Antonio Orihuela

ELFAR


EL POETA ANTONIO ORIHUELA DIU: TOT EL MÓN ESTÀ EN UN ALTRE LLOC

FERRAN AISA

Antonio Orihuela en un recital poètic

Antonio Orihuela (Moguer, 1965) és un dels més destacats poetes en llengua castellana del nostres dies. La seva prolífica obra poètica és realment impactant.  Els seus versos  van directe a la consciència de l’ésser humà com un ganxo de boxejador ben donat. Orihuela no solament és poeta, també és molt bon assagista, darrerament he tingut el plaer de llegir el Libro de los tesoros (La Espiga Dorada) i Libro de las derrotas (La Oveja Roja). Però Orihuela conreà l’estudi prehistòric amb llibres com Historia de la prehistoria, el sureste de la Península Ibérica (1999) i també és doctorat en història, l’any 2010 va publicar: Moguer 1936, un assaig històric sobre la guerra i la repressió en aquest poble de Huelva. Antoni Orihuela pels temes que toca podríem dir que és un enciclopedista a la manera d’aquells intel•lectuals compromesos de l’Europa de pre-guerres, és a dir un fill de la il•lustració, que ha tingut amb els anarquistes dignes continuadors.  Antonio Orihuela és un poeta de signe llibertari, la seva obra és un esclat d’acràcia poètica. La seva bibliografia poètica és impressionant, els seus primers llibres Si Rocky viera ese gato i Perros muertos en la carretera són de 1995, ja marquen el tarannà de la seva obra futura. A continuació la llista bibliogràfica conté molts més títols, entre els quals hi ha Comiendo tierra (2000); Teoría del bricolaje,el paralogismo de la identidad como paradigma del viaje (2001); Aserrando corazones con los ojos (2005); La ciudad de las croquetas congeladas (2006); Para una política de las luciérnagas. Antología poètica (1995-2005); Durruti en budilandia (2007); La destrucción del mundo (2007); El corazón no duerme (2009). Orihuela coordina les trobades poètiques de la Fundació Juan Ramón Jiménez i manté el foc poètic, amb altres companys, amb les “vocesdelextremopoesia.blogspot.com”.  Darrerament ha publicat un magnífic recull poètic amb el títol Todo el mundo está en otro lugar (Ediciones Bailando al sol, Tenerife, 2011). Els versos d’aquest llibre segueixen el seu estil d’apropament al lector amb unes paraules que són completament intel•ligibles per a tothom anant directament a la consciència de les persones. La seva temàtica és actual i de crítica incisiva a la societat consumista i capitalista que ens ha tocat viure. En un dels poemes titulat “El contestador automático del neoliberalismo”, escriu:


Si quiere control pulse distracción.
Si quiere seguridad pulse violencia.
Si quiere desmantelar los derechos sociales
y los servicios públicos pulse crisis econòmica.
Si quiere medidas impopulares pulse resignación.
Si quiere público pulse publicidad.
Si quiere engañar pulse sugestionar.
Si quiere inducir pulse emotividad.
Si quiere vulgaridad pulse corazón.
Si quiere cultura pulse moda.
Si quiere  privatizaciones, precariedad y flexibilidad
vuelva a pulsar crisis económica.
La operación se está procesando.
Recuerde, nuestras órdenes son sus deseos.


Els seus versos són una reflexió oberta a la ment del lector. El poeta profunditza la realitat de la vida quotidiana i del món contemporani amb la idea de denunciar-la i de combatre-la per aconseguir un canvi radical de les coses. Orihuela converteix la paraula poètica en una eina al servei de l’ésser humà i transgredeix la ideologia del pensament únic de la societat capitalista. Els seus poemes són estilets llançats a l’aire contra els mandataris, financers i banquers  del neoliberalisme omple el seus versos de valors llibertaris, doncs, en la seva obra poètica, ressalta sobretot el plantejament polític-social d’arrel i de naturalesa pròpiament àcrata. Todo el mundo està en otro lugar està ple d’exemples que marquen el sentit poètic que acabo de ressenyar. El conjunt del llibre mostra un univers del qual no és pot destacar un  poema per sobre d’un altre, com una peça de precisió tots ells estan encaixat com si d’un puzzle es tractes. El poema “Insolidarios” mostra ben clarament aquest tarannà del poeta:


Solidarios con los bancos,
les entregamos nuestro dinero.
Solidarios con los políticos
les entregamos nuestra voluntad.
Solidarios con los empresarios,
les entregamos nuestra vida.
Solidarios con  la policía,
le entregamos nuestra autoridad.
Solidarios con la Iglesia,
le entregamos nuestra fe.
Insolidarios con nuestros compañeros de clase,
seguimos sin abolir el trabajo,
seguimos sin quemar el dinero,
seguimos sin dejar de votar,
seguimos sin recuperar la política,
seguimos sin asumir nuestra responsabilidad,
seguimos sin apropiarnos de nuestras vidas,
seguimos sin confiar en nosotros, seguimos.


 Antonio Orihuela fa poesia d’altura i no és precisament rocambolesca sinó que pren partit, com deia Celaya, fins a tocar l’os de les coses. La seva paraula poètica és d’agrair en els nostres dies tan agres i difícils, però també és un aire net en els moments de lluita. El seus versos són un oasi enmig d’un món dominat pel poder mediàtic i la corrupció política.  En un moment en què tants intel•lectuals es giren d’esquena a la realitat i no són més que cantors del poder; o de poetes que no saben rimar altra cosa que flors i ocells, és a dir que no diuen res. És d’agrair que hagin poetes com Orihuela, amb una obra oberta als problemes i les injustícies de la vida i, a través de les paraules convertides en vers les sublima convertint-les no solament en un sentiment àcid sinó utòpic.


(Catalunya, núm. 135, gener de 2012)