Àcrates i Poetes: Cels Gomis

EL FAR:  ÀCRATES I POETES

            3)  CELS GOMIS

    FERRAN AISA

(Cels Gomis, 1841-1915)

Cels Gomis i Mestres va néixer a Reus l’any 1841. Fou un personatge polifacètic enginyer de camins, excursionista, escriptor, folklorista i poeta. Va estudiar a Madrid i va treballar d’enginyer construint moltes de les carreteres d’Espanya. L’any 1868 va participar en la revolució de la Gloriosa que va comandar Joan Prim. Un any més tard va participar en la revolta federal de Reus, a conseqüència d’aquests fets va haver d’exiliar-se a Perpinyà i Ginebra, on va connectar amb els ambients internacionalistes.
Cels Gomis, propagador de les idees bakuninistes, va participar l’any 1870 en la constitució de la Federació Regional Espanyola de l’AIT. 
L’any 1876 s’installà a Barcelona, des d’aleshores esdevingué un agitador del moviment cultural i social llibertari. Freqüentà les tertúlies dels cafès amb literats i àcrates, entre els quals hi havia els seus paisans Llunas i Pujals i Joaquim M. Bartrina. Una altra de les seves activitats fou l’excursionisme, més endavant el Centre Excursionista de Catalunya li publicarà diversos estudis folklòrics. Gomis va entrar en contacte amb el lliurepensament que fomentava la instrucció laica, sobretot a través de la seva amistat amb Rossend Arús; i també amb el republicanisme federal representat per Valentí Almirall, al qual li traduiria al castellà Lo catalanisme. Hi col•laborà als periòdics La Luz i La Tramontana. L’any 1885 va participar en el Certamen Socialista de Reus presentant el poema “La pàtria de l’home”:

                     No canto, no la pàtria catalana
                     que s’estén del cim dels Pirineus
                     fins a la Mediterrània, dins quines ones
                     tranquil·les banya els seus robusts peus.
                     No canto, no, la pàtria de l'iber.
                     Ni tampoc la del Celta primitiu.
                     Que no és pàtria de l’home la limitada
                      per magistral serra o frondós riu.
                      La pàtria que jo canto és la del geni,
                      i la pàtria del geni és tot el món.
                      Com les obres pel geni produïdes
                      de la humanitat totes són.
                      No pregunteu d’on són Homer i Dant,
                      Shakespeare, Shiller, Cervantes, l’Albanès
                      Murillo, ni Rafael, ni el Veronès.
                      Ni vulgueu saber on varen néixer
                      Demòstones, Esquil, ni Plató,
                      ni Sòcrates, ni Kant, ni Galileu,
                      ni Gutemberg, ni Newton, ni Colom;
                      i deixo que hagin nat allà on sigui
                      Stephenson i Watt, Morse i Franklin,
                      Laplace i Ball; Edison i Darwin
                      Fulton i Faraday i Livingstone.
                      (...) Com pel geni, per l’home
                      no hi ha d’haver-hi
                      fronteres que els separi del món:
                      Som fills tots de la mateixa terra
                      de la mateixa pàtria tots som...

Cels Gomis va publicar diversos reculls poètics: Cantares castellanos (1882), Cantars catalans (1887) i Aubades i capvespres (1913). La seva obra, però, és molt extensa i abraça tant la propaganda anarquista, com el folklore i la tradició del poble. Com apologista àcrata escriví El catolicismo y la cuestión social (1886) i A las Madres (1887); i com a folklorista destaquen les obres següents: Lo llamp i el temporal (1889), Meteorologia i agricultura popular (1891), Botànica popular (1892), La bruixa catalana, aplecs de casos de bruixeria i supersticions recollits a Catalunya (1910), La lluna segons lo poble (1912). Fou autor també de llibres de textos escolars. Cels Gomis va morir l’any 1915 a Barcelona.

(Catalunya, núm. 95, març de 2008)