Facerías / Homenatge

OFRENA FLORAL POPULAR A FACERÍAS
 

(Roses a la placa d'homenatge a Josep Lluís Facerías a Nou Barris. Foto Roger Suso)

ROGER SUSO / JORDI NAVARRO I GARCIA | 30/08/2012  Directa. Setmanari de Comunicació
 
Enguany ja fa 55 anys de l'emboscada que va matar al maqui urbà Josep Lluís i Facerías. En el lloc on va exhalar l'últim alè, en l'actual Pla de les Mares de la Plaça de Maig -confluència entre el passeig Dr. Pi i Molist, carrer Verdum i passeig d'Urrutia, en el que avui és el districte de Nou Barris-, s'ha realitzat un homenatge i ofrena floral, a la placa memorial circular que hi ha instal·lada al terra -estil tapa de clavegueram, que ha comptat amb la presència de més d'un centenar de persones sota una intensa pluja d'estiu. La convocatòria popular, col·lectiva, no signada i sense sigles ha comptat també amb la presència, per primera vegada, de Rosa i Carmen Facerías, les nebodes del maqui subversiu, que estaven visiblement emocionades.
Després de la lectura d'un text de l'historiador i poeta Ferran Aisa repassant la trajectòria de Facerias i a megàfon obert, les intervencions, com la de Ricard de Vargas Golarons -escriptor i ex-membre del MIL- entre d'altres persones, s'han adreçat a mantenir viu el record de Facerias com a acte de reafirmació de les lluites d'avui i a rememorar les persones que van lluitar i lluiten contra l'opressió feixista. També hi ha hagut cabuda pel repàs a la lluita veïnal a Nou Barris, des de la consecució del servei de bus per Torre Baró fins a la defensa del CAP Guineueta, i per la denúncia a la gestió política del districte de Nou Barris, indret on es mantenen noms com la plaça de Virrei Amat o l'avinguda Borbó, es neguen canvis al nomenclàtor com el de la plaça de Llucmajor -on s'erigeix l'estàtua de la República- a Plaça de la República i encara poden veure's a edificis, plaques del Ministeri de l'Habitatge -amb el jou i les fletxes falangistes.
 
El militant llibertari
 
Amb dinou anys i fet presoner pel bàndol nacional, Josep Lluís i Facerías (Barcelona, 1920), perduda la guerra després de combatre a la Columna Ascaso durant tres anys al front d'Aragó formant part de la CNT, va perdre també a la seva companya i a la filla de tots dos, a causa dels bombardejos que l'aviació feixista va llançar sobre les masses de refugiats que enfilaven l'exili cap a França.
Després de passar per diversos camps de concentració de l'Estat espanyol, es va veure forçat a complir el servei militar en les files de l'exèrcit vencedor. El 1945 però, Facerías, de nou dins l'òrbita de la CNT, va treballar a La Rotonda del Tibidabo, un restaurant freqüentat per la burgesia de l'època. Allà Facerías va rebutjar sistemàticament les propines, ja que considerava que eren, a través de la caritat d'arrel cristiana, un complement indigne a un salari insuficient i que la seva acceptació era un gest servil.
'Face' -també anomenat Petronio a causa de la seva elegància natural i dandisme- es va enrolar el 1946 en els “Grups de Defensa” de la zona centre de Barcelona amb la missió d'organitzar la resistència antifranquista. Aquell mateix any, va ser detingut i empresonat a la Model fins a l'any següent. Una vegada recuperada la llibertat, Facerías va formar un grup guerriller amb Guillermo Ganuza Navarro, César Saborit i Antonio Franquesa, el qual va portar a terme nombrosos atracaments i expropiacions a joieries, bancs, meublés de la zona ‘noble’ de Barcelona i fàbriques. També van dur a terme atacs frontals a les forces de seguretat i intrèpides operacions a la carretera de l'Arrabassada per apoderar-se de documentació a falsificar. En ocasions puntuals, Facerias va col·laborar amb Quico Sabaté (en la col·locació d’artefactes als consolats favorables a l'ingrés de l'Estat espanyol a l'ONU), Wenceslao Jiménez Orive (en una expropiació realitzada al Banc Popular a Madrid per finançar un atemptat contra Franco, que mai no va tenir lloc), Marcel·lí Massana i amb Ramon Vila Capdevila “Caracremada”.
 
La delació: mort a Nou Barris
 
Durant els anys 50 el cèrcol sobre el seu grup, 'La Partida de maquis de Facerías', es va estrènyer perillosament, havent de marxar a França i a Itàlia. En aquella època la CNT a l'exili francès havia desautoritzat la lluita armada antifeixista i als maquis. Malgrat això, Facerías va decidir tornar a Barcelona a preservar la resistència. A l'agost de 1957, en companyia de Goliardo Fiaschi i de Luis Agustín Vicente 'El Metralla', van sortir en bicicleta de Tolosa cap al Tibidabo. Separats, 'El Metralla' va ser detingut a Sabadell i, l'endemà, Fiaschi va caure en una emboscada quan tornava a una cabanya del bosc de Sant Medir. Sotmesos a tortura, van confessar que havien establert una cita amb Facerías i un pagès de Pallejà a la porta de l'Institut Mental de la Santa Creu. El dia 30, Facerías va acudir a la cita però ningú va aparèixer; en el seu lloc, des de les finestres del carrer Nil, armes automàtiques de la policia van fer blanc sobre Face. Ferit al turmell i arrossegant-se cap a un terraplè i abans de tenir ni tan sols temps a treure la seva Walter P-38 9mm especial, nou trets van acabar amb la seva vida.
 

(Directa. Setmanari de Comunicació, 31 d'Agost de 2012)