Ferran Aisa
L’any 1971 Bo Wideberg va realitzar la pel·lícula The balad of Joe Hill que narra la història d’aquest llegendari cantant. Ara Carlus Jové acosta el lector a la figura del cantautor-sindicalista suec Joe Hill, que atret pel “somni americà” va deixar les fredes terres del nord d’Europa per emigrar als Estats Units. El títol del llibre és Joe Hill, sindicalismo con banda (Viejo Topo, Barcelona, 2007).
El seu vertader nom era Joel
Emmanuel Hägland, però a l’arribar a Nova York va cercar una sonorització més
addient als americans. Carlus Jové constatualitza la vida americana amb la
lluita dels immigrants per sobreviure a les dures condicions del treball i de
la vida quotidiana. També fa història de com els immigrants van trencar
l’hegemonia dels sindicats grocs que no els aixoplugava i com els sindicalistes
més progressistes i llibertaris fundaven la Industrial Workers of the World
(IWW). La nova sindical, que recollia la flama de l’antiga organització
internacionalista del segle XIX, sortia a la palestra el 1905 manifestant:
<<La classe treballadora i la classe capitalista no tenen res en comú. No
pot haver pau mentre milions de treballadors pateixin la fam i la necessitat i
la minoria, que constitueix la classe capitalista, tingui tots els bens de la
vida>>.
La IWW va utilitzar les cançons com eina de lluita, revolució cultural i vehicle per fer arribar el seu missatge al poble treballador. Joe Hill fou un més dels cantants que es van llançar a aquesta croada a favor del sindicat, és a dir a favor de la conscienciació social. Els cantants canviaven les lletres de les cançons populars per altres amb més compromís polític. El poderós sindicat nordamericà va viure moments de gran tensió que són descrits per Jové amb claretat i agilitat com els fets de les teixidores de la Everett Cotton Mills de 1912, que al clam de volem “pa i roses” fou la més important mobilització de dones obreres dels Estats Units. Joe Hill va cantar aquesta vaga de les dones i va composar The rebel girl dedicada a Elisabeth Gurley Flinn, la destacada líder de la IWW.
Moltes de les cançons de Joe Hill han mantigut la seva popularitat fins els nostres dies als Estats Units com Casey Jones: the union scab sobre la vaga dels ferroviaris de 1911. Joe Hill va xocar amb la intransigència de l’administració i de la polícia nordamericana que no van parar fins que van acusar-lo d’un atracament amb assassinat. L’any 1915 Joe Hill va ésser condemnat a mort sense cap prova i executat com passaria uns anys més tard amb els anarquistes Sacco i Vanzetti. El llegat musical de Joe Hill fou recollit per altres generacions que l’han cantat com Woody Guthrie, Phil Ochs, Peter Seger, Billy Bragg, Joan Baez i, fins i tot, va influir els inicis musicals de Bob Dylan.
La IWW va utilitzar les cançons com eina de lluita, revolució cultural i vehicle per fer arribar el seu missatge al poble treballador. Joe Hill fou un més dels cantants que es van llançar a aquesta croada a favor del sindicat, és a dir a favor de la conscienciació social. Els cantants canviaven les lletres de les cançons populars per altres amb més compromís polític. El poderós sindicat nordamericà va viure moments de gran tensió que són descrits per Jové amb claretat i agilitat com els fets de les teixidores de la Everett Cotton Mills de 1912, que al clam de volem “pa i roses” fou la més important mobilització de dones obreres dels Estats Units. Joe Hill va cantar aquesta vaga de les dones i va composar The rebel girl dedicada a Elisabeth Gurley Flinn, la destacada líder de la IWW.
Moltes de les cançons de Joe Hill han mantigut la seva popularitat fins els nostres dies als Estats Units com Casey Jones: the union scab sobre la vaga dels ferroviaris de 1911. Joe Hill va xocar amb la intransigència de l’administració i de la polícia nordamericana que no van parar fins que van acusar-lo d’un atracament amb assassinat. L’any 1915 Joe Hill va ésser condemnat a mort sense cap prova i executat com passaria uns anys més tard amb els anarquistes Sacco i Vanzetti. El llegat musical de Joe Hill fou recollit per altres generacions que l’han cantat com Woody Guthrie, Phil Ochs, Peter Seger, Billy Bragg, Joan Baez i, fins i tot, va influir els inicis musicals de Bob Dylan.
Ferran Aisa
(Avui,-Cultura 5 de juliol de 2007)
No hay comentarios:
Publicar un comentario