Josep Guinovart a l'Espai Guinovart d'Agramunt |
TERRES DE PONENT
FERRAN AISA
La vila lleidatana d’Agramunt ha dedicat l’any 2003 al pintor Josep Guinovart. A més de l’exposició permanent de l’obra de Guinovart al seu Espai, es va presentar l’exposició: El Pentàgon: traïció a la geometria. Amb aquesta obra Guinovart fa una metàfora contra la guerra. El crític d’art Arnau Puig, en la presentació, deia: <<Les coses amb un sol mot no tenen sempre el mateix significat. Ho acabem de veure amb el Pentàgon, que s’ha apropiat de la forma geomètrica pura i de la forma en escorç del taüt. És curiós: la força bastarda i cega, l’al•lusió a la geometria pura i la puresa dels qui se senten posseïdors i transmissors, com el subtil moralista filosòfic Baruch Spinoza, i el referent de l’urna moderna de la mort, que per cert, s’està esfumant perquè la mort va deixant de ser un ritu per esdevenir una funció higiènica>>.
L’any Guinovart l’han viscut amb intensitat els alumnes de les escoles agramuntines, que han participat donant color i moviment a l’obra de l’artista. Així ho van fer oferint, en el pavelló esportiu, una interpretació basada en el mural de “Les Estacions” de l’Espai Guinovart, amb música de Vivaldi.
Aprofitant l’any Guinovart s’han realitzat també dos grans homenatges-exposicions a la Biblioteca Pública de Lleida i a la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt. En l’aparatós catàleg d’aquest acte, el poeta Carles Hac Mor parla d’una Assemblea Llibertària de les Arts, en la que han participat pintors, poetes i escriptots. El catàleg recull tots els poemes dedicats a Guinovart i a la seva obra, fets expressament per aquesta exposició. Han participat, entre altres, els poetes: Anna Aguilar-Amat, Vicenç Altaió, Antoni Clapés, Carles Hac Mor, Yael Langella, Biel Mesquida, Dolors Miquel, Pilar Parcerisas, Vinyet Panyella, Albert Ràfols-Casamada i Víctor Sunyol.
L’Espai Guinovart, no és l’únic centre cultural d’aquesta vila de l’Urgell, Agramunt disposa del curiós Museu “Lo Pardal”, que recull l’obra artística, la poesia visual i la gràfica de l’escriptor i poeta Guillem Viladot. Un altre centre cultural és la biblioteca, instal•lada en el Casal, que perpetua el record de Guillem Viladot; aquest poeta i narrador català que, des de la seva farmàcia d’Agramunt, va escriure una basta obra, avui gairebé oblidada.
És interessant també la publicació mensual Sió, en què, a més de les notícies locals, hi ha lloc per la narració, la poesia, la crítica de llibres i la història. Accions culturals que es complementen amb activitats musicals de les corals agramuntines. Així com els concerts de jazz, música clàssica, pop-rock i els recitals poètics en espais <<culturals>>com el bar “És Cafè”, davant del marc incomparable de Santa Maria i el pòrtic renaixentista de l’Ajuntament.
Agramunt, situada a la Ribera del Sió, famosa per la seva indústria del torró, és una vila agradable i amb suficients motius culturals, artístics i gastronòmics per a ser visitada. Destaca la seva l’església de Santa Maria amb un impressionant portal del segle XIII i, com a obra d’enginyeria, el pont de ferro del Canal d’Urgell.
Aquest any Guinovart, l’homenatge d’aquest artista ha passat a la ciutat de Lleida, des del 27 de novembre i fins el 8 de febrer, la seva obra Raó de Rostoll es exposada al Museu d’Art Jaume Morera. Carles Hac Mor en el programa de presentació manifesta: <<Josep Guinovart allibera l’art del perill que l’art suposa per a l’art. El vitalisme del seu art va trencant tot allò que es va solidificant en el seu art. Així, ell s’ha anat fent un estil que és una lluita constant contra la consolidació del seu estil. (...) Els rostolls de Guinovart, són rostolls de la memòria de la sega del temps de les segues de la seva gran sega: l’acabament de la seva infantesa, viscut en terres de Ponent>>.
Ferran Aisa
(Avui-Cultura, 15 de gener de 2004)
No hay comentarios:
Publicar un comentario