(Eusebi Aisa Cuenca (1923-1986). Foto: Homenatge del C. F. Núria l'any 1973) |
FERRAN AISA
També amb tendresa
he d’omplir aquestes
ratlles
parlant de la pipa
del meu pare.
M’agradava carregar-li
amb el tabac
que tan bona olor feia,
i, ell, se la fumava
amb aire despistat,
rostre d’infant
que es fa gran,
ulls de xinet,
posat de Clark Gable,
enamorat de Vivien Leigh.
Llegia el diari,
encara de la tarda,
i m’explicava
històries de la guerra
que hi visqué d’adolescent,
fent de grumet a l’Hotel Gran Via,
records de les Brigades Internacionals
i d’un periodista del Daily Worker
que li ensenyava l’anglès.
I sentia com vibrava
amb el poum, la cnt i la fai,
i amb gent tan mítica
com Durruti, Ascaso
i el president Companys.
I els terribles dies i nits
de bombardeig sobre la ciutat,
la dura postguerra...
I el seu servei militar
a la frontera pirinenca
amb contes de maquisard.
I com conegué la Pilar
en una jornada de permís
en el ball del Rialto,
i els seus diumenges de futbol...
I això m’ho explicava
tot escoltant Sinatra
o l’orquestra de Glen Miller,
mentre xuclava la pipa
i el fum dibuixava
somnis al sostre del menjador.
Ara la tinc arraconada,
i, de tant en tant,
me la miro i li trec la pols,
i me’n recordo de la bonhomia
del meu pare.
Ferran Aisa-Pàmpols
(publicat al llibre Rambla del Raval, Emboscall, Vic, 2003)
No hay comentarios:
Publicar un comentario