Dolors Piera / mestra

DOLORS PIERA, MESTRA I REVOLUCIONÀRIA  


FERRAN AISA

 

(Dolors Piera LLobera, 1910-2002)

En els darrers temps estem assistint a la recuperació de personatges que van tenir un paper important en la història contemporània de Catalunya i que restaven oblidats a l’habitació dels mals endreços. El primer terç de segle vint va ser de tanta creativitat, que va permetre l’aparició d’una generació que ho va donar tot per intentar canviar la societat, i, a canvi, va rebre l’amargor de la presó, l’exili i la mort. Homes i dones que van lluitar generosament i solidàriament per la cultura, per la llibertat del poble i per la revolució social. Dolors Piera Llobera (Puigverd d’Agramunt-1910), que va morir als 92 anys a Santiago de Xile, és un dels personatges d’aquell temps que ha estat recuperat per Cèlia Cañellas i Rosa Toran, autores també d’un important estudi pedagògic: La política escolar de l’Ajuntament de Barcelona, 1877-1923. (Barcanova, 1982). L’actual assaig de Cañellas i Toran, que porta per títol Dolors Piera, mestra, política i exiliada (Publicacions Abadia de Montserrat-2003), ha merescut el premi Leonor Serrano i Pablo.
Teresa Pàmies, que va conèixer a Piera en els temps en què eren capitans, en el pròleg diu: <<Dolors Piera fou una dels “mestres que han fet Catalunya” i en quines circumstàncies històriques...>> Notícies de Dolors Piera, ja n’havíem tingut en el llibre Soldats de Pandora de l’historiador Ricard Vinyes, que narra la vida del seu germà Sebastià. La biografia de la mestra lleidatana Dolors Piera i Llobera reflecteix el paradigma de tota una generació idealitzada per la revolució, una generació que va lluitar per transformar la societat mitjançant la cultura, l’escola i l’acció social col·lectiva. Dolors Piera, filla d’un mestre, va estudiar magisteri a la Normal de Lleida i va tenir de professora a Pepita Uriz, una de les més importants pedagogues de l’escola catalana. Als divuit anys va traslladar-se a Barcelona per fer de mestra a una escola de l’Ajuntament. Piera va participar en experiències pilot d’ensenyament a l’escola Pedagogium de Barcelona i, posteriorment, a una llar d’infants de Lleida.
El curs 1930-1931 va entrar per oposicions al Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona, i va ser mestra a l’escola Ignasi Iglesias de Sant Andreu.
Dolors Piera va formar part del grup de mestres Batec de Lleida. Aquest grup, malgrat que era autònom, mantenia afinitat amb el Bloc Obrer i Camperol. Els membres del grup Batec es dedicaven a recórrer els pobles de ponent organitzant festes i conferències de difusió pedagògica. 
Dolors Piera va col·laborar amb Víctor Colomer i amb altres mestres en la difusió de les teories educatives de Célestin Freinet, participant els primers anys de la República en una escola del Carmel, que seguia el mètode del pedagog francès.
Com altres joves amb inquietuds de la seva generació hi va participar en les tasques culturals de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i va tenir de companyes a Anna Murià, Núria Folch, Otilia Castellví, Maria Recasens i la pedagoga Maria Baldó, directora de l’Escola Farigola de Vallcarca. Era l’època que el BOC mantenia el control de l’AEP i el seu  president era Víctor Colomer que va organitzar un Congrés d’Educació en què hi van participar la flor i nata de l’“aristocràcia” dels mestres catalans: Artur Martorell, Rosa Sensat, Maria Baldó, Hermini Almendros, Eladi Homs... 
Dins de l’Ateneu va conèixer a qui seria el seu primer company, el també mestre, Ramon Costa-Jou amb el que va compartir el compromís docent, polític i amorós.
Aquesta mestra revolucionària es va afiliar a la FETE (Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament), i va exercí la seva professió a l’Escola Graduada de Vilafranca del Penedès. La seva conscienciació política la va dur cap el comunisme. L'any 1936 per la via FC del PSOE va participar en la fundació del PSUC. Piera va prendre part en el Primer Congrés de la Dona Catalana i fou animadora de la Unió de Dones de Catalunya. Per aquestes dates va unir el seu destí amb Pere Aznar membre del CC del PSUC.
L'octubre de 1936 va ser reclamada per Víctor Colomer perquè l’ajudés en les tasques de la conselleria-regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barceona. Piera va treballar en la Comissió de Cultura i d’Assistència Social centrant la seva feina a l’atenció als infants refugiats, l’organització de colònies i la creació de cantines a les escoles. Dolors Piera es va fer càrrec també de la comissió femenina del PSUC. A l’acabament de la guerra es va exiliar a França i, posteriorment, a Xile.
El treball de Cañellas i Toran posa a la llum la riquesa d’un temps d’afanys col·lectius, en què l’ofici de mestra va tenir un paper clau al  pretendre la transformació de la societat mitjançat l’escola i la cultura.
 
Ferran Aisa-Pàmpols
(Avui, 17 de juliol de 2003)