Parc d'Atraccions de Montjuïc / Ferran Aisa

Guió de l’entrevista realitzada amb Ferran Aisa sobre el Parc d’Atraccions de Montjuïc per a l’exposició organitzada per l’Ajuntament de Barcelona al Castell de Montjuïc el setembre del 2021.

Pregunta (P): Història i gestió del parc: La construcció del parc d’atraccions s’emmarcava dins el pla d’urbanització de la muntanya. Que incloïa aquest projecte i que buscaven l’Ajuntament i el règim amb aquests canvis a Montjuïc? Resposta (R): Després de la cessió de l’Exèrcit d’una part del Castell i uns terrenys militars on abans hi havia el polvorí. L’Ajuntament de Barcelona va començar a urbanitzar aquesta part de la muntanya construint el Mirador de l’Alcalde i una carretera que pujava fins el castell. El 1963 s’aprovà la concessió dels terrenys (14 hectàrees) a un ciutadà veneçolà que ja havia dirigit atraccions al seu país. El següent pas fou començar a enderrocar les barraques que hi havia en aquesta zona de la muntanya de Montjuïc. Precisament en aquest espai hi hagué el Parc d’Atraccions Mar i Cel en temps de la República. Durant la construcció es van trobar restes humanes de l’antic cementiri jueu. Les obres van durar tres anys, l’ajuntament per la seva part dotà les instal·lacions d’aigua i llum i alhora construí mil places de pàrquing i va construir el telefèric que unia la sortida del funicular amb el Castell que disposava d’una parada a l’entrada del recinte al costat del monument a la sardana. P: Què va significar la construcció del parc d’atraccions de Montjuïc pels barcelonins d’aquella època? R: Un gran espai d’esbarjo que, d’aquesta manera, recuperava la muntanya que havia estat el gran centre de diversió dels barcelonins. El Parc es va inaugurar el dia de la revetlla de Sant Joan de 1966 amb la presència de Franco i l’alcalde de Barcelona. P: Quina és la relació de Barcelona amb els parcs d’atraccions? Hi havia diferència de perfils socials entre Montjuïc i el Tibidabo? R: El Parc d’Atraccions de Montjuïc era més accessible pels barcelonins que el del Tibidabo, doncs es podia accedir més fàcilment ja fos amb el funicular, en bus especials que et deixaven a l’entrada de la plaça Dant, en cotxe amb aparcament gratuït o a peu pujant pels carrers del Poblesec, sobretot per Nou de la Rambla. Al Tibidabo el desplaçament era més costós a base de ferrocarril, tramvia blau, funicular. Per tant anar al Tibidabo per una família modesta era més complicat, en canvi Montjuïc era molt més econòmic. P: Quins eren els públics del parc? Retrat de la societat barcelonina Famílies amb nens? Parelles ? Grups d’amics? Hi anava gent de totes les classes socials? R: Al Parc d’Atraccions de Montjuïc abundaven les classes populars, famílies amb nens, parelles, colles de barri. Hi havia gent de les diferents classes socials, però abundaves les treballadores. Era habitual que després de qualsevol festa particular o social s’acabés pujant a Montjuïc per acabar de passar una bona estona a l’aire lliure. El Parc disposava de tres entrades la de l’estàtua Carmen Amaya (Josep Cañas), la del pàrquing i la del monument de la sardana (Josep Cañas) El Parc va disposar d’altres estàtues dedicades al gimnasta Joaquim Blume, al pallasso Charlie Rives i a Charlot que s’ha conservat dins dels Jardins Joan Brossa. P: Canvi de titularitat del Parc. Qui era el nou propietari, què va suposar el canvi de propietari? Va canviar el model de parc d’atraccions i d’activitats que oferia? R: El primer propietari era el veneçolà José Antonio Borges Villegas que va aconseguir el vistiplau de l’alcalde Josep Maria Porcioles per a explotar el Parc durant 30 anys. S’obrí amb 41 atraccions on destacava la muntanya russa, la nòria, el Zepeling, el Torbellino, el loco ratón... La zona de chicolandiaamb atraccions pels infants i contava amb diverses zones d’esbarjo com ara restaurants, bars, cerveseries, xurreria, discoteca, etc. Destacava els restaurants Blancanieves, la Ballena, el Museu del Vi, la Cerveseria Damm... El 1974 la propietat passà a mans d’una empresa que ja regentava diversos parcs d’atraccions a Espanya (Madrid, Bilbao, etc.) fent-se càrrec de la direcció Carlos Merino que va modernitzar el Parc amb noves atraccions com el Pop, Castillo del terror, el Twister, el Ciclón... El Parc va viure grans moments en aquesta dècada dels setanta i principi dels vuitanta. P: La renovació del parc. Al llarg dels seus trenta anys d’obertura, el parc es va anar renovant, quines van ser les renovacions més significatives? R: En la renovació del Parc destaca la instal·lació de l’anomenada Nòria-Visión que va esdevenir un dels sky-line de Barcelona. De nit es podia veure la Nòria il·luminada sobre la muntanya de Montjuïc. Es va inaugurar el Boomerang, una muntanya russa de 276 metres. P: Decadència i tancament: - A partir de quin moment el