Il·lustració coberta de Carles Fontseré |
Contraportada del llibre de Ferran Aisa,
Una història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 (Virus, Barcelona, 2000). Premi Agustí Duran i Sampere d’Història de Barcelona del 2000.
Sonia del Río Santos
En la frontera entre els segle XX i XXI la cultura ha esdevingut fonamentalment espectacle, reclam turístic i factor de prestigi per a les institucions. Tot i així la cultura viscuda com una experiència activa i crítica, pensada i organizada des d’instàncies populars, cíviques i no polítiques, ha de tenir un paper revulsiu i estimulant per al futur. En qualsevol cas el que si té és un passat magnífic que ens ofereix tota la riquesa dels seus exemples.
Un dels més brillants i complets és sens dubte el de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. La vitalitat i l’energia individual i col•lectiva irradiades des d’aquest centre durant el primer terç del segle XX impregnen tot el llibre que Ferran Aisa ha dedicat a recórrer la lluminosa trajectòria de l’Ateneu Enciclopèdic, tan representativa d’una Barcelona socialment convulsa i culturalment vibrant.
Han estat però els esforços realitzats en el post-franquisme per reactivar i mantenir viva la presència de l’Ateneu el que ha fet possible recuperar tota aquesta memòria acumulada. Escola permanent, tribuna pública reivindicativa i solidària, espai per a esbarjo, per a la formació del caràcter i l’expressió de noves actituds vitals, com l’afecció a l’esport o la connexió amb la natura, en l’ateneu dels anys vint i trenta arribaren a confluir el projecte d’una cultura cívica i la confiança en una revolució social que havia de tenir però una sòlida base espiritual. En l’impuls de dignificació humana i ennobliment a una previsible vida d’automates, es cimentava la capacitat i la voluntat de recollir les col•laboracions artístiques i intel·lectuals més valuoses de l’època.
En aquest llibre que vol ser informatiu però que aconsegueix també ser emocionant, que ens transmet les claus d’un immens esforç organització i d’una gran il·lusió inesgotable. Només el trencament total dels esquemes socials, polítics i culturals després de la guerra civil podia fer miques aquesta peça preciosa de la nostar herència col·lectiva, que no hauríem pogut apreciar en tot el seu valor sense aquesta crònica minuciosa i apassionada.
(Enciclopèdic núm. 24, novembre de 2000)
No hay comentarios:
Publicar un comentario