Àcrates i poetes: E. Guanyavents

EL FAR: ÀCRATES I POETES:

2) EMILI GUANYAVENTS

FERRAN AISA

Emili Guanyavents i Jané (Barcelona, 1860-1941), d’ofici tipògraf, fou un personatge polièdric. Va ser poeta, periodista, traductor i corrector de català. També va formar part de la Internacional i, com representant de la Societat d’Obrers Tipògrafs de Barcelona, va assistir al Congrés de constitució de la Federació Regional del Treball d’Espanya (FRTE), que va tenir lloc al Teatre Circ de Barcelona l’any 1881. Guanyavents era un dels assidus de l’Ateneu Obrer de Barcelona, entitat de la qual va formar part de la Junta Directiva. Entre els seus principals amics i companys hi havia Rafael Farga Pellicer, Joaquim Bartrina, Josep Llunas i Pujals, Serafi Pitarra, Cels Gomis, Lluís Millet i Antoni Gaudí... Guanyavents va viure ben a prop l’etapa anticlerical i espiritista de l’arquitecte de Reus, participant amb ell a les tertúlies del Cafè Pelayo i a les sessions d’espiritisme dels cenacles teosòfics.

Emili Guanyavents va moure’s com peix a l’aigua en els ambients internacionalistes, àcrates, republicans, maçons i lliurepensadors de Barcelona. La tasca filantròpica dels lliurepensadors va donar els seus fruits amb la creació de centres culturals, d’escoles laiques i de publicacions republicanes. Guanyavents col·laborà en el periòdic La Luz, que dirigia el filantrop Rossend Arús, i, l’any 1885, va participar en Primer Certamen Socialista, que fou organitzat pel Centre d’Amics de Reus, on va presentar un poema contra la pena de mort, “Capitis poena”:

Un cadalso; un verdugo, un reo; un cura

una cruz; un piquete; un gran gentío;

una mujer llorando; un sol d’estío;

arriba, azul; abajo, gran negrura.

Un rebelde; una voz que pide, impura,

sarcástico perdón; un rostro sombrío;

 impaciencia; silencio, un golpe impío;

un hacha ensangrentada; alguien que jura.

Un crimen sin vengar; otro vengado;

la barbarie aumentando su cosecha;

el fiel de la justicia estropeado;

la ignorancia, más firme, más derecha;

el delito, más torpe, más osado:

la lógica del mundo satisfecha.

 Emili Guanyavents va formar part de la redacció de La Tramontana, que dirigia Josep Llunas i Pujals, on va coincidir amb Cels Gomis, Eudald Canibell, Anselmo Lorenzo i Josep Maria Codolosa. La Tramontana, escrita íntegrament en català, recollia amb esperit satíric els avatars de la vida política, cultural i social del seu temps. La seva filosofia era emmarcada dins del corrent llibertari, el lliure pensament i el laïcisme. Emili Guanyavents es guanyava la vida treballant de corrector a L’Avenç i, a més, es dedicà a traduir al català l’obra d’autors de llengua francesa: Baudelaire, Verlaine, Mallarmé i Maeterlinck.

Com la majoria dels àcrates lletraferits del seu temps s’hi va apropar a l’estètica simbolista i modernista de l’època i fou col·laborador de les publicacions: Catalònia, Joventut, Germanor... Guanyavents fou amic dels escriptors modernistes: Ignasi Iglésias, Narcís Oller, Joan Maragall i Pompeu Fabra. L’any 1899 va fer la versió d’Els Segadors (actual himne de Catalunya) que fou musicat per Francesc Alió. De la seva tasca poètica destaquen els llibres: Alades (1897), Voliaines (1903) i Transplantades (1910). Alguns dels seus poemes van ser musicats i cantats per les corals catalanes. Guanyavents fou corrector de l’Institut d’Estudis Catalans i va coordinar les obres completes d’autors modernistes.

(Catalunya, núm. 94, febrer de 2008)