres factors negatius són també alguns errors de precisió històrica. Però l’esforç realitzat pel grup editor i la qualitat de l’edició del llibre fa que tingui per si un important valor social. Que es manifesta en el desig dels editors que l’esperit d’aquesta Barcelona rebel es faci realitat: <<I l’anhel de que allò torni ha mantingut en rebel·lia a la part més decidida i més festiva d’aquest poble i, a l’espera del pròxim intent, a tots els partidaris de la vida>>.
Ferran Aisa-Pàmpols
(Avui, 3 de juny de 2004)
No hay comentarios:
Publicar un comentario