Salvador Dalí-Ateneu Enciclopèdic Popular (2)

EL FAR


LES CONFERÈNCIES DE SALVADOR DALÍ A L’ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR

FERRAN AISA
 

2)
DALÍ, SURREALISME EN ACCIÓ


Salvador Dalí, el 5 d’abril de 1934, va tornar a participar en una conferència surrealista a la seu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que va titular: “Per a un tribunal terrorista de responsabilitats intel•lectuals, polèmica sobrerealisme”.
Dalí va fer una defensa de l’esperit surrealista que ell representava i rebutjà les acusacions “malintencionades -digué-”, que el tractaven d’arribista, llibertí, drogoaddicte i admirador de Hitler. Dalí finí el seu discurs parlant dels antagonismes entre el pensament del marquès de Sade i les idees comunistes, i manifestà que el seu desig era que en un futur es conciliessin dialècticament.
La revista Gràcia-Rambles va publicar una divertida crònica de l’acte, els autors d’aquest escrit n’eren un tàndem format per dos joves periodistes, Avel•lí Artís i Pere Calders, els quals van presentar la conferència amb el títol: “Salvador Dalí fa rodar el cap als socis de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.”
El pintor de Portlligat va entrar a la sala de conferències amb una barra de pa sota l’aixella i un feix de quartilles a la mà dreta. Després de fer la presentació de la cerimònia daliniana, que va consistir en posar en activitat uns repartidors de fulls clandestins perquè a les vuit del vespre es concentressin al carrer del Carme amb dos-cents gats negres amb unes llaunes de llet condensada lligades amb cordills a les respectives cues: <<Els marrameus van arribar fins a la Barceloneta, on van creure que es tractava de l’arribada d’una esquadra de vaixells fantasmes. Salvador Dalí va dipositar en mans del president (Víctor Colomer) el pa de barra i amb l’ídem que el caracteritzà va entrar de ple en matèria. Comença dient que el surrealisme és l’ateisme de l’inconformisme i l’abisme de vachiereisme. (...) Nosaltres diem -seguí dient-, com un vulgar Massip de La Rambla- que cal foradar amb el filaberquí del surrealisme la crosta del conscient que porta la nostra gent. (...) Foradarem el cap de l’Albiñana i hi trobarem serradures. Foradarem el cap d’En Lerroux hi trobarem palla de la bona. Foradarem el crani d’En Gil Robles i serà una font d’orxata de la millor qualitat. (...) -Una ovació delirant premià aquest brillant paràgraf. El surrealisme està a l’abast de tothom. Tots podem ésser surrealistes. Cal que ens posem el cervell a la funerala. La resta no té importància. Fins l’alimentació -seguí dient Dalí- pot seguir essent la nostra. No cal pas inventar una cuina surrealista. Les faves a la catalana són una menja ben nostra. És un plat que jo enyoro en els moments de depressió. De les faves no vull parlar-ne, però de la botifarra, sí. La botifarra simbolitza exactament la botifarra que faig a tots els intel•lectuals catalans, valencians i occitans. (...) Després de parlar de Freud i de la calor, Dalí posà exemples per tal d’aclarir les coses del subconscient, que sempre acostumen a quedar tèrboles. Aureà de Sarrà (sensació!) és surrealista -afirmà el pintor dels rellotges de butxaca “tous” i dels menuts de gallina en lliberta- i ho és perquè quan balla no sap el que es fa. (...) -Parla d’arquitectura i pugna per un retorn a les construccions comestibles del 1900. Amb un pla de construccions de crocant, l’obrer no solament podrà un dia assaltar les cases dels burgesos, sinó que podrà cruspir-se-les  i tot. I el diumenge, si vol, menjarà tribuna. (...) -Dalí reprèn el discurs i diu que per acabar llegirà un poema dels seus. És el moment culminant de la conferència. El president aixeca el pa i per mitjà d’unes petites cordes l’hi lliga al cap. Llavors Dalí, amb la veu trencada i els ulls en blanc, començà el seu inspirat poema:


Se li veia l’os
de la punta,
de la punta,
se li veia l’os
de la punta del dit gros.


(Catalunya, núm. 92, desembre de 2007)