Catalunya / Represió borbònica 1714

LA REPRESSIÓ BORBÒNICA DE 1714 

FERRAN AISA
 

(Setge de Barcelona, 11-9-1714)

Recentment han aparegut dos llibres que tracten de la Guerra de Successió, el setge i assalt de Barcelona de l’Onze de Setembre de 1714, així com de la repressió borbònica que va seguir a aquests fets. El primer és de Josep Torres i Ribé, Felip V contra Catalunya (R. Dalmau, 2005); i l’altre d’Antonio Muñoz González i Josep Catà Mur, Repressió borbònica catalana, 1714-1736 (Muñoz Catà, Editors, 2005).
Josep M. Torras i Ribé, catedràtic d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona, és autor de diversos llibres d’història, entre els quals en té un altre que tracta aquest mateix tema La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1999). 
El nou assaig amplia considerablement l’estudi d’aquell decisiu període de la història de Catalunya. Torras i Ribé, amb el seu treball Felip V contra Catalunya, descriu la situació dels catalans després de l’onze de setembre de 1714 i la repressió que va seguir a la instauració del Decret de Nova Planta, per tal de doblegar la nació catalana i integrar-la en el regne d’Espanya. A la vista dels fets exposats per l’autor es pot fer un paral·lelisme entre 1714 i 1939, quan novament Catalunya era vençuda en una guerra i sotmesa al règim dictatorial. La repressió contra les institucions, els privilegis o l’Estatut, la llengua i la cultura catalana va tenir les mateixes directrius les dues vegades. 
El llibre de Torras i Ribé, té dues parts ben diferenciades, en la primera estudia la fase final de la guerra, malgrat que el tema ha estat força tractat, l’autor hi fa aportacions documentals noves, fruit de l’acurada investigació realitzada en diversos arxius de Catalunya, d’Espanya i de França. Una aportació important és l’estudi que fa l’autor de la pressió fiscal que la monarquia borbònica anava imposant als pobles de Catalunya conforme eren ocupats, la qual cosa va aixecar protestes en determinats indrets del país com Sant Martí de Surroca. La segona part del llibre, una mica més extensa que la primera, Torras i Ribé presta atenció a l’abast de la repressió dels vencedors. Si fins ara ja era prou coneguda la repressió anticatalana de Felip V, així com dels seus seguidors tant a Espanya com a la mateixa Catalunya, ara amb l’aportació d’aquest llibre, en podem veure l’abast complet, que fou més important que l’ha que podíem imaginar. Aquí rau la comparança amb la repressió franquista de 1939. Jaume Sobrequés i Callicó, autor de pròleg, afirma: <<...el paral·lelisme és tan evident que ni tancant els ulls es deixa de percebre. La semblança té una força indeturable i res no pot detenir la temptació d’establir-la per part d’aquell que coneix els dos períodes més amargs –no pas els únics- de la nostra història contemporània>>. 
Aquest paral·lelisme es fa palès en l’assaig de Torras i Ribé que per descriure la repressió borbònica utilitza el mateix llenguatge dels historiadors que han tractat la repressió de 1939. Com diu Sobrequés: <<L’objectiu, el 1714 i el 1939, el mateix: posar fi al que restava de la independència o de l’autonomia de Catalunya i dissoldre el país en el magma de Castella o d’Espanya, el nom no fa la cosa>>. 
La recerca recupera, des del rigor i la documentació, aquesta memòria crucial de la història de Catalunya. 
L’altre llibre que tracta sobre el mateix tema, Repressió borbònica i resistència catalana, 1714-1736, es un minuciós treball d’investigació que han realitzat Antonio Muñoz González i Josep Catà i Tur. Però podem afirmar que aquests estudi i l’anterior ressenyat són complementaris. 
Els historiadors d’aquests assaigs aporten sobretot molta documentació original de l’època, fins i tot anteriors al Decret de Nova Planta. La compilació de textos és el més important del estudi de Muñoz i Catà, doncs a través dels documents comentats podem esbrinar no únicament la repressió brutal que patí Catalunya, sinó també la més fina i sofisticada. Els autors fan un repàs exhaustiu de les mesures repressives després de l’Onze de Setembre, entre les quals es planteja la desmembració de Catalunya, la supressió de les institucions catalanes, el tancament de la universitat, la construcció de la Ciutadella, la pressió fiscal, l’ocupació militar i la repressió sistemàtica de la llengua i els símbols. 
En un dels textos borbònics contra l’entitat catalana reproduïts en el llibre es pot llegir: <<Y que de hoy en adelante no se permita imprimir libro alguno en otro idioma, que castellano>>. 
Tot l’assaig de Muñoz i Catà són plens d’aquest tipus de reproducció de documents: Decrets, lleis, cartes i opinions de destacats personatges de l’època, tant del camp militar, polític o eclesiàstic, com del llistat de relacions de béns incautats a ciutadans catalans. Els Borbons van posar molt interès a  suprimir tots els símbols catalans, el bisbe de Sogorg va arribar a proposar el canvi del nom de les ciutats i pobles i fins i tot volia esborrar tot el significat històric de la Corona d’Aragó.
 
FERRAN AISA-PÀMPOLS
(Avui, 24 de maig de 2006)