Los Salvajes / Bandes pioneres rock 60

Les millors bandes de rock barcelonines dels anys 60

3) Los Salvajes

Ferran Aisa

(Los Salvajes postal de promocio dels anys 60)

Los Salvajes és un grup barceloni fundat l’any 1962 sota la influència The Rolling Stones. El cojunt de rockers, des dels seus inicis, van mostrar una línia marcada per l’eficàcia constructiva de les seves cançons rock. La banda inicialment era formada per Gaby Alegret (cantant), Andy González (guitarra solista), Francisco Miralles (guitarra rítmica), Sebastián Sospedra (baix) i Delfín Fernández (bateria). L’any 1966 Julián Moreno va substituir a Andy González. El primer treball discogràfic del grup incloïa quatre cançons: Boys (Beatles), Hoy comienza mi vida, Nada ha cambiado y Con el corazón. 
Los Salvajes actuen en les matinals de música moderna del Palau dels Esports. Durant una temporada van sortir de gira per Holanda i Alemania, on van tocar al Star Club d’Hamburg, al costat dels grups Manfred Mann, Spencer Davis Group i Kinks. L’any 1965 retornen a Barcelona i actuen en un concert amb Moody Blues, i, a continuació, són fitxats per la companyia EMI-Regal, on graven el seu segon EP amb les versions de cançons dels grups Herman’s Hermits, Siluetas; i de Searcher’s, Goodbye, my love. Els següents discos presenten versions dels Rolling, Paint it  Black, Satisfaction i 19 th nervous  breakdown (La Neurastenia); dels Trongs, Whit a girl like you; de Spencer Davis Group, Somebody help me i Keep on running; de Nancy Sinata, These boots are made for walking; de The Who, My Generation; etc. En el seu repertori també hi ha moltes composicion pròpies, amb algunes lletres signades per “Luarca” (Luis Arribas Castro), els seus principals èxits són: Las ovejitas, Al Capone, Es la edad, Pienso en ti, Rosa de papel, Mi bigote, Fuera de mi corazón... Una de les cançons més emblemàtiques de Los Salvajes, declaració generacional, és Soy así:

            Con patillas largas, estrecho el pantalón,
            un jersey a rallas aunque llame la atención.
            Soy así, soy así, soy así.
            Toco la guitarra con satisfacción,
            bailó a mi manera aunque llame la atención
            Soy así, soy así, soy así,
            Un traje de Al Capone, chaleco Eliot Ness,
            yo viajo en metro y me toman por inglés.
            Soy así, soy así, soy así. (...)

El conjunt va tenir el seu moment d'or en la dècada dels seixanta,
posteriorment es van retirar. L'any 1978 van participar en el Festival "Hasta luego Cocodrilo". Des d'aleshores van realitzar actuacions esporàdiques fins el 1997 que van ésser recuperats per l'activista musical i locutor de ràdio Albert Malla per que actuessin a la sala "Cocodrilo Club". En els últims anys han continuat oferint concerts esporàdics amb una banda reformada totalment on només queda un integrant del conjunt inicial: Gaby Alegret, veritable ànima de Los Salvajes.

FERRAN AISA-PÀMPOLS
(Article inèdit. Referència. Ferran Aisa, Barcelona balla, dels salons aristocràtics a les sales de concert, Base, 2011)