Maria Baldó / pedagoga

BIOGRAFIES CATALANES:

MARIA BALDÓ, PEDAGOGA I FEMINISTA 

FERRAN AISA

(Maria Baldó, 1884-1964)

Maria Baldó fou mestra, folklorista i una de les primeres dones feministes del segle XX. La mestra en un món dominat pels homes va posar una de les primeres pedres reivindicatives per la participació de la dona en els afers culturals. Mari Baldó va dedicar-se també a la recerca del folklore català i la investigació pedagògica
 
Maria Baldó i Mansanet va néixer a Hellín (Castella la Manxa) l’any 1884, però aviat es va traslladar a Catalunya d’on era la seva família. Va estudiar magisteri a la Normal de Barcelona. La jove va aconseguir diversos premis pels seus treballs folklòrics i intervingué en el moviment feminista català de l’inici del segle XX. L’any 1905 va entrar a formar part de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) i, poc després, formava part de la Junta Directiva que presidia Francesc Layret. A l’AEP va col·laborar en la reorganització de l’escola fent de mestra al costat de Josep Parunella.
Maria Baldó es va centrar aleshores en la investigació pedagògica dels corrents més avançats que arribaven d’Europa. Amb altres mestres va recórrer institucions escolars de França, Suïssa, Bèlgica i Itàlia. Les seves experiències les traspassava a les revistes pedagògiques on va escriure articles sobre l’Institut Rousseau de Ginebra, el mètode Decroly i l’escola Montessori de Roma. La mestra va participar en trobades pedagògiques, a la Societat Barcelonina d’Amics de la Instrucció, per parlar de la Renovació Escolar amb altres pedagogs com Llorenç Jou, Josep Montua, Fèlix Martí Alpera i Rosa Sensat. Maria Baldó es va casar amb el mestre Lluís Torres i Ullastres, director de les Escoles del Districte VI.
L’any 1915 col·laborà amb Manuel Ainaud, president de l’Enciclopèdic, fent conferències arreu de Catalunya per parlar de la creació de nous edificis escolars. La campanya cívica pro escoles noves i belles va tenir resultats positius per a la ciutat de Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona va fer realitat el somni dels pedagogs i a través de la Comissió Tècnica de Cultura dirigida per Ainaud van començar a edificar escoles.
Maria Baldó, que formava part de la Federació Nacional de Mestres, va participar en l’Assemblea de Rubí de l’any 1922. Aquell mateix any s’enllestien les dues primeres construccions del Patronat Escolar foren el Grup Escolar Baixeras, a la Via Laietana, i el Grup Escolar La Farigola, a Vallcarca. Maria Baldó fou l’encarregada de dirigir el Grup Escolar Femení La Farigola.
 
Mestra de la República
 
Durant la Segona República va continuar dirigint el Grup Escolar, fou degana del Casal del Mestre i va participar activament en la tasca pedagògica de Catalunya. Maria Baldó, novament des de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, va tenir cura de coordinar dos congressos sobre pedagogia, el Congrés d’Educació General i el Congrés d’Educació Social. L’abril de 1932 es va celebrar el primer d’aquests congressos d’educació que fou presidit per Jaume Serra Húnter, rector de la Universitat de Barcelona; i un any després se celebrà el Congrés d’Educació Social, que fou coordinat per Víctor Colomer i Maria Baldó. 
La mestra va participar, en plena Guerra Civil, en les tasques educatives del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU)i treballà en la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El gener de 1939 s’exilià a França, on visqué la resta de la seva vida, morí a Tolosa de Llenguadoc l’any 1964.

Ferran Aisa-Pàmpols
(Diari Més, 27 de juny de 2007)