Cooperativisme-Robert Owen

EL FAR

LA INFLUÈNCIA D'OWEN EN EL COOPERATIVISME CATALÀ

Ferran Aisa

Comunitat fundada per Owen

 El filantrop Robert Owen, un dels principals promotors del cooperativisme,concebia en el seu ideal la lluita pacífica per construir una societat socialista comunitària, científica, cooperativista i antiestatal. La seva visió utòpica el va fer projectar l’organització d’una societat formada per petites comunitats agrícoles amb un màxim de dos mil habitants, d’aquesta manera considerava que podrien funcionar autosuficientment, tant en el pla econòmic com en el pla social. Els seus ideals i principis els va recollir en el Llibre del nou món moral (1844), on exposava les seves idees sobre la societat i la cooperació. Seguint el model i el pensament d’Owen, els britànics David Dale i Richard Arkwrigth van fundar la fàbrica de filatures New Lanark, a la ribera del riu Clyde, a Escòcia. 

La New Lanark va ser una important experiència cooperativista on Owen i els seus socis projectarien una colònia utòpica formada per un conjunt d’edificis: fàbrica tèxtil; cooperativa de roba i d’aliments a baix preu; habitatges higiènics per obrers; centres educatius. La colònia va establir també altres avantatges socials i de subsidi pels seus cooperadors. Owen va projectar un institut educatiu pels joves, doncs considerava que l’educació era el pilar principal del seu projecte de reforma. Robert Owen aspirava a desterrar els vells hàbits de la societat ajudant a establir una nova moral: <<Aquest institut –diu Owen- està destinat sobretot a rebre als infants des dels primers anys, per a benefici de la salut i l’esperit, nens i nenes rebran lliçons de dansa. (...) Tots els infants rebran una educació que els capaciti per a fer-se càrrec de qualsevol dels departaments, especialment perquè no hi haurà diferències entre els que dirigeixen i els que realitzen les diverses operacions i tasques.>> 

Les idees d’Owell i d’altres pensadors socials com Fourier, Blanc i Bouchez van quallar a Catalunya molt aviat i van fer florir una important xarxa de cooperatives. La primera cooperativa barcelonina era fundada l’any 1840 per Joan Munts, l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera, era una entitat mixta de sindicat obrer i cooperativa de producció. Però fou a meitats del segle XIX quan van aparèixer amb singular 
força les cooperatives de producció i de consum, escampades pels pobles del pla de Barcelona i de les distintes comarques catalanes. La federació de cooperatives formarà un important col·lectiu industrial, que participarà en la constitució de la Internacional Obrera a Espanya. Josep Roca i Galès, Salvador Pagès i altres cooperativistes es van dedicar a divulgar i a defensar, en cos i ànima, aquest corrent social a Catalunya. Entre les cooperatives catalanes, la majoria d’elles tèxtils, destaquen: La Societat Cooperativa de Teixidors a Mà (Gràcia); La Fraternitat (Sant Andreu); La Fraternitat (la Barceloneta); La Unió Obrera (Sants); La Farinera (El Clot); La Sedeta (Gràcia); L’Econòmica (Palafrugell); L’Obrera (Sabadell); L’Obrera Mataronense (Mataró); La Guixolenca i La Corxera (Sant Feliu de Guíxols); La Equitativa (Palamós), etc. 

El moviment cooperatiu apareix, davant l’explotació a que són condemnats els obrers, com una alternativa dins de la societat industrial. Els cooperativistes segueixen el lema: “la unitat fa la força”. La suma dels individus, tant des del punt econòmic com de l’aspecte laboral, fan possible la creació d’empreses cooperativistes. La cooperativa en si és una organització de defensa dels dèbils contra els abusos dels forts. El primer entrebanc que hagueren de salvar els futurs cooperativistes era el dret d’associació, doncs, de la mateixa manera que es perseguien o eren tancades les organitzacions sindicals, també ho serien les de tipus cooperatiu. A finals del segle XIX es va crear la “Càmera Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears”, que coordinarà i relacionarà el cooperativisme tant de consum com de producció. Els principals divulgadors del cooperativisme a Catalunya van ésser Josep Salas Antón, Eladi Gardó, Joan Ventosa i Roig, Albert Pérez Baró... 

(Catalunya, núm. 111, novembre de 2009)