Ramon J. Sender

SENDER I LA LITERATURA PROLETÀRIA  
      SIETE DOMINGOS ROJOS
 FERRAN AISA

Virus Editorial recupera amb Siete domingos rojos (2005) un fresc important de la narrativa proletària dels anys trenta. Ramón J. Sender (Chalamera-Osca, 1902- San Diego-USA, 1982), fou un autor prolífic que va començar la seva carrera literària com periodista al Diari de Huesca i va continuar-la als periòdics El Sol, La Libertad i Solidaridad Obrera. Els seus reportatges periodístics marcarien un estil propi i causarien un efecte important a l’opinió pública, sobretot a partir de la publicació d’Imán (1930), basada en el conflicte de la guerra del Marroc. Els seus primers llibres seran precisament aquesta barreja entre el reportatge periodístic i la novel·la de caire social. El 1931 va publicar O. P., en la qual  Sender narra la situació de les presons espanyoles, aprofitant el seu pas com presoner de la Model de Madrid, on hi farà amistat amb els anarquistes. Un any més tard publica a Barcelona Siete domingos rojos, novel·la  amb la que fa la crònica de les lluites socials, la vida sindical i les esperances de futur dels obrers anarco-sindicalistes de Madrid. Sender, poc després, escriuria el reportatge Viaje a la aldea del crimen, un sensacional document sobre la insurrecció anarquista de gener de 1933 i la brutal repressió que van patir els camperols de Casas Viejas.
El 1935 Sender aconseguia el Premi Nacional de Literatura per Mr. Witt en el cantón, novel·la ambientada en les lluites cantonalistes i federalistes de 1869. L’escriptor aragonès era considerat per la crítica de la premsa obrera de l’època ( La Batalla, L’Hora, Solidaridad Obrera, Mundo Obrero, El Socialista...) com el principal representant de la literatura proletària, fins i tot se’l compara amb Gorki.
La novel•la Siete domingos rojos és, precisament, un exponent d’aquesta literatura proletària, però això no va en detriment de l’obra, sinó al contrari, la seva qualitat literària fa d’ella una peça clàssica de la literatura espanyola. Sender, amb aquesta novel•la, narra la lluita i la vida quotidiana dels anarcosindicalistes dels primers anys trenta a l’inici de la proclamació de la Segona República. L’autor a través de la seva narració mostra els sentiments de llibertat dels més anònims cenetistes però que van donar tot el que hi havia dins del seu esperit noble per fer possible la revolució social. Siete domingos rojos és una novel·la sobre el moviment confederal a través dels seus afanys culturals, sindicals, passionals i revolucionaris. La trama principal del llibre és el desenvolupament d’una vaga general convocada com a protesta per la mort de tres obrers en una altercat amb la policia quan intentaven suspendre un míting. Durant una setmana la vida quotidiana de Madrid es paralitza pels disturbis i la repressió. Al mig del combat, entre les bales, s’organitza l’entramat de la vida amorosa i de companyonia dels quatre protagonistes principals: Star -filla d’un dels obrers morts-, Villacampa –depenent del comerç-, Samar –periodista- i Amparo –filla d’un militar-. La relació entre tots quatre i el món exterior és realment dramàtic i manté una atenció aclaparadora que permet una lectura planera del que hom surt no únicament impressionat sinó també ressuscitat per la força de la literatura. Per una altra banda la novel·la es capbussa en la cultura cenetista en els seus moments més eufòrics i brillants, els diàlegs  entre els obrers i les discussions filosòfiques sobre l’anarco-sindicalisme. Sender fa parlar a un dels seus personatges de la manera següent: <<Se habla, compañeros, de los males de la CNT y si pensamos, veremos que esos males son las virtudes de la CNT y si la CNT no tuviera esas virtudes no las tuviera nadie en España>>.
La novel·la és completament didàctica doncs d’una manera normal introdueix la història social de l’anarquisme ibèric i les raons per les quals va arrelar amb tanta força, en un d’aquests diàlegs es diu: <<Lo bueno de la CNT es que su causa (falta aparente de metas), es inmortal. Representa la aspiración eterna del hombre hacia una imagen de sí mismo y hacia un sistema de relaciones más racional dentro del grupo, es decir de la sociedad. No sólo como clase, sino como especie. El obrero en este caso toma sobre sí la misión humana que la cultura tradicional burguesa abandona. La CNT está ligada a todas las conquistas, pequeñas o grandes, de la clase trabajadora española, en el campo o la ciudad, en el taller o en la fábrica>>.
Ramón J. Sender, que va viure l’exili a Mèxic i als Estat Units, és un dels escriptors espanyols més prolífics amb obres importants com Crónica del Alba, La Tesis de Nancy, Los cinco libros de Ariadna, El bandido afable, Réquiem por un campesino español, El fugitivo, La vida equinocial de Lope de Aguirre i En la vida de Ignacio Morel, amb aquesta darrera obra va aconseguir guanyar el Premi Planeta. Siete domingos rojos va ser prohibida pel franquisme, i, durant molt temps, tan sols es trobava a les editorials sud-americanes, fins que el 1974 va ser publicada per Destino amb el títol Las Tres Sosores. Gràcies a aquesta nova edició realitzada per Virus Editorial es recupera un clàssic de la desmemòria anarcosindicalista.


Ferran Aisa
(Avui-Cultura, 22 de setembre de 2005)