Utopia-Epicur

LA BARANA DEL VENT

EL JARDÍ D’EPICUR

FERRAN AISA

Epicur de Samos (341 a. C.- 270 a. C.) va obrir una escola a un jardí on impartia filosofia als seus deixebles. Epicur manifestava que l’home savi ha de conrear tot allò que contribueix a augmentar la felicitat i suprimir totes les traves que ho impedeixen.

El filòsof era partidari de gaudir dels plaers sensuals de la vida per alliberar-les de les passions... 
El Jardí d’Epicur significa, doncs, el retorn a l’estat natural de l’ésser humà i la reconquesta del paradís perdut. Epicur considerava que, mitjançant la filosofia, l’home es lliuraria de les coses inútils i dels temors estèrils. La seva ètica se centrava en el plaer, veritable principi i fi de la vida feliç, tant del cos com de

l’ànima. El filòsof marcava dos tipus de plaer, l’estàtic que consistia en la privació del dolor; i el de moviment, que destacava pel goig i l’alegria. 

La felicitat d’Epicur era marcada, especialment, pel plaer de no patir, ni de sentir l’absència de torbació i de dolor. Epicur distingia les necessitats naturals de les inútils i entre les naturals triava les necessàries de les  innecessàries. De les naturals necessàries 

citava les que ho eren per aconseguir la felicitat, les que eren positives per la salut del cos i les que servien per la vida mateixa. 
El món descrit per Epicur és infinit, sotmès al naixement i a la mort pretén eliminar les potències divines. El pensament epicurià recomana els homes allunyar-se de la política, la qual considera una torbació i un obstacle posat perquè els homes no aconsegueixin el goig de viure i en el seu lloc proclama la idea de centrar-se a gaudir

dels guanys de la terra a través del plaer dels sentits i la contemplació de la bellesa.

Epicur es manifestava partidari de viure en completa comunitat de béns i viure  d’acord amb les regles de la natura. Els principis epicuris, doncs, es basaven principalment a la recerca d’un camí que servís per aconseguir la felicitat.

Epicur, al seu tractat Sobre el fi, afirma: <<Per la meva part no sé concebre el bé, si prescindeixo dels plaers del gust, dels plaers de l’amor, dels plaers de l’oïda, dels que procedeixen de les belles imatges percebudes pels ulls, i, en general, de tots els plaers

que els homes posseeixen gràcies als sentits. No és veritat que el goig espiritual sigui un bé, doncs, que també la ment s’alegra amb l’esperança dels plaers sensibles, en el qual goig la naturalesa humana pot lliurar-se del dolor.>> Un altre aspecte important

del pensament d’Epicur fou la seva teoria sobre el llenguatge com producte natural d’expressió sonora de les emocions experimentades pels homes per poder comunicar-se. 
Jean Jacques Rousseau, al segle XVIII, va desenvolupar la tesi d’Epicur sobre el llenguatge, per tant, la modernitat del filòsof grec fou evident en els temps de la iIl·lustració. Dins del món clàssic destaca també la utopia de Plutarc, que escrigué Vida de Licurg, al contrari de Plató, reivindicava l’hegemonia de l’home davant el

poder absolut de l’Estat. L’organització social proposta per Licurg passava per la creació d’espais comuns, un dels exemples és el de les cuines i menjadors col·lectius. A aquests banquets assistien els infants portats pels seus familiars com si anessin a la classe d’una escola a l’aire lliure: <<...on escoltaven -diu Plutarc- conversacions

polítiques, filosòfiques i rebien una educació molt lliberal.>>

(Solidaridad Obrera, núm. 343, 15 de desembre de 2010)