EL FAR
NOTÍCIES D’ENLLOC DE MORRIS
FERRAN AISA
William Morris (1834-1896), un
dels pensadors utòpics de la revolució industrial, manifestava: <<Per
sort hi ha alguna utopia on l’home torna a ésser l’amo de la seva vida; on no
se’l redueix a la condició de màquina a la que és precís alimentar, vestir i
allotjar per a què doni el màxim rendiment; on se’l manipula des de la joventut
per fer d’ell un “bon ciutadà”, és a dir, un ciutadà perfectament sumís a les
lleis i incapaç de pensar hom mateix.>>
La utopia és un somni que no viu enlloc, però Morris va saber anar-hi fins aquest mític món
i traslladar-nos-el. El somni igualitari de Morris partia de la trajectòria de
la vida sota un ideal comunista de llibertat.Morris s’inspirà amb l’obra de
Bellamy per escriure la seva pròpia utopia, que ja havia elaborat en el poema A Dream of John Ball (El somni de John
Ball), publicat l’any 1866 a Commonweal.:
<<Torno a la vida i a la mort i et deixo, i no sé si tinc que esperar que
vegis en somnis els dies que vindran després de tu per fer-te entrar al futur,
ja que ignoro si això t’ajudarà o et perjudicarà.>>
Notícies d’enlloc és una utopia que està poblada d’homes que ja no tenen mentalitat
d’esclaus, per tant no es tracta de presentar els nous mecanismes socials, sinó
que Morris mostra i desenvolupa quin és el comportament dels homes en una
societat lliure, que ja viuen la plenitud de l’anomenat socialisme. Els
habitants de la societat descrita per Morris tampoc tenen necessitat de
religions ni de déus, doncs un poble veritablement feliç no necessita cercar en
el més enllà la felicitat ni el cònsol a les seves desgràcies en la vida
terrenal. L’esperit de Morris es
manifesta seguint el criteri anarquista: <<Ni Déu, ni amo.>>
A Notícies d’Enlloc, l’única “religió” que perdura és la “religió” humana: <<¿Però quina dificultat hi ha avui en professar la religió de la humanitat, quan els homes i les dones que la composen són lliures, felices, enèrgiques, bells i belles quasi sempre i envoltats d’una estètica que ells mateixos creen? ¿Ara que fins la mateixa naturalesa humana millora en lloc d’empitjorar amb el contacte amb la humanitat?>>
A Notícies d’Enlloc, l’única “religió” que perdura és la “religió” humana: <<¿Però quina dificultat hi ha avui en professar la religió de la humanitat, quan els homes i les dones que la composen són lliures, felices, enèrgiques, bells i belles quasi sempre i envoltats d’una estètica que ells mateixos creen? ¿Ara que fins la mateixa naturalesa humana millora en lloc d’empitjorar amb el contacte amb la humanitat?>>
William Morris recull també el pensament de Ruskin quan manifestava:
<<¿Què necessiten els homes per ésser feliços?>>
La resposta de Morris a aquesta pregunta serà també senzilla i directa:
<<La felicitat la proporcionarà solament l’harmonia basada en la
companyonia, l’abundància, el sol, l’aire pur, l’espai lliure, el plaer, el
treball, la poesia i l’art.>> Morris es considerava un somiador de somnis
nascut en un temps que no era el seu, però quants somiadors fan falta per
construir una utopia?
(Catalunya, núm. 113, gener de 2010)
No hay comentarios:
Publicar un comentario