parc comença a perdre popularitat? Quins van ser els principals factors que hi van contribuir? R: A partir dels anys noranta el Parc va entrar en crisis es notava que faltava manteniment i renovació de les atraccions. Cosa que va provocar més d’un ensurt. Per una altra banda l’Ajuntament no estava per potenciar aquest parc en el moment que preparava els Jocs Olímpics. A més hi havia hagut problemes laborals. Paral·lelament s’havia construït Port Aventura i l’Ajuntament es decidí a invertir en el Parc d’Atraccions del Tibidabo. P: -Quan es pren la decisió de no renovar la concessió i tancar el parc d’atraccions? R: El consistori barceloní va decidir no renovar la concessió a l’empresa del Parc d’Atraccions. P: Quin projecte tenia l’ajuntament per aquesta part de la ciutat? R: Recuperar el terreny per convertir-lo en un jardí públic. Experiència: - P: Quina va ser la teva relació amb el Parc d’Atraccions de Montjuïc? R: La meva relació va ser com usuari per passar una tarda agradable pujant en alguna atracció, prenent algun refresc en el diversos bars que hi havia i assistir a algun concert a l’auditori. Al principi hi pujava amb els amics i amigues del meu barri, després amb la meva parella i més endavant amb els meus fills. P: Quin és el teu record? R: Recordo la sensació de llibertat, alegria i espontaneïtat en què es vivia dins del Parc. Recordo moments com els festivals de cançó moderna on actuaven Los Sirex, Los Mustangs, Juan y Junior, Los Canarios, Los Bravos... El dia que van actuar Los Bravos, en ple èxit internacional del Black is Black, no hi quedaven entrades i continuava arribant gent. Finalment els joves van rebentar les tanques i van passar sense pagar davant la passivitat dels empleats i dels grisos que hi havia a la porta. També quan després del concert de Los Mustangs els joves baixàvem pel carrer Nou de la Rambla cantant el Submarino amarillo dels Beatles. P: Atraccions: Quines atraccions recordes? R: La Nòria, el Torbellino, el Loco ratón, les muntanyes russes, autos de xoc... També una caseta on podies pintar amb una màquina un quadre psicodèlic. A més hi havia l’Auditori amb capacitat per sis mil persones. Espectacles, discoteques, oci: P: El Parc era important per els seus espectacles, restaurants, cerveseries, bars, coves de flamenc, discoteca... Es va convertir en una important zona d’oci diürn i nocturn de Barcelona. Els millors presentadors de ràdio i televisió passaren per l’auditori: Pepe Antequera, Josep M. Pallardó, Jorge Arandes, Salvador Escamilla, Torrebruno... - R: El teatre-auditori del Parc d’Atraccions: Quin tipus d’espectacles s’hi feien? P: A l’auditori es feren tota mena d’espectacles des de infantils fins a dansa clàssica, els millors còmics del país Gila, Cassen, Mary Santpere, Eugenio, Los Hermanos Calatrava, Bigote Arrocet, Lita Claver “La Maña”, María del Carme y sus muñecos, el pallasso Martini; passant per l’actuació dels principals artistes de la copla espanyola i de música moderna de pas per Barcelona. Entre els centenars d’artistes que actuaren a l’auditori del Parc d’Atraccions hi ha Antonio Machín, Juanito Valderrama, Emilio el Moro, Antonio Molina, Dúo Dinámico, Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta, Raphael, Luis Eduardo Aute, Julio Iglesias, Rocío Durcal, Rita Pavone, José Guardiola, Lola Flores, Carmen Sevilla, Manolo Escobar, Peret, Camilo Sexto, Miguel Ríos, Los Cinco Latinos, Massiel, Isabel Pantoja, Los Cinco Musicales, Los Diablos, Formula V, Lole y Manuel, Los Chichos, Ana Reverte, Los Marismeños, Martirio... Durant l’actuació de Los Pecos es va provocar una allau humana que li va costar la vida a una noia. P: Altres actes d’especial interès? Curiositats? R: Al Parc s’organitzà el Festival de clowns, el Primer Festival de la Cançó de Barcelona 1968, el Festival de la Joventut durant dos anys, festes d’empreses comercials, campanyes benèfiques, etc. També serví de plató de programes musicals de televisió espanyola per exemple el programa Gran Gala presentat per Franz Joham i Gustavo Re. - P: El Parc d’Atraccions, part de l’oferta d’oci nocturn de la ciutat. Què va significar la discoteca Lord Black? R: El Lord Black era una discoteca que obria a les set de la tarda amb música de disc moderna, per tant adolescents i joves podien gaudir del ball en una hora prudent. Els adults disposaven de la discoteca a la nit fins a la matinada. P: Las Cuevas de Carmen Amaya, Quins artistes s’hi van veure? R_ Artistes de flamenc actuaven al “tablao” mentre el públic, entre els quals hi ha molts turistes, pot prendre una consumició... Destaca la presència dels artistes Dolores Vargas “La Terremoto”, Juanita Reina, Antonio González El Pescailla, Caracolillo, Flora Albaicin, José Luis Cortés, Remolino (hijo), Roberto Iglesias. Barcelona, 16 de juliol de 2021 Ferran Aisa-Pàmpols