Pau Casals / músic

BIOGRAFIES CATALANES:

PAU CASALS, EL MÚSIC UNIVERSAL DE LA PAU  

(Pau Casals tocant el Violoncel)

Ferran Aisa
Fa trenta-cinc anys que el músic català va pronunciar un discurs a favor de la pau dels pobles a l’ONU:  <<I am a Catalan -hi va dir: Catalunya, avui, és una província d’Espanya, però, què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què, afegí>>.
Pau Casals, a l’Assemblea de l’ONU, continuà el seu parlament: <<Catalunya va tenir el primer Parlament, abans que Anglaterra. Catalunya, va tenir un principi de “Nacions Unides”. Al segle XI, totes les autoritats del país es van reunir a Toluges, una ciutat de França –que, aleshores, era part de Catalunya- per parlar de pau. Sí, al segle XI! Pau al món, i contra les guerres i la seva inhumanitat>>. 
Pau Casals va néixer el 29 de desembre de 1876 al Vendrell (Baix Penedès). Fill d’un professor de música, el jove Pau va aprendre solfeig alhora que aprenia a parlar, per tant la música va viure dins d’ell, amb plenitud, des de la infantesa. Ben aviat aprengué a tocar el piano, la flauta i el violí, i essent molt jove ja interpretava a Bach a l’orgue de l’església del Vendrell. Les seves facultats musicals les va ampliar amb la formació que va rebre en els conservatoris de música de Barcelona, Madrid, Brussel·les i París. A Barcelona s’instal·là en un quart pis del carrer de l’Hospital i per guanyar uns diners actuava al Cafè Tost, al carrer Gran de Gràcia, on va ésser descobert pel pianista i compositor català Isaac Albéniz, que el va recomanar al comte de Morphy, secretari de la reina d’Espanya, perquè fos protegit i no s’espatllés el seu valor musical. 
El 1897 Pau Casals esdevingué mestre de violoncel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Dos anys més tard començava la seva carrera professional d’èxit interromput a París.
Pau Casals es va convertir en un concertista internacional, actuant davant de reis i  presidents, com la família real espanyola, la reina Victòria d’Anglaterra  i el president dels Estats Units Theodor Roossevelt, no serà l’única vegada que actuï a la Casa Blanca, doncs el 1961 va interpretar, davant el president Kennedy, la cançó popular catalana El Cant dels Ocells. 
Pau Casals disposarà de la seva pròpia orquestra amb la que realitzarà concerts als principals teatres del món. La seva solidaritat amb el poble no tindrà límits, d’aquesta manera dirigí l’Associació Obrera de Concerts, entitat fundada l’any 1926 per socis de l’Ateneum Polythecnicum. El mestre Pau Casals amb l’Associació Obrera de Concerts i l’Orfeó Gracienc havien d’ésser els encarregats, el 19 de juliol de 1936, de posar música a la cloenda de la Setmana contra la Guerra al Teatre Grec de Montjuïc, amb la interpretació de l’Himne a l'Alegria de la Nivena Simfonia de Beethoven. Casals, durant la guerra, realitzà molts concerts al Teatre del Liceu en solidaritat amb la causa republicana i, sobretot,
 amb l'ajuda als infants. L’ensulsiada de 1939 el va portar a França (Prada de Conflent) i a San Juan de Puerto Rico, on va morir el 1973.

Ferran Aisa-Pàmpols
(Diari Més, 21 de desembre de 2006)